Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Judici a la llibertat
Dimecres, amb les últimes declaracions dels acusats, va quedar vist per a sentència el judici al Tribunal Suprem. Jordi Cuixart, president d’Òmnium, i Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana i avui diputat electe al Congrés espanyol, ja sumen 605 dies de presó, una mica menys els altres: Teresa Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül […]
El que passa compta
Saials. Democràcia pervertida
En veure la bella princesa adormida dins la seua urna de vidre el príncep s'hi va enamorar en un impuls de passió, la va besar en la boca i ella de sobte va despertar de la llarga letargia
Va nàixer coixa, reconeguem-ho. Més exactament coixa sota el pes de la corona d’una monarquia imposada pel dictador Franco i una caixa forta blindada on van quedar dipositades les barbaritats que el règim havia perpetrat durant quaranta anys. La impunitat de crims contra la humanitat que no prescriuen va donar pas a la impunitat de […]
El que passa compta
Llums i ombres
Com a l’hora de valorar la quantitat de líquid de la botella, si mig plena o mig buida, és inevitable que la llum, en impactar contra els objectes opacs de la realitat, projecte una zona d’ombra. Llum i ombra, com dia i nit, caminen juntes, s’impliquen mútuament, i només Peter Pan pot perdre la pròpia […]
El que passa compta
Alcoi (Europa)
El que passa compta
La Rotonda (i 2)
El que passa compta
La Rotonda (1)
El que passa compta
Saials. Shopenhauer a la platja
Impagables, especialment, les reflexions sobre l'art i la música i les religions de l'ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics

La platja a l’estiu, amb la irrupció massiva de turistes i estiuejants, és l’escenari on millor s’escenifica el drama del desfici humà. Què fer, sense objectius, treballs ni reptes peremptoris, sinó abandonar-se en braços del tedi i l’avorriment mal dissimulats amb mil maniobres estúpides. / Agafe de la lleixa una vella edició d’Arthur Shopenhauer que porta per títol El amor, las mujeres y la muerte, nom merament aproximatiu i comercial ja que el llibre es complementa amb capítols dedicats als dolors del món, l’art, la moral, la religió, la política, l’home i la societat, el caràcter de diferents pobles i el capítol final, lacònicament intitulat «Algunos opúsculos». Sense pròleg, notes ni més explicacions, es tracta sens dubte d’una miscel·lània que arreplega textos de diverses obres i èpoques del filòsof alemany. Per a la meua sorpresa, i salvats alguns esculls de la visió excessivament esquemàtica, tòpica i fins reaccionària de la dona (i que hem de de situar en el seu context històric i lligar-la amb el cru realisme de l’autor), la seua prosa em sembla una delícia molt suggestiva. / Afegim a l’espectacle de la platja, que tinc davant els ulls mentre escric aquest saial, els diners que costa «gaudir» d’unes vacances en família a la Marina i comprendrem per què tant d’esforç per dissimular el desfici: passejar sense nord per la vora, cavar, homes fets i drets, inútils clots a l’arena, canviar de postura per enèsima vegada sota un sol de justícia, empassar-se arena amb l’entrepà, entretenir-se amb el mòbil com si fosses al tramvia… / Com més gran l’expectativa (en aquest cas induïda per la indústria turística) del plaer, com més intens i persistent el desig, majors l’angoixa, el desfici i l’avorriment. / M’arribava en la meua ignorància amb fama d’antipàtic. En el seu realisme sense concessions ni falses estratègies compensatòries, Shopenhauer em sembla en canvi d’una tendresa manifesta. Una de les seues idees claus, a propòsit de la condició humana, és la commiseració (ignore si el terme s’ajusta a l’original alemany), al costat de l’egoisme i la perversitat. La simpatia que em desperta aquest autor el lliga etimològicament (simpatia: patir alhora, conjuntament, sentir el mateix) amb la idea de commiseració. / Han bastat unes poques pàgines, llegides lentament, per agermanar Shopenhauer amb Nietzsche i Cioran, altres dos tendríssims antipàtics amb qui simpatitze. / Els únics que en aquest entorn semblen immunes al desfici són els infants. Ells encara poden lliurar-se al goig efímer i al plaer immediat i palpable sense la consciència de la finitud. Els adolescents, per contra, personifiquen el tedi en estat pur. Perduda la infància, encara no han après com els adults a dissimular l’angoixa. Les expectatives del plaer i la diversió constants s’acarnissen en ells punxant-los amb les espines d’una realitat molt prosaica que en va tracten d’endolcir amb les seues fantasies. A la platja, però, només hi ha xiquets o adolescents. / A la platja de Chesil de Ian McEwan és la novel·la que millor dibuixa aquest desfici humà. I en el cos i l’esperit de dos joves que s’acaben de casar i sense massificacions turístiques. / Impagables, especialment, les reflexions sobre l’art i la música i les religions de l’ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics. És a més un escriptor que no cau mai en el trist pecat de la petulància (del llatí, per cert, ‘petulans’, insolent).

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario