El cinema és la principal fórmula d’evasió dels alcoians en els anys 50 per ser un entreteniment barat. La malmesa economia de la majoria de ciutadans durant la postguerra espanyola fa que la ciutat arribi a tindre fins a onze sales simultàniament en funcionament incloent els cinemes d’estiu. Les estrenes més importants es van succeint […]
“El salón de los grandes estrenos”. Amb aquesta frase es publicitava una de les sales de cinema més icòniques de la nostra ciutat, el Cinema Goya, edifici el qual continua en peu des d’aquell 1949 en espera d’alguna resolució privada o municipal després del seu tancament el juny de 1993. Evitant visions nostàlgiques, amb aquest […]
«La vida és un blues» Francesc Mompó Potser me n’he entretingut un pel massa, però vaig d’hora. Tot i això, no ho faré llarg. Tres mesos sense apropar-me’n és molt temps. Sortosament, tinc les claus a la butxaca. Amb el pas que he engegat de tornada, no trigaré gens en arribar-hi. En un tres i […]
Abel Mus, el brillante violinista de Burriana afincado a mediados de los sesenta en Alcoy, además de ofrecer recitales y conciertos junto con la Orquesta Sinfónica Alcoyana, desempeñó el cargo de director de la Escuela Municipal de Música de Alcoy donde creó una Academia de Instrumentos de Arcos, única en España. El embrión de lo que […]
Els assassins en sèrie semblava que vivien en Texas o en algun altre indret de la més profunda terra dels ianquis, o les novel·les d’Agatha Christie, però un dia descobreixes que el veí o la veïna del costat ho són o estan en la llista de sospitosos. En una ocasió, el coratge d’un jutge d’instrucció […]
Poques coses em transformen més cada quatre anys de Doctor Jekyll a Mr Hyde que els Jocs Olímpics, i més si com, en aquesta ocasió, han hagut de passar cinc i celebrar-se amb l’espasa de Dàmocles d’una pandèmia mundial al damunt i d’un país, just l’amfitrió, que no volia que es celebraren. Més no he […]
Potser la casualitat va permetre el fet que el carrer més guarnit de tota la barriada fos dedicat al poeta més colorista de la Renaixença Valenciana, Teodor Llorente i Olivares. D’altres autors en la nostra llengua, com ara Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi o Joanot Martorell s’hagueren de conformar amb carrers mancats de vegetació […]
Es una efeméride triste: hace ahora justo veinte años cerraba sus puertas definitivamente el Colegio Público Virgen de los Lirios. Estaríamos ante un capítulo más del imparable retroceso de la enseñanza pública alcoyana, sino fuera por un dato significativo: el final de esta escuela convertía el centro y el casco histórico de Alcoy en el […]
En Alcoy, en el año 1920, nació una de las mayores representantes del mundo del arte alicantino. Se llamaba Polín Laporta. La pintura de Laporta retrata el mundo interior del subconsciente, era una especie de refugio de cosas perdidas. Su pintura se localiza en el misterioso lugar que existe entre la realidad y el mensaje surrealista […]
Reconec haver crescut amb un pensament bastint-se al bell si del meu magí. Aquest pensament l’anava adobant mentre que, assegut al graó alçat del supermercat del costat del portal de casa o al balcó del cinquè pis de la meua llar, em mirava la carretera de València. Em regalava a mi mateix una panoràmica àmplia […]
A lo más jóvenes, que desconocen la existencia de esta emblemática modalidad de turismo alcoyano, hay que decirles que la Volta a la Marina era una versión para pobres de los actuales cruceros por las Islas Griegas. Era un recorrido iniciático a lomos de un autobús renqueante, que tenía un único objetivo: visitar el máximo […]
Caramanxel era un barri nascut arran de l’activitat del tren Xitxarra. Una vegada desaparegut aquest, víctima de la pitjor visió del desenrotllisme dels anys seixanta del segle passat, deixà una sèrie de terrenys erms i buits amb una configuració abellidora per a les constructores més modestes, les quals no podien ficar cullerada en el putxero […]
