Mononcle
Destacados
Històries subaquàtiques
el comptador d’ estrelles
i canteu, sempre : … 'allà dalt de les muntanyes les remors no l’inquietaven'
…no hem tingut gaire sort, a les comarques de la muntanya, amb els festivals d’ estiu. l’ especulador i oportunista Mediàtic desaparegué sense deixar ni rastre ni petjada, sepultant l’Insónit, festival de música i tecnologia, de finals del XX i principis del XXI; res millor que uns polítics per acabar d’una vegada per sempre amb […]
Històries subaquàtiques
Titu-Tiru-Ritu
...no he sigut jo de ballar, mai, però veient a David Byrne, a la tele, amb els musics i ballarins amb tutú, sents alguna cosa festiva i animada al cos
…no he sigut jo de ballar, mai, però veient a David Byrne, a la tele, a la gira de presentació del disc amb Brian Eno, Everythings That Happens Will Happen Today, amb els musics i ballarins amb tutú, tots de blanc i sense parar de moure’s, sents alguna cosa festiva i animada al cos, feu […]
Històries subaquàtiques
m’ha vingut al cap Þingvellir
el paisatge associat al primer parlament del món, l'Islandès
…anava escoltant, en aquest temps d’alternança  política, el Subversive Nature of Kindness –la naturalesa subversiva de la bondat– de Thor & Friends i m’ha vingut al cap Þingvellir, el paisatge associat al primer parlament del món, l’Islandès; una associació d’idees infantil i il·lusa. L’esmentat Thor, el xicot de les barbes i el pel llarg de […]
Històries subaquàtiques
… de debò
...sota la gespa artificial del parterre hi ha herba !!!

…lo primer que em vingué al cap en veure els treballs al parterre de la plaça del Pintor Gisbert d’Alcoi va ser: ‘gespa artificial… de debò?’, ni Jacques Tati va poder imaginar semblant esnobisme social… plàstic, de debò ?

recordo les ciutats utòpiques que l’home ha volgut fer, dissenyades en paper o descrites en poemes, llibres i cançons, al’74 Todd Rundgren tenia un grup, Utopia, que parlava de la ‘ciutat al seu cap que ara sortia, ja es el temps de la utopia’, la ciutat ideal… aquí, a Alcoi, al’80 teníem un disco-bar que es deia així: Utopia.

en Pau Riba hi té un disc amb eixe títol i canta : ‘ha plogut sobre el meu cap / i ha crescut herba molt fresca – fitxa’t jo, quin cap més verd / quina enveja, quina enveja! ‘… on es el blat, on és l’herba?

Neil Young a Greendale, Father John Misty a Pure Comedy, Damien Jurado a Maraqopa o PJ Harvey a The Hope Six Demolition Project, Surfjan Stevens i Antonia Font: hola què tal, som els vostres amics de sa Terra / un planeta de pols i de merda …

el 90 del segle passat Prince va treure un doble disc, Graffiti Bridge en resposta a la decisió de l’ajuntament de Minneapolis, la seva ciutat natal, que volia enderrocar un pont en contra de l’opinió dels ciutadans, què el varen cobrir amb graffitis… potser caldria fer enginyeria inversa.

just fa cinquanta anys, al carrers de París la gent estripava els carrers al ritme de consignes poètiques i innocents: ‘sota les llambordes del carrer està el mar …sota la gespa artificial del parterre hi ha herba !!!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario