slogan tipografia la moderna
El que passa compta
Saials. Incendis
Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s'hi valen bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per activa i per passiva, contra les generacions presents
Manel Rodriguez-Castelló - 28/06/2019
Saials. Incendis

Als focs propiciatoris de Sant Joan que marquen l’inici de l’estiu els ha seguits la primera onada de calor seriosa, amb temperatures properes als 40 graus en extenses zones. El primer gran incendi, a la Ribera d’Ebre, ha cremat més de 6.000 hectàrees. Les condicions meteorològiques més l’escalfament global i l’abandonament dels boscos i les terres de conreu han donat aire al foc devastador. La natura parla, sovint gemega, plora i crida, però encara mirem xiulant cap a una altra banda.

 

· · ·

A les pantalles mediàtiques, per exemple, que anuncien amb tota la traca, bombo i platerets i castells artificials la boda d’un famós futbolista, erigit en model (abjecte) de conducta, gran capità de la fúria i la raça. Continua l’orgia de l’estupidesa malgrat totes les misèries, guerres, injustícies i esgotament planetari. Continuem xiulant mentre el foc tot ho crema.

· · ·

A l’enemic ni aigua. Ni quan ha de combatre el foc. Titular de premsa: «El Tribunal Constitucional tomba 15 articles de la llei catalana contra el canvi climàtic». La va impugnar el PP en temps de Rajoy i, entre altres coses, establia la creació d’impostos per l’emissió de diòxid de carboni dels vehicles i la prohibició del fracking o obertura de pous per a l’obtenció de gas i petroli que va provocar terratrèmols i maldecaps a les costes de Vinaròs i Tortosa i beneficis empresarials al president del club de futbol del jugador que protagonitzarà la boda del segle. Que serà tan glamurosa com la del rei d’Espanya o la filla d’Aznar a l’Escorial, voltada d’incendis.

· · ·

Perpetuar l’incendi per traure’n bons dividends, com el Castor del susdit president. A l’enemic ni aigua. Comprovada l’eficàcia, per exemple, del «tot és ETA», simplificat un conflicte històric tan complex com el basc amb la fórmula dels bons i els dolents, com una història del far west (o el nord tenebrós) contada per un autòmat amb veu en off, torna-li la trompa al xic. No s’han de cauteritzar ferides, ni alegrar-se per l’extinció del foc, sinó burxar i manipular la memòria de les víctimes. Potser pels efectes col·laterals de la maniobra: criminalització de l’independentisme pacífic i democràtic de Catalunya. Contra ETA alguns vivien més bé. I a Otegi, que va patir sis anys d’injusta presó, si el traiem en una entrevista és per dilapidar-lo, per alimentar la gran pira.

· · ·

Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s’hi valen bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per activa i per passiva, contra les generacions presents (sobretot les que viuen sense aire condicionat, aigua ni sostre) i futures. Això té l’excepció d’algun estat tan obsessiu com ineficient que santifica la unitat i menysprea l’acció contra el canvi climàtic. Un estat que ni fa ni deixa fer i un govern (el socialista ara) que manté la intervenció de les finances de la Generalitat Catalana perquè no li agraden les declaracions del seu president. Ni probablement les iniciatives contra l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle ni potser tampoc la llibertat d’expressió en segons quins casos, ni les opinions de l’ONU o Amnistia Internacional sobre els presos polítics.

· · ·

Cremen els incendis mentre es casen els putxinel·lis mediàtics. Entre el pa i el circ dels clàssics sembla que ens delim més pel segon, almenys de moment i ja veurem fins quan.

· · ·

Mentrestant, al centre geogràfic i polític de la Península Ibèrica, un grup d’irredempts patriotes es resistia amb ungles i dents a l’emergència climàtica, proclamada amb fins arterosos per una esquerra que atemptava així contra la llibertat de moure’s en cotxe i contaminar sense manies per la capital del regne. La mordassa s’aplica a les consciències i les boques, no al trànsit rodat, el fum, la resplendor metàl·lica dels vehicles, la velocitat sense limitacions, l’Espanya eterna. Queda sense efecte la regulació del trànsit de la perversa Carmena.

· · ·

La mateixa tribu de patriotes, crescuts a l’ombra d’íbex, pepes i cesses i tota la burumballa mediàtica, ja havia donat proves de la seua finesa despenjant del despatx que acabava d’ocupar un dels seus electes un quadre sobre la igualtat de les persones per un egregi retrat del monarca. Com es diu en castellà? «Dios los crea y ellos se juntan», per exemple?

· · ·

No és possible posar-se d’acord ni a propòsit de l’emergència climàtica arxidemostrada per la ciència i l’evidència? Es manifesten benintencionats xiquets de països rics del planeta i la jugada sembla més aviat una broma mediàtica per desactivar consciències i iniciatives. La preservació equilibrada de la vida al planeta xoca contra la naturalesa depredadora del capital. La gallina dels ous d’or se la menjaran, ells també, amb creïlletes. Però potser en un altre planeta d’una galàxia remota. I fins aleshores o revolució o incendis.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario