Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
Adéu, senyor Paco
Paraules d’acomiadament d’Àngel Beneito i Paco Blay al funeral d'un alcoià imprescindible

Francisco Aura ―Paco Aura, com tots el coneixíem― és tot un símbol, doncs en la seua vida podem veure reflectida gran part de la història d’Europa del segle XX. Malauradament, li va tocar viure els millors anys de la seua vida, la joventut, en un món difícil i convuls.

Va néixer a Alcoi el 30 de desembre de 1918, fa quasi cent anys, tot just quan s’acabà la Primera Guerra Mundial, amb les conseqüències de fam, escassesa i atur, i una passa de grip infectava el món sencer. De menut, quan solament tenia vuit anys, hagué de començar a treballar. Prompte es va adonar de la seua nua realitat, en saber que tots no eren iguals, ja que uns tenien de tot i altres a penes podien menjar.

És per això què, en esdevenir el cop militar, Aura va sentir la necessitat de defensar el nou Estat republicà i es va entregar a la causa de la llibertat contra la intolerància i els poderosos que no volien que res canviara; per això es va allistar voluntari sense tenir 18 anys. Va estar en les batalles de Madrid, de Brunete i de l’Ebre, essent ferit en repetides ocasions. Amb la guerra quasi perduda passà a França, on el reclogueren en un camp d’internament ―així anomenaven els francesos les platges, sense condicions de salubritat ni higiene, on van amuntegar als espanyols que fugien de la repressió franquista―. Poc després era enviat a fer fortificacions, a treballar durant quasi un any en la línia Maginot. Però, el malson solament havia fet que començar. En caure presoner dels alemanys fou deportat a Mauthausen, un camp on va veure i viure tots els horrors que la barbàrie humana era capaç de realitzar.

Així ho expressava ell: “els deportats hem conegut l’empresa més gran de deshumanització i extermini de la història: milions d’homes, dones i xiquets han mort en l’infern dels camps de concentració… una empresa d’enviliment de l’home meticulosament estudiada en les altes esferes”.

Per això, en finalitzar la guerra els supervivents dels camps d’extermini van dir “mai més”. I Aura van assumir el compromís de denunciar, als quatre vents, els crims que s’havien comés contra la humanitat, amb la intenció que “mai més” es tornaren a repetir.

Eixa és una de les grandeses de Paco Aura: el seu compromís que durant anys, fins que la salut li ho permetia, va portar endavant sense defallir. Va fer xerrades en escoles, instituts, universitats, mitjans de difusió, associacions de veïns, entitats cíviques i culturals, etc., amb l’única intenció de revalidar en cadascuna d’elles el seu compromís: denunciar i difondre l’horror de l’holocaust, amb la intenció que no es tornara a repetir.

Però ho ha fet amb un valor afegit que solament podem trobar en persones d’esperit elevat i excel·lent: amb rectitud personal, sense odi ni arrogància, amb senzillesa però amb ambició i voluntat per construir un món millor. Ell mateix repetia que, en darrer terme, “les guerres són el fracàs de la intel·ligència”.

Ha estat un honor i un privilegi tenir-lo entre nosaltres. Hem gaudit d’ell veient-lo fent cua a l’ambulatori com tothom, acudir a l’ajuntament a pagar els seus impostos, veient-lo passejar amb la seua inseparable Lucia, a qui també volem recordar ara i ací de forma entranyable… Però juntament amb aquesta aparent normalitat, podem afirmar que en ell es trenca un vell aforisme grec que, per altre costat, pot ser tot un programa de vida: ne quid nimis, de res massa o de res en excés. En ell certament tot ha estat excessiu: el mal, i també el bé. El mal, que li venia de fora, perquè ha sofert en excés la intolerància, el fanatisme, la crueltat…; i el bé, que li eixia d’ell, perquè ha mostrat excessos en el compromís per la llibertat, en l’amor a la família, en la fermesa de les conviccions, en la lluita pel “mai més” dels deportats, en la bondat, en la dignitat… Però tot ho ha assolit amb naturalitat, amb humilitat, amb bonhomia…
Bon treballador, bon empresari, bon pare, bon marit, bon amic, bon ciutadà, bon home… Paco deixa un buit que ningú mai no podrà omplir ni suplir.

Amic, durant anys has sembrat molt bona llavor. A molts ens obrires els ulls, en recordar-nos que l’oblit era injustícia i la memòria justícia. I també quan ens deies que no som responsables del passat, però sí de com l’interpretem.

Adéu Paco Aura, pols d’estels. Te n’has anat amb els deures molt ben fets. El teu exemple estarà sempre present per a les futures generacions que tant et preocupaven. Els joves trobaran en tu un referent sòlid en aquests dies de banalització i d’incertesa, o de pensament líquid com diuen alguns, com la roca que aguanta tots els temporals.

El teu testimoni sempre perviurà en la nostra memòria. Gràcies per tot el que ens aportat i ensenyat i, sobretot, descansa en pau.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario