Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses

La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural. Muda per silenciada, discretament callada, submisa, bandejada a la llar, arraconada de les decisions, desposseïda de cos i llenguatge, maltractada, assassinada, la resistència de les dones ve de lluny, potser de l’aurora humana, però floreix amb tota la força i creix com una onada imparable als nostres dies.

· · ·

Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses, algunes de les quals ja són realitat en la plena assimilació i pràctica dels principis d’igualtat entre amplíssimes masses de dones (i homes). Però les llibertats conquistades s’han de consolidar defensant-les sense defalliment i eixamplant-les. L’enemic assetja tothora: la inèrcia, la inconsciència, les ciutadanes que es diuen feministes liberals, les dones de Vox, les masclistes, les sofrides, les assimilades, mirant només la part femenina. I tot el substrat de la (in) cultura masclista, sovint tàcit, invisible, subtil, el més perillós.

· · ·

A la parada del peix, les dues pescateres voltades de clientes. Demane tanda, tinc convidades a dinar. L’aprenentatge de la igualtat entre els homes de la meua edat ha estat llarg i amb tot en contra, però molt enriquidor. Com algunes dones, jo era feminista sense saber-ho. Només quan vaig adonar-me que entre dones em trobava tan bé, vaig ser-ne plenament conscient. El seu alliberament és una brisa d’aire fresc també per a nosaltres els homes, un descans, un plaer, com va veure i viure Josep Vicent Marqués abans que la majoria d’homes i dones. Tres tallades de bacallà, dos de salmó, mig quilo de clòtxines, un tallet de ventresca de tonyina. Mentre la filla i la neta fan de piquets. El feminisme troba més resistència entre les generacions de dones més grans i entre les més acomodades. El feminisme, de caràcter transversal, també conté en el seu si les contradiccions de classe. Entre la guerra i la cuina, si puc triar, deixeu-me amb la segona, però avui cal estar en peu de guerra. També menjarem coca amb tomaca. I després, els tres junts, a la manifestació.

· · ·

Avui al periòdic en vaga feminista (informa exclusivament sobre coses que s’hi relacionen) hi ha un repertori lèxic amb les cent paraules i expressions que l’autora considera essencials per entendre el feminisme actual. Tota revolució trasbalsa i transforma el llenguatge. Però alguns es pensen que canviant el gènere, que confonen amb el sexe, ja pinten de morat les paraules, quan es tracta d’una operació de més profunditat, la que afecta directament la semàntica, la paraula i la seua organització en forma de discurs, la creació de sentit. Com que la revolució de les dones és d’arrel cultural, és també literària. Onades contra el roc, muralla humana contra tota forma d’involució feixista.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario