Mononcle
Destacados
Històries subaquàtiques
Ara jo canto i ric
alguna mena d’inconscient col·lectiu em fa reviure situacions que no he viscut
… tuuu rituriturururu , tuuu rituritutururu . . .piii riririririribi , piii ririririribibi… així comença el Roger Mas el disc a la casa d’ enlloc i la cançó despertar a, i no cal res més per sentir-nos de camí a casa, o de festa i celebració… a veure, va a ser difícil, però jo ho […]
Històries subaquàtiques
King Creosote
el cantautor escocés Kenny Anderson es King Creosote
    el cantautor escossés Kenny Anderson es King Creosote al 2011 , junt al músic electrònic Jon Hopkins , va publicar Diamond Mine… a la portada, una vella foto de dos homes, que semblen pescadors, asseguts sobre un banc de fusta, a l’interior, cartes marines amb coordenades de caladors i marques de terra, d’ […]
Històries subaquàtiques
Triplicate
Com ja sabeu Dylan ha tret nou disc, Triplicate, tres CD’s, en la línia dels seus últims treballs com a crooner; és una animalada…

Com ja sabeu Dylan ha tret nou disc, Triplicate, tres CD’s, en la línia dels seus últims treballs com a crooner; és una animalada… recorde el meu primer triple LP, Yessongs , en aquest format hi havia pocs i eren enregistraments en directe, Welcome Back my Friends de ELP, el Concert Per Bangla Desh, Woodstock, o recopilacions, el Decade de Neil Young… el Decade, enguany fa quaranta anys de la seva edició… és a dir, conté cançons de fa cinquanta anys… l’altre dia li vaig sentir dir a un crític musical que portava, en un pen drive, el Harvest ‘perquè mai saps quan el pots necessitar’.

Però no parlem del pas del temps… heus aquí tres CD’s que no son recopilacions, ni directes i que contenen tanta música com desitjàrem tenir .

El primer es doble, The Glowing Man del Swans, casi dues hores de música hipnòtica, repetitiva, amb una mica de distorsió i unes veus recitatives entre el murmur i el crit que ens remet als rituals, imaginats, de l’ antiguitat.

El segon, The Epic de Kamasi Washington, en tres volums, actualitza el jazz, el funky, el soul i… el que sigui que sen digues música, amb una banda amb dues bateries, percussió, dos baixos, vents, teclats i veus per celebrar l’emoció de ser-hi .

I Roy Montgomery Headquarters, músic no professional, neo zelandès, que dedica quatre gravacions per descriure l’estat d’ànim  després  dels dos terratrèmols que, al 2010 i 2011, assolaren el seu país. Cada disc, amb cara A i cara B, inspirat per musics dels 60 als 80, Leonard Cohen, Joy División, Durrutti Column, Cocteau Twins o Popol Vuh… gairebé un Decade global.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios