…malgrat que no ho sembli, pel disseny de les portades, aquests cd’s son de lo més lluminós de l’any que gairebé comença.

el primer, Harmony of Difference de Kamasi Washington, un EP, amb 6 temes que acompanyaven una instal·lació multimèdia a la Bienal 2017 en el Whitney Museum de NY, amb pintures de la seva germana, Amani, i una filmació de Ag Rojas on fusiona diversos estils musicals i ens encomana l’alegria i la  bellesa de les nostres diferencies. Una petita suite on els títols – desig / humilitat / coneixement / perspectiva / integritat / veritat – ja ens anuncien el que ve.

per fi Laurie Anderson i el Kronos Quartet han fet un treball conjunt. a Landfall, tocar terra, Laurie Anderson, després de veure com l’ huracà Sandy s’emportava el passat acumulat al seu soterrani, composa un música delicada, atemporal, amb recitats i dispositius electrònics, i acompanyada de les cordes del Kronos Quartet ens narra el que perdem en cada tempesta i la purificació de desprendre’s del que hem perdut. en les seves paraules: “que bonic, màgic i catastròfic”.

i seguint amb àlbums conceptuals, alliberadors i esperançadors, si us plau, no deixeu d’escoltar Transangelic Exodus d’Ezra Furman . historia d’amor d’un àngel i un desheretat, que, en un dels temes, ens diu “progressem, però cap on?”, i que dedica als immigrants, als refugiats, als vulnerables… aquest disc és un exercici d’empatia. i a la darrera cançó, he perdut la meva innocència, acaba amb l’esperançadora frase: “i en un sol instant, faig ser alliberat” …i vas i tornes a prémer: play… i puges el volum de l’ amplificador.