Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Verges 2019
Vam travessar enmig d'una boira molt densa el poble d'Ultramorts, presagi d'extraviament espaciotemporal
Lluís Llach va publicar el disc Verges 50 l’any 1980. L’artista empordanès hi posava so als records de la seua infància al poble. El vent, amb aquella tramuntana tossuda que explica molt bé certs trets del caràcter del país, el mercat a la plaça, els carros, l’escola, la processó. / La matinada del dimecres, a […]
El que passa compta
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. /
El que passa compta
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C’s de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se’n recorden, de l’Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la […]
El que passa compta
Vents i trons
Aquella fallera que en la Cavalcada del Ninot va denunciar un president de falla fotografiat amb la bandera espanyola en la variant més fatxa, ha estat sancionada per l'autoritat competent amb la prohibició d'assistir als actes oficials.

Després d’uns dies al Pallars Sobirà, amb temps fresquet i assolellat, tornem a València el dia de Sant Josep, hores abans de la `cremà´. A mesura que avancem per la carretera des de l’Alt Pirineu, l’oratge es fa més rúfol, amb núvols i vents forts. La breu estada a la Vall d’Àneu ens ha estalviat els habituals maldecaps de les falles, el trànsit col·lapsat, els carrers tallats de la manera més absurda i arbitrària, aquesta lletjor exhibida amb total impunitat, la burrera girada com un calcetí i convertida en propaganda xapera pels qui hi viuen sense complexos, amos de tot o súbdits panxacontents del menfotisme més denigrant. A l’entrada de la capital, les primeres desviacions capritxoses de trànsit que cap vehicle no es pren la molèstia d’obeir. No sembla sinó que aquestes dates siguen l’excusa ideal perquè ningú no complesca les normes, començant, òbviament, pels de dalt. Les falles o la supressió del civisme, és aquesta la fórmula perquè no esclate arreu alguna cosa més que molestos masclets. Us deixarem fer l’animal mentre no poseu en perill el nostre domini, mentre no qüestioneu que ací l’única politització de la festa que val és la que emana de la Junta Central Fallera: el missatge subliminar de tota la incívica parafernàlia. O no tan subliminar: aquella fallera que en la Cavalcada del Ninot va denunciar un president de falla fotografiat amb la bandera espanyola en la variant més fatxa i inconstitucional i que ha estat sancionada per l’autoritat competent amb la prohibició d’assistir als actes oficials. Les falles, ai, un any més girant la clau que obri la porta d’una primavera que potser, amb una miqueta de sort, pot començar a dir adéu a certes coses. Raó de més, pensen els de la paella pel mànec, per extremar el zel del control dels súbdits i els (pocs però bons) subversius. Sant Josep, en fi, amb vents que potser convertiran el gran incendi d’aquesta nit en una activitat d’alt risc en què el sofert cos de bombers, acostumat a les hores extres, haurà de fer mans i mànegues contra les flames enfurides. Tancats a casa, amb pany i forrellat, resistim l’algaravia dels petards amb què aquests dies es pauta el preciat silenci, un buit metafísic entre dos esclats. El desacostumat fred d’avui, però, tindrà la virtut d’apaivagar una mica les ardències del personal, cosa que demà agrairà el mobiliari urbà (i l’estratosfèric pressupost municipal que s’encarrega cada any de reparar el vandalisme planificat de les entranyables dates). Els farmacèutics i els fabricants de peces d’abric (i el gremi dels paraigüers i el de les botes d’aigua, que han aplaudit el permís de l’autoritat competent perquè les falleres en poguessen fer ús per completar la indumentària oficial: llàstima de fotos que m’he perdut) estan també d’enhorabona. Amb una certa enyorança dels cants dels ocells, dels alegres corrents d’aigua, dels prats verds i les muntanyes nevades del Pirineu, i del silenci, sobretot d’aquell silenci ple de les veus harmòniques de la natura, només és qüestió de deixar passar unes hores i que escampe el vendaval. I demà, sí, ja serà primavera. A veure si tenim sort.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario