Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
...d'això sí que en parle de primera mà gràcies al recital que amb el nom de «Pedra foguera» vaig oferir el dimecres passat davant un públic amatent i generós
«A Pedreguê / tot ho saben fê; / saben escurâ, granâ / i treure els gossos a cagâ», diuen els dels pobles dels voltants imitant la forma de parlar d’aquest poble de la Marina, que emmudeix les erres finals, potser com una romanalla de la presència mallorquina que repoblà quan l’expulsió dels moriscos tants llocs […]
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
Contra el diàleg
El que passa compta
Patrimonis
La insistència d'alguns a quadrar el cercle afirmant la inexistència d'un nacionalisme espanyol (d'arrel imperial i autoritària, per ser exactes) es revela com una fal·làcia

El ministre Wert l’inefable acaba de traure’s de la mànega una carta arnada en forma de projecte de llei que han aprovat el PP i la seua sucursal navarresa, UPN. L’oposició denuncia que sota l’excusa de la gestió de propostes a la Unesco per a la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial, el projecte pretén limitar determinades normatives autònomes i obrir la porta a la imposició de les corregudes de bous a Catalunya, on des de fa uns anys hi són prohibides. La insistència d’alguns a quadrar el cercle afirmant la inexistència d’un nacionalisme espanyol (d’arrel imperial i autoritària, per ser exactes) es revela com una fal·làcia cada vegada que obris el diari, respires o passeges en bicicleta. De quina altra manera podríem entendre la malaltissa obsessió per convertir el que certa gent considera una festa en la Fiesta Nacional? Concedim que això que ampul·losament anomenen tauromàquia pogués entrar, no sense calçador, en la vaporosa definició de cultura, que ja és molt concedir. Però immaterial? De no ser que la sang i el dolor de la tortura inflingit festivament a l’animal, que és tot carn sense ànima, no siguen pura i simple matèria. El problema del nacionalisme espanyol majoritari és que només vol ser europeu a l’hora de parar la mà però no per assumir-ne els valors culturals, on malament encaixa la crueltat taurina. Però en aquest nou xou protagonitzat per Wert i companyia potser això és al capdavall el que menys importa. Fins i tot al preu, una vegada més, de fer un ridícul planetari proposant els bous com a Bé d’Interès Cultural, del que es tracta en realitat és d’imposar-nos-els, de demostrar qui mana, de violentar la voluntat majoritària dels altres (nosaltres). Avançant-se oportunament als anhels dels amos de Madrid, principi i fi de la política autòctona, el Govern Valencià ja remena la seua llei d’identitat. Els uns i els altres, serps d’idèntics ous, són partidaris de les identitats forçades, dels saraus únics, grans i (ehem!) lliures. Aquest plat nacionalcatòlic, xiquet, te l’has de menjar si us plau per força, com una religió per decret a les aules d’un estat laic. De res no ens valdrà argüir que, excepte potser en les quatre festes de guardar, l’espectacle dels bous a la plaça siga un negoci ruïnós a més de cruel i lamentable, perquè això ho diem nosaltres, un país de mercaders i treballadors que sabem el que costa guanyar-se les garrofes. Els perd, a Wert i parentela, l’anacrònica virulència. Si en comptes de vèncer, d’aplicar el sadisme institucional sobre els soferts contribuents perifèrics, intentassen convèncer-nos, potser el seu uniformisme hauria triomfat ja fa segles. Al capdavall ja tenen el control remot del futbol, la Gran Armada mediàtica, les arques de l’estat, l’Espanya radial, i el cocido madrileño, les porras que es mengen els xurros de tota la vida, els churros xurriguerescos, el café solo o cortado. Les corregudes, a Las Ventas i la Maestranza, que el món ja té el Misteri d’Elx, els Cants de la Sibil·la, el Tribunal de les Aigües o la Patum de Berga com a patrimonis (aquests sí) culturals immaterials de la humanitat. I la festa, totes les festes, sempre ha d’anar a compte del fester.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Sargantana nic says:

    Hostia, tío, ara va i resulta que m’he convertit en un cabró nacionalcatólic totalitariste militariste beato roin i fillde puta si mes no, i tot perque m’agrada esmorçar porras i de volta en tant m’ho pase d’allò més be veient una corregudeta de bous. Tal vegada caldría fer una mica de reflexió i destriar churras de merinas, perdó, ovelles de una o d’altra mena, no fotem, que aixó de churraas y merinas so prendrá el autor de l’article com una declaració de espanyolisme infecte.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario