Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Saials per al Cap d’Any
Quan una política no té més faena que acusar de racisme els patges (i patgesses, com n'hauríem ja de dir) de la festa de Reis alcoiana i ningú no la cessa és que aquesta democràcia està malalta

S’acosta el Cap d’Any, torquem la pols, parem la millor taula, celebrem el trànsit al nou any, el salt del set al vuit, com en el joc de l’enxanc o sambori. A peu coix, espentant la pedra, dempeus. Pensem en allò que deixem i en allò que ens espera. Per continuar dempeus, en els rituals de la repetició, en l’aventura del nou de trinca. / La sonsònia de les «retallades» és, paradoxalment, anestèsia pura. Ens volen fer creure que alguna vegada l’Estat benefactor, el Pare Patró, repartia equitativament la hisenda entre els seus fills. En quina Edat d’Or? Quan els pactes politicosocials de les forces hegemòniques de dreta i esquerra establien quin era el límit suportable de l’explotació, per exemple quants diners es destinaven a educació o sanitat o a garantir la renda de desocupats i jubilats (sempre lluny dels estàndards europeus, és clar). Es tractava de sacralitzar l’almoina, disfressada de dret social, sense posar mai en dubte el sistema de (no) repartició de la riquesa. / Però van venir de nou les vaques magres i la mamella europea ja no donava per alimentar tanta desídia i vam ordenar ajustar-se el cinturó (les famoses retallades). I com que els guanys del capital i l’avarícia financera i les despeses de la corona (d’espines) i els pressupostos per a policia i militars i els fastos prescindibles i tot el sursuncorda i la bíblia en pasta eren intocables… A protestar contra les retallades de l’Estat del Benestar (un altre dels eufemismes tramposos), a pidolar les molletes que cauen de la taula del festí del capital, però sense qüestionar-ne mai les causes ni despentinar-se massa, no fos cas que despertés la fera. / Retallades? Ací ho teniu: es passen les sentències del Suprem per l’entrecuix quan volen, per exemple per pagar a Florentino Pérez per la ignomínia del Castor. D’on ixen tants diners? Algú qüestiona que el bandoler continue de president del Reial? I que no dimitesca ni déu per l’enèsim escàndol? / Els promotors de l’«¡A por ellos!» no descansen malgrat la derrota sense pal·liatius en les eleccions catalanes. Ara miren d’estimular-se somniant en la tornada de Puigdemont i engarjolar-lo. Al·leguen que és pròfug de la justícia, però ho és del garrot, que no és el mateix. És legítima autodefensa salvar la pròpia pell i la de la inviolabilitat de la institució que es representa. I continuar internacionalitzant la denúncia i la causa. / Mentre apliquen l’embolica que fa fort a compte (sobretot) de la revolta catalana, han buidat la intocable vidriola de les pensions. És inevitable pensar que s’ho han gastat en part en les descomunals despeses que implica mantenir tanta policia amarrada a Barcelona i donar-los el ranxo, per dolent que siga. Era precís això? –diríem en alcoià. / Quan una política no té més faena que acusar de racisme els patges (i patgesses, com n’hauríem ja de dir) de la festa de Reis alcoiana i ningú no la cessa és que aquesta democràcia està malalta. També això és causa de «retallades». / Que acabeu de passar unes bones festes i no us donen gat per llebre. I ara alcem la copa: «L’any que ve que mos ho millore».

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Jonivesmuler says:

    Manel, mes que no t’ho cregues, no et desitje cap mal, de cap de manera. A mes a mes, aixó d’acabar l’article amb una frase que ben be sabem tots dos que no es pas correcta, eixe «mos» tan alociá de «mos ho millore», doncs m’ha arribat al coret. No tot está perdut. Ara be, no pergam de vista que el teu punt de vista es força capciós. Segueixes entossudit en les mes ximples generalitzacions. Tot i estar d’acord en que el PP a la capçalera de l’estat es un desori i una vergonya per cualsevol demócrata, no es menys cert que eixe poltiquet que tan defensses, el Puigdemont vivint a tot sospés allá a Bèlgica, es a la capçalera del més corrupte partit que han vist mai els per tú tan volguts Països Catalans. No t´ofengues, pero el trellat, tot i que sé que el tens, t’el deixes de banda cada vegada que et convé. Una abraçada, que una cosa no treu l’altra.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario