slogan tipografia la moderna
La memoria
75 anys de la mort del ministre Juan Botella Asensi
Jordi Ortiz Gisbert - 20/06/2017
75 anys de la mort del ministre Juan Botella Asensi

El pròxim divendres, 23 de juny, a les 19:30h s’inaugurarà un monòlit en record de Juan Botella Asensi que va morir el 19 de juny de 1942 a l’exili. El lloc escollit es la Font de l’Estrela, al jardí del Reis Mags, on durant la dictadura va haver un homenatge als opressors i ara, en una societat democràtica, hi haurà un per a les víctimes ¿Qui va ser Juan Botella Asensi?

Nascut al si d’una família treballadora en ple Alcoi industrial, Juan Botella arribaria a ser Ministre de Justícia. Tot i que als 12 anys es va posar a treballar, no abandonaria els estudis. De jove, al 1907, obriria el diari Fraternidad des d’on exposaria els seus postulats vinculats al moviment Radical. També seria triat Regidor de l’Ajuntament d’Alcoi en 1911. Quatre anys després es desplaçaria a Madrid on estudiaria dret.

La dècada dels 20 exerciria d’advocat a la capital espanyola. Es convertiria en un advocat prestigiós. A més, seria elegit secretari de la Lliga Espanyola per la Defensa dels Drets de l’Home i el Ciutadà, presidida per Miguel de Unamuno i de la que eren membres Ortega y Gasset, Azorín, Dalí i García Lorca, entre altres.

Al 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera, va ser uns dels fundadors del Partit Republicà Radical Socialista (PRSS). Dos anys després col·laboraria en els alçaments contra la monarquia. Finalment, amb l’arribada de la República el 14 d’abril de 1931, iniciaria la seua obra política més important.

El 14 de juliol de 1931 es composarien les noves Corts, prèviament elegides en eleccions constituents, de les que l’alcoià formaria part. D’aquest parlament hauria d’eixir la Constitució de la República. Botella Asensi, membre del PRSS, que era la tercera força, seria triat com un dels redactors de la nova Carta Magna. Va ser, junt a Clara Campoamor per al tema del sufragi femení, l’únic membre de la comissió de redacció que exposaria el projecte constitucional en seu parlamentària. Finalment, el 9 de desembre es va aprovar la Constitució, que passaria a la història pels seus trets reformistes i de modernització.

Durant el Bienni d’Esquerres (1931-1933) exerciria la seua funció de diputat, des d’on criticaria el no compliment de la Constitució. Aquests fets i el ser acusat d’incomplir la disciplina de la minoria radical-socialista (nom del seu grup parlamentari) faria que a juny de 1932 tinguera que abandonar el PRRS. Al novembre d’eixe mateix any va impulsar Esquerra Radical Socialista (ERS).

Al setembre de 1933 el govern d’Azaña va caure i es va formar un govern de Coalició Republicana, liderat primer per Lerroux i després per Martínez Barrio. Durant aquests governs de transició fins les eleccions del 19 de novembre de 1933, Juan Botella Asensi va exercir el càrrec de Ministre de Justícia. Dimitiria després de les eleccions. El poc temps va limitar la seua obra ministerial, però va impulsar molts esborranys i va accentuar la seua posició laïcista.

Al novembre de 1933 no eixiria elegit com a diputat. Va posar punt i final a la seua carrera institucional. Mantindria una forta oposició als governs radical-cedistes del Bienni de Dretes (1934-1936). Anunciaria la seua voluntat de fer un gran pacte d’esquerres per a les properes eleccions. Aquest pacte es faria per a les eleccions de febrer del 1936, baix el nom de Front Popular. L’ERS no formaria part, però donaria suport a la coalició d’esquerres que venceria i formaria govern.

L’alçament militar de juliol de 1936 en contra de la República va fer que Juan Botella Asensi i els seus fills, Virgilio, Ovidio i Caludio, es posaren al servei de la legitima República. Al servei de la Constitució que ell mateix havia redactat. Finalment, el 25 de gener de 1939 va eixir d’Espanya cap a l’exili, primer a França i, definitivament, a Mèxic.

Una vegada instal·lat a Mèxic, al setembre de 1939, va rebre una de les pitjors notícies de la seua vida. El seu germà Evarist, qui fou Alcalde d’Alcoi en la Segon República, havia estat afusellat pels franquistes.

Com milers de persones, va haver de refer a la seua vida lluny de la seua pàtria. Va morir el 19 de juny de 1942 a la ciutat de Mèxic, on es tingué que refugiar del feixisme. Va faltar a milers de kilòmetres de la seua terra, víctima de l’exili que va impedir que aquest intel·lectual alcoià lluites per una nació lliure i fonamentada en la igualtat.

La ciutat d’Alcoi tindrà un record al ministre i a l’exili. Els milers d’exiliats que van fugir, forçats a refer la seua vida, tenen lloc en la memòria democràtica. Hem d’aprendre del passat des del focus del present per dissenyar el futur.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario