La crisi d’assistència a les sales s’aguditza en els anys vuitanta amb l’aparició dels magnetoscopis casolans. La curiositat i la comoditat de veure algunes de les estrenes al menjador de casa comença a guanyar la partida a les sales de cinema. Paral.lelament, l’auge de la pirateria, que en aquells anys ja existeix, proporciona veure a […]
En la infantesa, el 6 de gener era una festa molt contradictòria, amb sentiments oposats. Cal situar-se en el context d’Alcoi. Els xiquets estàvem en vacances des de la vespra de Nadal i tornàvem a les classes el 7 de gener, com ara, encara que enguany siga excepcional en alguns llocs. La mainada pot ser […]
Gairebé tots els carrers que composen aquesta barriada foren projectats a mitjans dels anys 50. El dia 23 d’octubre de 1966 s’inauguraren els grups de vivendes de Joan XXIII i Sagrada Família. El primer estava format per 540 vivendes i 22 locals, construïdes pel Patronato de la Vivienda. No tardarien en ser ocupats per famílies […]
La crisi de les sales d’exhibició es cobra les seves primeres víctimes a Alcoi amb el tancament del Capitol el 1966 i de l’Avenida el 1971. A principis d’aquesta dècada, les estrenes es reparteixen entre el Goya, el Colón i el Teatre Calderón, aquest últim propietat d’Espectáculos Ivarca, S.A. juntament amb el Circo, el cinema […]
La dècada dels seixanta s’inicia amb la inauguració d’una nova sala de la mateixa societat, Cine Batoy, concretament el Dia de Reis de 1960. Obra de l’arquitecte José Cortés Miralles, té una capacitat de 754 espectadors i només projecta de dijous a diumenge. El programa doble inaugural és La dinastia del petróleo (1957, Campbell’s kingdom, […]
Hijo del Capitán de Infantería Honorio Jarabo Jarabo del Regimiento Vizcaya 21 de Alcoy, fusilado en 1936, y Blanca Payá García, hija del fabricante de papel de fumar Francisco Payá Miralles, estudió Derecho en la Universidad de Valencia. Tras la Guerra Civil marcharía a Valencia donde estudiaría en el Colegio del Pilar. Su brillante carrera le […]
La voluntat de continuar oferint diverses propostes culturals a la sala a l’igual que succeïa quan encara era teatre o cinema d’estiu a meitat dels anys 40, es troba amb la limitació que ofereix el petit escenari. Això obliga, al marge de les projeccions cinematogràfiques, a una programació escènica de petit format com concerts o […]
El cinema és la principal fórmula d’evasió dels alcoians en els anys 50 per ser un entreteniment barat. La malmesa economia de la majoria de ciutadans durant la postguerra espanyola fa que la ciutat arribi a tindre fins a onze sales simultàniament en funcionament incloent els cinemes d’estiu. Les estrenes més importants es van succeint […]
“El salón de los grandes estrenos”. Amb aquesta frase es publicitava una de les sales de cinema més icòniques de la nostra ciutat, el Cinema Goya, edifici el qual continua en peu des d’aquell 1949 en espera d’alguna resolució privada o municipal després del seu tancament el juny de 1993. Evitant visions nostàlgiques, amb aquest […]
«La vida és un blues» Francesc Mompó Potser me n’he entretingut un pel massa, però vaig d’hora. Tot i això, no ho faré llarg. Tres mesos sense apropar-me’n és molt temps. Sortosament, tinc les claus a la butxaca. Amb el pas que he engegat de tornada, no trigaré gens en arribar-hi. En un tres i […]
Abel Mus, el brillante violinista de Burriana afincado a mediados de los sesenta en Alcoy, además de ofrecer recitales y conciertos junto con la Orquesta Sinfónica Alcoyana, desempeñó el cargo de director de la Escuela Municipal de Música de Alcoy donde creó una Academia de Instrumentos de Arcos, única en España. El embrión de lo que […]
Els assassins en sèrie semblava que vivien en Texas o en algun altre indret de la més profunda terra dels ianquis, o les novel·les d’Agatha Christie, però un dia descobreixes que el veí o la veïna del costat ho són o estan en la llista de sospitosos. En una ocasió, el coratge d’un jutge d’instrucció […]
