Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida. · · · […]
El que passa compta
Penúria
A la política i l'estatus quo ja els va bé així, amb el foment de masses vacunades contra la cultura que voten el que els diuen cada cert temps
Amb un to de tristesa no exempt de pessics d’agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l’amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors («eixos penjats que escriuen», segons la gràfica definició de l’autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d’escriptors en un […]
El que passa compta
Saials. Incendis
Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s'hi valen bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per activa i per passiva, contra les generacions presents
Als focs propiciatoris de Sant Joan que marquen l’inici de l’estiu els ha seguits la primera onada de calor seriosa, amb temperatures properes als 40 graus en extenses zones. El primer gran incendi, a la Ribera d’Ebre, ha cremat més de 6.000 hectàrees.
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Judici a la llibertat
El que passa compta
Sona molt bé
estic convençut que la iniciativa és d'una importància extraordinària des del punt de vista de l'ensenyament públic i per al conjunt de la societat...
XIII edición en 'Sant Carles de la Ràpita'

Aquesta nit (escric en divendres) té lloc a València la dissetena edició «Com sona l’ESO». Mil cinc-cents alumnes i professors de Secundària pujaran a l’escenari per representar l’espectacle M1S1M, una òpera en tres actes de tema futurista. Som a l’any 2054, en el vintè aniversari de la creació d’un sistema operatiu ultraintel·ligent que funcionava des de l’interior del cos humà i que s’havia estès per mig món fins que en 2037 una sèrie d’apagades en cadena el van deixar fora de combat. «Sembla que la tecnologia pot ser una eina meravellosa o delicada però que té poc a veure amb la felicitat o desgràcia dels éssers humans», expliquen els seus creadors. Més enllà dels encerts purament artístics de la proposta –i que en tot cas s’hauran d’avaluar en el context concret en què va desenvolupant-se aquest projecte multidisciplinar–, estic convençut que la iniciativa és d’una importància extraordinària des del punt de vista de l’ensenyament públic, de les persones que hi participen directament i per al conjunt de la societat. Amb un escenari canviant (les tres darreres trobades van tenir lloc a Xàbia, Torroella de Montgrí i Cocentaina i així fins a disset localitats distintes del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears), el fet que l’experiència coordine i integre el treball de tants professors de música i d’altres especialitats de tots els Països Catalans ja és per si mateix un fenomen únic i d’un interès enorme, i que ho faça, és clar, sense titubejos a través de la llengua comuna. Gestat en els anys més amargs i estèrils del govern del PP, «Com sona l’ESO» ha anat demostrant, amb la rotunditat dels fets, que una altra manera d’acarar els reptes educatius era possible i urgent, que a banda de llepar-nos constantment les ferides i lamentar-nos plens d’impotència per la nefasta gestió dels mandarins del negoci autonòmic, l’acció directa, autogestionada i entusiasta era i és l’únic camí per millorar les coses. Per sorpresa de molts, i gràcies a la música i a una concepte radicalment distint de l’ensenyament mercantilista i adotzenat que és l’habitual en aquest món, els xiquets de l’ESO no solament no eren els «burros» alienats que deien sinó gent responsable i creativa, adolescents en plena efervescència amb unes ganes immenses de viure i d’aprendre. Però l’èxit d’aquesta empresa també és el d’haver posat el dit a la nafra d’algunes de les mancances sistèmiques que arrossega l’escola, d’haver impulsat el debat tothora ajornat de la necessària presència, en quantitat i en qualitat, de la música, de l’art i la literatura o el teatre com a pràctica quotidiana en les nostres aules. Comptat i debatut, el desenvolupament de la creativitat i la posició central que les humanitats hi han d’ocupar. Li sobren cotilles a l’ensenyament, paperassa, inèrcies i vicis, productivisme de saló, alienació embolicada en la cel·lofana del que diuen imprescindible. Podria desaparèixer demà –que no serà el cas– però per la finestra que «Com sona l’ESO» ha deixat oberta entrarà durant molt de temps l’aire net que ens donarà el dret i el deure de continuar somniant. Perquè de vegades els somnis es converteixen en una meravellosa realitat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Andreu (de Montgrí) says:

    No cal cap dubte de que els teus escrits de caire social i politic tenen la forçor, la adientesa i la utilitat que tant i tant calen avui, pero Manel, torna al si de la vertadera veritat, torna a l’eix del poema, al bell mitg de la vida fugissera…

    …un ventall
    al capdavall
    una eina
    per fer feina
    una rosa
    que fa nosa

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario