Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
...d'això sí que en parle de primera mà gràcies al recital que amb el nom de «Pedra foguera» vaig oferir el dimecres passat davant un públic amatent i generós
«A Pedreguê / tot ho saben fê; / saben escurâ, granâ / i treure els gossos a cagâ», diuen els dels pobles dels voltants imitant la forma de parlar d’aquest poble de la Marina, que emmudeix les erres finals, potser com una romanalla de la presència mallorquina que repoblà quan l’expulsió dels moriscos tants llocs […]
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
Contra el diàleg
El que passa compta
Pasqua Florida
homes i dones es comboien en el noble impuls de traure del més íntim i profund la saba de l'amistat que els configura i vivifica i de compartir-la en rogle

Després de la passió i mort del déu fet home, el mite de la ressurrecció recolza en un paisatge que també s’espolsa les teranyines ombriues i fredes de l’hivern i fa brotar les fulles verdes i esclatar el miracle multicolor de la florida. Tradicions, creences i esperances, laiques o religioses, civils o eclesiàstiques, s’arrelen sempre en els cicles de la natura, els vaivens de la lluna i el moviment de les marees per parlar-nos amb veus renovades els idiomes ancestrals de l’home. Els rigors processionals, la morbitud de penitents i fagel•lants, la dolorosa lletjor d’imatges i passos, la melodia seca dels tambors, tot convertit en el gran espectacle de masses dels nostres dies, semblen al nostre país un lapsus d’excés barroc i lacrimogen, un pròleg o excusa inevitable per al que realment ens mou i ens preocupa: la celebració alegre de la vida que ara pren més força. La Pasqua, aquest sacrifici etimològic que per als hebreus significava la immolació per la immunitat del poble i el record de l’alliberament del captiveri egipci, és l’excursió al camp, el berenar en colla, la mona i l’ou que es trenca al front de les persones estimades, és la tarara i el ball i les milotxes que s’enlairen, és les cançons que cantem a cor.

Com la natura que rescata una llum que sembla tan nova, homes i dones es comboien en el noble impuls de traure del més íntim i profund la saba de l’amistat que els configura i vivifica i de compartir-la en rogle, democràticament diríem. Els dies de Pasqua, entre totes les flors amb què s’adorna, esclata de debò en aquesta joia gratuïta de les velles complicitats fraternes amb què podem recuperar el sil•labari mig enterrat del bes i l’abraçada, del cant i la calidesa. No deu haver-hi soledat més aspra com la impossibilitat d’entrar amb els ulls confiats d’un infant en aquesta esfera lluminosa de l’amistat, d’obrir la casa del cor, d’airejar les estances closes de l’hivern, d’aplegar-se entorn del foc més sagrat de la vida, de renovar els vells pactes enmig d’una Pasqua puntualment, fidelment florida.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario