Mononcle
Destacados
Històries subaquàtiques
el comptador d’ estrelles
i canteu, sempre : … 'allà dalt de les muntanyes les remors no l’inquietaven'
…no hem tingut gaire sort, a les comarques de la muntanya, amb els festivals d’ estiu. l’ especulador i oportunista Mediàtic desaparegué sense deixar ni rastre ni petjada, sepultant l’Insónit, festival de música i tecnologia, de finals del XX i principis del XXI; res millor que uns polítics per acabar d’una vegada per sempre amb […]
Històries subaquàtiques
Titu-Tiru-Ritu
...no he sigut jo de ballar, mai, però veient a David Byrne, a la tele, amb els musics i ballarins amb tutú, sents alguna cosa festiva i animada al cos
…no he sigut jo de ballar, mai, però veient a David Byrne, a la tele, a la gira de presentació del disc amb Brian Eno, Everythings That Happens Will Happen Today, amb els musics i ballarins amb tutú, tots de blanc i sense parar de moure’s, sents alguna cosa festiva i animada al cos, feu […]
Històries subaquàtiques
m’ha vingut al cap Þingvellir
el paisatge associat al primer parlament del món, l'Islandès
…anava escoltant, en aquest temps d’alternança  política, el Subversive Nature of Kindness –la naturalesa subversiva de la bondat– de Thor & Friends i m’ha vingut al cap Þingvellir, el paisatge associat al primer parlament del món, l’Islandès; una associació d’idees infantil i il·lusa. L’esmentat Thor, el xicot de les barbes i el pel llarg de […]
Històries subaquàtiques
… de debò
Històries subaquàtiques
sotto le stelle del jazz
...fluctuant sobre les teulades de les ciutats contemplant el jazz

…vaig tenir molta sort quan vaig començar a llegir premsa musical: disco-exprés, popular 1, vibraciones, no feien distincions entre generes musicals, rock, cançó, blues, jazz, soul. un dels primers discs que vaig comprar, el quint, va ser Betwween Nothingness & Eternity de la Mahavishnu Orchestra, jazz-rock se’n deia, un bon començament. recorde que John McLaughlin, líder del grup, no s’entenia amb la resta del grup, ell amb el misticisme hindú i els altres amb les alegries de l’alcohol, el sexe i les drogues. malgrat això el disc, en directe, és una meravella de improvisació, comunicació i bon rollo. El mateix sembla que va passar a la gira de Miles Davies, de 1960, amb John Coltrane, al 1960. El resultat ho podeu escoltar a la gravació The Final Tour, impressionants els diàlegs a les improvisacions del temes. recorde un article, al vibraciones, que feia ressò de les pulles que li feia B.B. King, en un concert a Barcelona, a Miles Davis, que seia entre el públic del teatre, perquè  pugés a l’ escenari i tocarà amb ell.

tot això em ve al cap al llegir, en un periòdic local, l’ aniversari del Mussol, el club de jazz, que compleix cinc anys, encara que sembla que sempre hagi estat aquí. als clubs de jazz es reprodueix el que el que fan els musics, s’ajunten, conversen i fan una tasca enriquidora que, després, comparteixen amb nosaltres, que escoltem i gaudim.

“ …fluctuant sobre les teulades de les ciutats contemplant el jazz … “ per molts, molts anys, moltes felicitats al Mussol.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario