Mononcle
Destacados
Històries subaquàtiques
… de debò
...sota la gespa artificial del parterre hi ha herba !!!
…lo primer que em vingué al cap en veure els treballs al parterre de la plaça del Pintor Gisbert d’Alcoi va ser: ‘gespa artificial… de debò?’, ni Jacques Tati va poder imaginar semblant esnobisme social… plàstic, de debò ? recordo les ciutats utòpiques que l’home ha volgut fer, dissenyades en paper o descrites en poemes, […]
Històries subaquàtiques
…ja que vosaltres també vareu ser estrangers
aquests cd's son de lo més lluminós de l'any que gairebé comença.
…malgrat que no ho sembli, pel disseny de les portades, aquests cd’s son de lo més lluminós de l’any que gairebé comença. el primer, Harmony of Difference de Kamasi Washington, un EP, amb 6 temes que acompanyaven una instal·lació multimèdia a la Bienal 2017 en el Whitney Museum de NY, amb pintures de la seva […]
Històries subaquàtiques
que tot está per fer i tot es possible
en el planeta sencer, estem en temps d’antiil·lustració i no és un estat, és una guerra.
…al preàmbul del ‘pamflet’ Nova Il·lustració Radical, el darrer llibre de Marina Garcés, ens diu que nosaltres, en el planeta sencer, estem en temps d’antiil·lustració i no és un estat, és una guerra. … i llegint lo m’ha vingut al cap la veu del Llach al final del Món Porrera : ‘…ei, ei… hi ha […]
Històries subaquàtiques
Moon
Històries subaquàtiques
main title
Històries subaquàtiques
Ara jo canto i ric
alguna mena d’inconscient col·lectiu em fa reviure situacions que no he viscut

… tuuu rituriturururu , tuuu rituritutururu . . .piii riririririribi , piii ririririribibi… així comença el Roger Mas el disc a la casa d’ enlloc i la cançó despertar a, i no cal res més per sentir-nos de camí a casa, o de festa i celebració… a veure, va a ser difícil, però jo ho intento… l’altre dia vaig anar-hi a un concert dels Nomembers a l’Escenari i, al bis, mentre el cantant improvisava veus, la guitarrista li feia ganyotes i festes al costat i… l’any passat vaig anar-hi a un concert dels King Crimson – per cert, apareixen a la novel·la El cercle,  el Pau Durà treballa en la seva pel·lícula formentera lady, sembla que els Crimson hi son per tot arreu – i escoltant les veus de easy money, la mateixa sensació…  alguna mena d’inconscient col·lectiu em fa reviure situacions que no he viscut.

Em passa el mateix amb els orants de les pintures i ceràmiques prehistòriques i els orants medievals que  s’assemblen a algunes asanes de salutació, al sol o a la lluna, i et traslladen a un temps on no hi érem però, d’alguna manera, recordem.

Jo em recordo feliç i seré, taral·lejant cançons com els Nomembers i el Roger Mas, de camí a trobar les ballarines de la cova i celebrar l’estiu, el bon temps i el descans i acabar cantant sota l’om  les cançons tel·lúriques de Mossèn Cinto Verdaguer o de Jaume Sisa:

una cançó amb veu clara entonem
amb la innocència salvatge d’ un nen .
una cançó cantarem tots
per celebrar el miracle del món .

… o de qui ens vingui al cap.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario