Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. El Rei reprovat
L'endemà del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Felip VI va eixir a la televisió amb cara de prunes agres per beneir la violència exercida per les denominades forces de seguretat contra els ciutadans de Catalunya que defensaven les urnes.
Si les monarquies, fins les més respectades, glamuroses, neutrals i sotmeses a un control democràtic més rigorós (pense en Gran Bretanya, Holanda o els regnes escandinaus) són avui pura arqueologia, què direm d’una monarquia que és continuació natural del règim franquista, que s’ha demostrat corrupta fins a les celles, amb tendència a immiscir-se en els […]
El que passa compta
Saials d’Octubre
Somnie que travesse a poc a poc la Fageda d'En Jordà, a la Garrotxa –on no he estat mai–, i que camine sobre una catifa de fulles mortes
Parlen més de setembre, per allò del final de les vacances, però octubre és l’autèntic mes dels retorns. Setembre, quan érem infants, encara ens concedia una treva, un ajornament que sovint tenia la forma de tempestes plenes de fulgors, esclats i aigua a dojo. Ja fa molt que això es va acabar, aquesta indulgència de […]
El que passa compta
Homenatge a JB
En el seu pas pel Centre de Cultura hi estava, com se sol dir, més soles que la una en la seua tasca, enmig d'una ciutat que anava perdent un llençol en cada bugada...
Em permetrà l’amable lector d’aquesta columneta que passege avui per terrenys més personals per parlar una mica del meu amic. Però qui és JB? El famós whisky? El poeta Joan Brossa? James Bond? No, JB és Jordi Botella, el meu amic Jordi. I ve a compte açò perquè la revista El Gratis ha tingut l’encert […]
El que passa compta
La postveritat colpista
El que passa compta
L’Espanya dels màsters
El que passa compta
Ara farà un any
El que passa compta
Saials. Shopenhauer a la platja
Impagables, especialment, les reflexions sobre l'art i la música i les religions de l'ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics

La platja a l’estiu, amb la irrupció massiva de turistes i estiuejants, és l’escenari on millor s’escenifica el drama del desfici humà. Què fer, sense objectius, treballs ni reptes peremptoris, sinó abandonar-se en braços del tedi i l’avorriment mal dissimulats amb mil maniobres estúpides. / Agafe de la lleixa una vella edició d’Arthur Shopenhauer que porta per títol El amor, las mujeres y la muerte, nom merament aproximatiu i comercial ja que el llibre es complementa amb capítols dedicats als dolors del món, l’art, la moral, la religió, la política, l’home i la societat, el caràcter de diferents pobles i el capítol final, lacònicament intitulat “Algunos opúsculos”. Sense pròleg, notes ni més explicacions, es tracta sens dubte d’una miscel·lània que arreplega textos de diverses obres i èpoques del filòsof alemany. Per a la meua sorpresa, i salvats alguns esculls de la visió excessivament esquemàtica, tòpica i fins reaccionària de la dona (i que hem de de situar en el seu context històric i lligar-la amb el cru realisme de l’autor), la seua prosa em sembla una delícia molt suggestiva. / Afegim a l’espectacle de la platja, que tinc davant els ulls mentre escric aquest saial, els diners que costa “gaudir” d’unes vacances en família a la Marina i comprendrem per què tant d’esforç per dissimular el desfici: passejar sense nord per la vora, cavar, homes fets i drets, inútils clots a l’arena, canviar de postura per enèsima vegada sota un sol de justícia, empassar-se arena amb l’entrepà, entretenir-se amb el mòbil com si fosses al tramvia… / Com més gran l’expectativa (en aquest cas induïda per la indústria turística) del plaer, com més intens i persistent el desig, majors l’angoixa, el desfici i l’avorriment. / M’arribava en la meua ignorància amb fama d’antipàtic. En el seu realisme sense concessions ni falses estratègies compensatòries, Shopenhauer em sembla en canvi d’una tendresa manifesta. Una de les seues idees claus, a propòsit de la condició humana, és la commiseració (ignore si el terme s’ajusta a l’original alemany), al costat de l’egoisme i la perversitat. La simpatia que em desperta aquest autor el lliga etimològicament (simpatia: patir alhora, conjuntament, sentir el mateix) amb la idea de commiseració. / Han bastat unes poques pàgines, llegides lentament, per agermanar Shopenhauer amb Nietzsche i Cioran, altres dos tendríssims antipàtics amb qui simpatitze. / Els únics que en aquest entorn semblen immunes al desfici són els infants. Ells encara poden lliurar-se al goig efímer i al plaer immediat i palpable sense la consciència de la finitud. Els adolescents, per contra, personifiquen el tedi en estat pur. Perduda la infància, encara no han après com els adults a dissimular l’angoixa. Les expectatives del plaer i la diversió constants s’acarnissen en ells punxant-los amb les espines d’una realitat molt prosaica que en va tracten d’endolcir amb les seues fantasies. A la platja, però, només hi ha xiquets o adolescents. / A la platja de Chesil de Ian McEwan és la novel·la que millor dibuixa aquest desfici humà. I en el cos i l’esperit de dos joves que s’acaben de casar i sense massificacions turístiques. / Impagables, especialment, les reflexions sobre l’art i la música i les religions de l’ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics. És a més un escriptor que no cau mai en el trist pecat de la petulància (del llatí, per cert, ‘petulans’, insolent).

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario