Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida. · · · […]
El que passa compta
Penúria
A la política i l'estatus quo ja els va bé així, amb el foment de masses vacunades contra la cultura que voten el que els diuen cada cert temps
Amb un to de tristesa no exempt de pessics d’agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l’amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors («eixos penjats que escriuen», segons la gràfica definició de l’autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d’escriptors en un […]
El que passa compta
Saials. Incendis
Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s'hi valen bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per activa i per passiva, contra les generacions presents
Als focs propiciatoris de Sant Joan que marquen l’inici de l’estiu els ha seguits la primera onada de calor seriosa, amb temperatures properes als 40 graus en extenses zones. El primer gran incendi, a la Ribera d’Ebre, ha cremat més de 6.000 hectàrees.
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Judici a la llibertat
El que passa compta
Passats de rosca
Hi ha genteta que il·legalitzaria la llibertat, la paraula i l'aire si pogués –i de precedents sinistres i propers dissortadament no en falten

Els hereus directes del franquisme, aquella taca inesborrada de sang, diuen que tenen les mans netes (Manos Limpias) i ara demanen la il·legalització de la CUP. El món al revés fent bona aquella dita, en solemne castellà, que tant agradava a ma mare, «Dime de qué presumes y te diré de qué careces», infal·lible per abaixar els fums tòxics. Hi ha genteta que il·legalitzaria la llibertat, la paraula i l’aire si pogués –i de precedents sinistres i propers dissortadament no en falten. Els qui a falta d’arguments nomenen per als tribunals membres que sempre carreguen ostensiblement a la dreta i blindats per majories absolutes que amb prou feines representen el 30% dels vots fan i desfan les lleis a mida, els mateixos que judicialitzen la política i polititzen la justícia, diuen que les manifestacions de solidaritat amb els processats per haver posat les urnes a l’abast del braç popular són una amenaça a la independència (sic) del poder judicial. El món al revés, ironies del destí per als qui continuen pensant que la transició fou modèlica tot i els morts per enterrar, tot i els crims impunes que com el del president Companys encara es passegen descalços pels fossars dels castells de la memòria (i l’obstinació de l’Estat comandat ara pel PP a no declarar nul·la la farsa de judici que el va condemnar a mort, com la de Miguel Hernández i tantes víctimes del franquisme, no és en el fons més que la identificació íntima amb aquells botxins, que el repunt del fil que uneix els dos règims). A la democràcia espanyola se li ha fet indigesta la democràcia, que és el dret de decidir. L’esperit de la brunete, com el de l’Alcázar de Toledo i tota la pesca, només semblava adormit però ara s’asseu en els consells de redacció dels principals mitjans i parla fort i pega colps de puny sobre la taula. El silenci de la intel·lectualitat espanyola davant la imputació de Mas, Ortega i Rigau ja s’assembla molt al dels anyells. No ens facen riure! La Soraya donant lliçons de democràcia mentre amenaça amb la suspensió per la via ràpida de l’autonomia de Catalunya! El xenòfob García Albiol confonent a posta lliure expressió i dictadura. Mal après tenen el paper que no es creuen ni ells aquests actors de pacotilla. La Vicepresidenta necessita urgentment canviar de perruqueria: renovar-se o morir, veurem com queda la sacrosanta unitat d’Espanya. No se sap si és burrera o mala llet, o tot alhora, la manera de governar el que consideren el seu cortijo i machadianament menysprear tot el que ignoren. El món al revés capgira les bones paraules de l’Evangeli en la gasofa que ix per la boqueta compulsiva de l’arquebisbe Cañizares per convertir els refugiats en invasors, els botxins en víctimes. Però ací tenim el legionari de pas marcial i mirada altiva i la cabra (o cabro) Pablo, tota la militaritis del dia de la raça o de la hispanitat desfilant lluny del poble i les seues fantasies infantils de ranci orgull i parafernàlia. Però com pretenen que ens hi vulguem quedar si no és a força del garrot que alcen tan lleugers i bel·licosos? Envegen i odien la civilitat que diposita 2.300.000 vots sense tirar un paper en terra contra les seues ordenances; envegen i detesten l’alegria amb què es demana la independència; envegen i menyspreen i no els ixen els números del 48% favorable a plegar els trastos i començar una nova aventura. I com que no tenen raons i no volen ni parlar-ne, cargolen i amenacen amb la llei i la mordassa. Es posen com es posen, però, ja fa temps que estan passats de rosca.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Beineta says:

    Eixe plural autoincloent, eixe «com pretenen que ens hi vulguem quedar…» eixe plural et retrata, Manel Rodríguez. A qué vens amb les teues cabories y mancançes, a enverinar l’aire de la nostra terra, a fern-nos sentir en deute amb tipos com el Mas, un xoriço acabat, o el Junqueras, un reprimit burgés que passa per revolucionari i llibertari, o la mateixa CUP que li serveix en principi d’excusa per a parir aquest bodrio d’articlet, una formació de la que fins i tot vosté hauría de defensar-se si un dia el governen a vosté, cosa que cert que ocorrerá si va tot com va, si vosté, en eixe tot, completa l’elipsi, el periple, i s’instal-la al Principat, on de segur que no li faran ascos.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario