Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Verges 2019
Vam travessar enmig d'una boira molt densa el poble d'Ultramorts, presagi d'extraviament espaciotemporal
Lluís Llach va publicar el disc Verges 50 l’any 1980. L’artista empordanès hi posava so als records de la seua infància al poble. El vent, amb aquella tramuntana tossuda que explica molt bé certs trets del caràcter del país, el mercat a la plaça, els carros, l’escola, la processó. / La matinada del dimecres, a […]
El que passa compta
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. /
El que passa compta
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C’s de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se’n recorden, de l’Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la […]
El que passa compta
Patrimonis
La insistència d'alguns a quadrar el cercle afirmant la inexistència d'un nacionalisme espanyol (d'arrel imperial i autoritària, per ser exactes) es revela com una fal·làcia

El ministre Wert l’inefable acaba de traure’s de la mànega una carta arnada en forma de projecte de llei que han aprovat el PP i la seua sucursal navarresa, UPN. L’oposició denuncia que sota l’excusa de la gestió de propostes a la Unesco per a la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial, el projecte pretén limitar determinades normatives autònomes i obrir la porta a la imposició de les corregudes de bous a Catalunya, on des de fa uns anys hi són prohibides. La insistència d’alguns a quadrar el cercle afirmant la inexistència d’un nacionalisme espanyol (d’arrel imperial i autoritària, per ser exactes) es revela com una fal·làcia cada vegada que obris el diari, respires o passeges en bicicleta. De quina altra manera podríem entendre la malaltissa obsessió per convertir el que certa gent considera una festa en la Fiesta Nacional? Concedim que això que ampul·losament anomenen tauromàquia pogués entrar, no sense calçador, en la vaporosa definició de cultura, que ja és molt concedir. Però immaterial? De no ser que la sang i el dolor de la tortura inflingit festivament a l’animal, que és tot carn sense ànima, no siguen pura i simple matèria. El problema del nacionalisme espanyol majoritari és que només vol ser europeu a l’hora de parar la mà però no per assumir-ne els valors culturals, on malament encaixa la crueltat taurina. Però en aquest nou xou protagonitzat per Wert i companyia potser això és al capdavall el que menys importa. Fins i tot al preu, una vegada més, de fer un ridícul planetari proposant els bous com a Bé d’Interès Cultural, del que es tracta en realitat és d’imposar-nos-els, de demostrar qui mana, de violentar la voluntat majoritària dels altres (nosaltres). Avançant-se oportunament als anhels dels amos de Madrid, principi i fi de la política autòctona, el Govern Valencià ja remena la seua llei d’identitat. Els uns i els altres, serps d’idèntics ous, són partidaris de les identitats forçades, dels saraus únics, grans i (ehem!) lliures. Aquest plat nacionalcatòlic, xiquet, te l’has de menjar si us plau per força, com una religió per decret a les aules d’un estat laic. De res no ens valdrà argüir que, excepte potser en les quatre festes de guardar, l’espectacle dels bous a la plaça siga un negoci ruïnós a més de cruel i lamentable, perquè això ho diem nosaltres, un país de mercaders i treballadors que sabem el que costa guanyar-se les garrofes. Els perd, a Wert i parentela, l’anacrònica virulència. Si en comptes de vèncer, d’aplicar el sadisme institucional sobre els soferts contribuents perifèrics, intentassen convèncer-nos, potser el seu uniformisme hauria triomfat ja fa segles. Al capdavall ja tenen el control remot del futbol, la Gran Armada mediàtica, les arques de l’estat, l’Espanya radial, i el cocido madrileño, les porras que es mengen els xurros de tota la vida, els churros xurriguerescos, el café solo o cortado. Les corregudes, a Las Ventas i la Maestranza, que el món ja té el Misteri d’Elx, els Cants de la Sibil·la, el Tribunal de les Aigües o la Patum de Berga com a patrimonis (aquests sí) culturals immaterials de la humanitat. I la festa, totes les festes, sempre ha d’anar a compte del fester.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Sargantana nic says:

    Hostia, tío, ara va i resulta que m’he convertit en un cabró nacionalcatólic totalitariste militariste beato roin i fillde puta si mes no, i tot perque m’agrada esmorçar porras i de volta en tant m’ho pase d’allò més be veient una corregudeta de bous. Tal vegada caldría fer una mica de reflexió i destriar churras de merinas, perdó, ovelles de una o d’altra mena, no fotem, que aixó de churraas y merinas so prendrá el autor de l’article com una declaració de espanyolisme infecte.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario