Destacados
La memoria
El fotógrafo alcoyano «transgresor»
José Miguel Oriola soler / Miguel Oriola (Alcoy, 1943-2020)
Cursó estudios de arte y música, trabajando durante tres años con el fotógrafo alcoyano José Vicens, el cual tuvo su máximo apogeo en la época del Modernismo. Vicens era un hombre culto, que le hizo ver que la fotografía era una cosa seria, hablándole también de música y de arte, enseñándole que la fotografía no […]
La memoria
Francisco Castell Miralles (1842, Alcoy – 1917, Valencia)
Nacido en Alcoy, hijo de farmacéuticos, Francisco Castell Miralles fue una personalidad muy reconocida en la ciudad de Valencia al convertirse en uno de los líderes demócratas y mano derecha del periodista y político José Peris y Valero, exgobernador de Valencia. Un personaje muy poco conocido en su ciudad natal, al cual, la Ciudad del Turia, le dedicaría una calle y una placa conmemorativa
Doctor en Ciencias Físicas y en Farmacia por la Universidad Central, fue catedrático de Química orgánica en la Facultad de Ciencias de Valencia desde el año 1896 hasta 1914.
La memoria
Maquetes històriques d’Alcoi
La ciutat presentava a la fira “Urbe Desarrollo” 2.500 habitatges en procés de gestació
Imatge de projecte original de l’Estambrera
València, la Fira de Mostres, allí on anaven els nostres “industrials” anys enrere carregats amb cortines i altres productes tèxtils que venien arreu del món per quilòmetres o milers d’unitats, va canviar de cara a finals de 2006. Un migdia de finals de novembre, en una fira anomenada “Urbe Desarrollo” es va produir un acte […]
La memoria
A. Rolcest: l’Asimov alcoià
Darrere aquest pseudònim s’amagava Arsenio Olcina Esteve, un alcoià anarquista, escriptor des d’abans de la guerra civil
Mario Candela, 8/09/2020

El prolífic escriptor nord-americà Isaac Asimov, gran mestre de la ciència-ficció clàssica, va deixar una obra magna de més de 500 llibres de tota mena… Tothom ho sap, encara que la seua figura s’ha eclipsat, com tantes altres coses, d’un temps a aquesta part. Res a veure amb l’oblidada personalitat d’A. Rolcest, que va publicar durant el franquisme fins a 642 novel·les, o “novel·letes”, la major part en les col·leccions populars d’Editorial Bruguera, però un home de qui res se sabia… Fins als començaments de 2015, on es va conéixer -en gran part gràcies a un reportatge que vaig publicar al Diario INFORMACIÓN- que darrere aquest pseudònim s’amagava Arsenio Olcina Esteve, un alcoià anarquista, escriptor des d’abans de la guerra civil i que va viure a València fins al 1997, any de la seua mort.

Si cinc anys més tard recupere la història és perquè uns mesos enrere vaig aconseguir un dels seus llibres. Un veritable i valuós regal de Nadal!. L’esdeveniment es va produir a una llibreria d’ocasió portàtil instal·lada al passeig marítim de Torrevieja. Feia cinc anys que tractava d’aconseguir-ne un i confesse que ha estat difícil: en cada mercadet literari, sempre guaitava aquestes novel·letes, majoritàriament de Marcial Lafuente Estefanía, però també de Clarck Carrados i altres. Mai de Rolcest. Fins a aquell dia. Em vaig sorprendre tant, que vaig buscar en el màgic món de Google si era el nostre autor. I l’era. La vaig comprar per un euro, encara que està marcada en 35 pessetes (d’aquelles de 1980), i la tinc protegida per una borsa de plàstic en un lloc d’honor de la llibreria domèstica.

“De vuelta a la pradera” és el suggerent títol de la publicació, feta el 1962 en la col·lecció “Búfalo – Serie Azul” d’Editorial Bruguera. Té 96 pàgines i imagine que la norma era no arribar-ne a les 100, per no cansar el lector. També ens informa d’altres novel·les que Olcina havia publicat en aquells temps: onze en col·leccions de l’oest i una al voltant dels serveis secrets, amb el títol de “La orgía del gangster”. Resulta difícil comprendre actualment quina seria la vida d’un anarquista reconegut -i condemnat- durant el franquisme: escriure i escriure, guanyant quatre xavos, perquè en aquest país llegir, no s’ha llegit mai, llevat que siguen ara els guassaps o semblants.

No el coneixia ningú. I no és una frase feta; és real. Enrique Rubio Cremades, catedràtic de Literatura Espanyola en la Universitat d’Alacant, va confirmar que Arsenio Olcina Esteve / A. Rolcest no figurava al catàleg monumental d’escriptors espanyols del segle XX. No va existir. Tan sols en algunes publicacions històriques anarquistes s’havia esmentat qui s’amagava darrere del pseudònim d’Arsenio Olcina.

A principis de 2015 l’amic Vicente Carchano en va passar un reportatge que havia publicat la Cartelera Turia al voltant dels escriptors valencians que escrivien amb pseudònim durant la dictadura i l’esmentava, la qual cosa em va permetre desmadeixar el fil d’Ariadna i reconstruir la seua trajectòria. La seua vida, ara per ara, segueix sent desconeguda després de la guerra: se suposa que es limitava a escriure i a viure. La qual cosa ja era complicada per a un reputat anarquista.

P. D. A. Rolcest és el pseudònim únic que va utilitzar Arsenio Olcina Esteve, la qual cosa no era normal: els escriptors d’aquestes novel·les acostumaven a tenir-ne diferents. Una cosa semblant, però distinta, li va passar a Isaac Asimov. Al començament de la seua carrera d’escriptor li’n van demanar un i es va negar: va adduir que Asimov ja era bastant estrany als Estats Units d’Amèrica…

Per concloure. Saben qui era un entusiasta lector d’Asimov? El nostre “don” Cirilo Tormo Durà, com va revelar Rafael Moya a la presentació de la biografia del sacerdot, desaparegut el 1995 però encara present a la nostra societat.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2020/01/a-rolcest-l-asimov-alcoia.html

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario