Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Armar-se de raons
Com tot assaig digne d'aquest nom, s'hi donen la mà, en perfecte equilibri, lleugeresa i densitat, amenitat i profunditat.
Acaba d’eixir Obertura republicana (Catalunya després del nacionalisme), una lúcida i lluïda anàlisi d’Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, a l’editorial Pòrtic. Front a la diària contaminació de la propaganda dels altaveus mediàtics del règim, que tant de mal fan a les ànimes càndides, les virtuts higièniques, terapèutiques i engrescadores del compromís i l’honestedat i […]
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
Saials. Escac al rei
Al que diuen que és el rei espanyol més preparat de la història (cosa que vista la història tampoc no és tan gran mèrit) no l'han preparat per llegir la realitat

Com esperava el rei que el rebessen a Catalunya després del discurs que emparava la batussa de l’1 d’octubre i el colp d’estat del 155? Amb bombo i platerets, banda municipal i marxa reial cantada amb la ridícula lletra de Marta Sánchez per les veus de l’Orfeó Català? / Al que diuen que és el rei espanyol més preparat de la història (cosa que vista la història tampoc no és tan gran mèrit) no l’han preparat per a una cosa tan senzilla per a la resta de mortals com xafar de peus en terra, és a dir, llegir la realitat. Li deuen haver posat tantes catifes al seu pas regi que no està preparat per esquivar perilloses pells de plàtan com la visita a Barcelona per inaugurar –és un dir– el Mobile World Congress. / Però la seua mirada en un moment del banquet del Palau de la Música que una càmera oportuna va captar per a la història ho diu tot. S’hi barregen la soledat invencible del tothora acompanyat per tothom, la punxada del qui per fi sap i no li agrada el que sap, el despit per l’afront públic i (poc) publicat, el desig inconfessable de venjança… Macbeth ha vist moure’s el bosc de Birnam però encara es creu estalvi de qualsevol perill per les profecies de les tres bruixes. No sap que les profecies tenen trampa. / El moviment que posarà fi a la tirania, encara maquillada de democràcia, retrona amb soroll de cassoles i consciències lliures, amb l’Himne de Riego escampant-se des de la Via Laietana a través d’un munt de decibelis que no alteren la sordesa de la majoria de republicans espanyols, i la gent pels carrers i des dels balcons aguantant dempeus l’insomni. No hi ha més sord que qui no vol sentir. / Si Catalunya no existís haurien d’inventar-la pagant a escoti o amb una col·lecta, per exemple amb aquelles vidrioles del Domund, per tots els pobles d’Espanya. No m’explique com des de Madrid no han iniciat ja els tràmits perquè siga declarada Patrimoni Democràtic Universal de la Dignitat. / Però els reis, i els que paguen les festasses de les elits i l’orgia perpètua dels privilegis, hereus d’un imperi en descomposició, encara pensen en termes de súbdits, d’identitats nacionals de testosterona, de l’etern i inútil rodar la sénia de l’Espanya monàrquica monocolor, de les misses en sufragi pels caiguts per Déu i per la Pàtria, de la Fundació Francisco Franco, la llotja del Bernabeu, la premsa del règim i la desmemòria històrica. / Algú havia d’haver dit a Felip VI que les coses no s’arreglen amb colpets a l’esquena i discursets previsibles i dignament no aplaudits en català estàndard. Havien d’haver-li dit que som molts més dels que ells volen i diuen (com deia Raimon) els qui pensem que s’ha acabat el bròquil (com diu el poble). La seua efígie amb la mirada congelada en el futur que l’espera contrasta amb la rialleta estúpida i permanent de la Vicepresidenta espanyola, que li adoben cada dia en la perruqueria del pitjor cinisme, amb cardats de panxacontentisme irresponsable. Ella no pot veure com es mou el bosc de Birnam, no està tan preparada. Amb l’escac al rei comencen a trontollar totes les peces. És més prop el final de la partida.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Lhomedelsac says:

    Que no té vosté cap altra cosa al cap i si més no al cap i a la fi que tornar.li la trompa al xic una vegada i una altra? Tot i sent uno el que diriem afecte a la causa ja aniría sent hora de canviar una mica la passa, ni que només fora per allò de sorprendre l’enemic, no troba vosté?

  2. Manel Rodríguez says:

    La insistència és la mare de la ciència, amic meu.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario