Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Llums i ombres

Com a l’hora de valorar la quantitat de líquid de la botella, si mig plena o mig buida, és inevitable que la llum, en impactar contra els objectes opacs de la realitat, projecte una zona d’ombra. Llum i ombra, com dia i nit, caminen juntes, s’impliquen mútuament, i només Peter Pan pot perdre la pròpia ombra en un descuit, tan bé com estaria que els mortals la perdéssem també de tant en tant!

El do de la transparència, però, és reservat als habitants del País de Mai Més o suggerida només per alguna construcció poètica («llumombra», V. Escrivà) i tan sols els vampirs són exempts de reflectir-se als cruels espills de la realitat. En el llenguatge popular tenir bona o mala ombra equival a tenir bon o mal averany. I de qualsevol cosa ens preguntem si presenta més llums que no pas ombres o a l’inrevés. Així podem veure també els resultats de les últimes eleccions municipals i europees, mig plenes o mig buides, depenent del lloc des d’on ens les mirem. Per molt que les xifres, els vots fets i comptats, són iguals per a tots i objectius, cadascú els llegirà d’una manera distinta i fins contradictòria. Fins a tal punt hi pesen els interessos particulars, que la interpretació d’uns resultats electorals és sovint el més paregut a un exercici de màgia negra, un espectacle d’ombres xineses o una exhibició de pur cinisme. Ja se sap, sovint importa més la representació de la realitat que la realitat mateixa, per molt esmunyedissa i interpretable que siga a vegades, de manera que hi ha autèntics especialistes a vendre fum tot l’any i tothora però especialment en èpoques electorals (ja esteses com una gran ombra damunt tota pràctica política). Exemple del que diem és l’ocultació del triomf clamorós de Puigdemont en particular a les eleccions europees i el de l’independentisme en general, ja pràcticament amb el 50% dels vots a Catalunya. Els fabricants de fum són els mateixos que s’entossudeixen a caminar pel costat salvatge de la democràcia, disposats a vulnerar-la quan els convé amb la pretensió absurda de canviar la voluntat dels votants: representants legítims despullats dels seus drets, polítics i dirigents civils empresonats per les seues idees, sinistre espectacle d’un judici muntat sobre falsedats manifestes. Ombres i més ombres sobre l’Estat espanyol, contra el qual s’acumulen més i més denúncies, ara la de l’ONU sobre la detenció arbitrària dels presos polítics i l’exigència d’alliberament immediat. I en el còmput personal: llum de la baixada general dels fums a l’extrema dreta i els seus còmplices de la dreta extrema (i ombra de l’entrada, per primera vegada en la història democràtica d’Alcoi, del representant d’un partit feixista a l’Ajuntament), llum de la superació del 50% del vot independentista (i ombra de les estranyes aliances que es concitaran per evitar que Maragall, el més votat, siga el proper alcalde de Barcelona), llum de la renovació de Joan Ribó a la capital del País Valencià (i ombra del fracàs del conjunt de les esquerres fragmentades com a alternativa a la reiteració viciada a la capital de l’Alcoià). Amb aquest balanç de llum crec que podem continuar caminant amb una certa confiança de botella mig plena, però hem d’estar molt atents a les zones d’ombra que es projecten amb tossudesa. Perquè és ací, dels relatius i provisionals fracassos de la llum present, d’on realment podem aprendre, d’on podrem pouar tota la llum futura.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario