La Il·lustració, eixe gran moviment intel·lectual i cultural que al segle XVII va envair Europa, també va arribar -d’alguna manera- al País Valencià. Va destacar la figura del botànic valencià Antoni Josep Cavanilles, que va analitzar moltíssimes ciutats de la península. Ens queden les seues impressions d’Alcoi al seu viatge al 1791.

La tasca de Cavanilles va ser transcendental, el simple fet de fer un anàlisi industrial, demogràfic, econòmic o social i proposar mesures per a millorar era un fet quasi revolucionari. Ell ho va fer i Alcoi va ser escenari dels seus estudis. De la següent manera definia l’il·lustrat la vida radicalment industrialitzada:

“La población es recomendable por sus espaciosas calles, plazas y buenos edificios, y más sin comparación por la industria y la aplicación de sus moradores. Todos sin distinción de sexo, trabajar y ganar la comida. Véase en las puertas e interior de las casas gran multitud de tornos en movimiento para hilar las lanas preparadas de antemano por los cardadores; oyese por  todas partes repetidos golpes de telares; las calles y las plazas están medio cubiertas de las teñidas; cruzarse las caballerizas con paños que van o vienen de los batanes; todos están en continuo movimiento” (sic)

Alhora, mostrarà un anàlisi demogràfic i productiu que ens fa situar-nos en la realitat diària d’aquella època:  “Tres mil vecinos hay en Alcoy (…) y aunque anualmente se aumentan con 400 ó más vecinos, ni aun así bastan para acudir a las fábricas y a la agricultura.”(sic)

Amb aquestes paraules definia el ràpid creixement demogràfic que estava experimentat la ciutat, directament vinculat a la industria que respecte a la producció d’aquesta deia: “Téxense al año 12.000 piezas de paños o bayetones, 1.100 piezas de mantas o cubrecamas de desperdicios de seda, 1.800 varas de lienzos ordinarios, 4.000 bayetas, 1.300 de mentelerias y colonias, los que rinde sumas tan considerables, que en el hilado repartido por los pueblos vecinos gastan los de Alcoy más de 100.000 pesos al año. Además de los brazos ocupados en cardar, hilar y texer las lanas, hay muchos en 14 batanes, en otros tintes de lanas, 18 prensas y 33 molinos de papel, que producen al año 100.000 resmas.” (sic)

Tanmateix, com a característica d’aquest moviment que tenia un objectiu de millorar, Cavanilles no abandonaria l’estudi sense alabar allò positiu alhora que proposava millores “No hay duda que si alguno de los más instruidos viajasen y se estableciesen por algún tiempo en las primeras fábricas de Inglaterra, Holanda y Francia, como lo ha hecho varios sujetos pensionados por su majestad para instruirse en matemáticas, astronomía, medicina, etc… Cuanto provecho sacaría el Reyno de Valencia y aun toda España, si se consignasen para dicho objeto tan industriosos como son los de Alcoy; que sin salir de su tierra han hecho tales progresos”(sic)

I a més, en aquell 1791 va proposar que Alcoi milloraria amb una mecanització, que prompte vendria: “Falta no obstante á los de Alcoy y ellos lo conocen, ver el acopio de maquinas que tiene los ingleses y franceses”(sic)

El viatge de Josep Cavanilles a Alcoi i totes les seus conclusions ens fan una idea clara d’una ciutat que viu vinculada totalment a la industria, un fet molt poc comú a finals del segle XVIII. Veu en Alcoi una ciutat pionera que hauria de ser exemple de cara al progrés, però que no havia d’oblidar la importància de la formació i de la mecanització que pregonava Europa.

Tot i això, és molt curiós que l’il·lustrat visite Alcoi i aconselle la incorporació de màquines als sistemes productius en 1791 i que eixe mateix any un industrial veguera una maquina de cardar y filar a Cadis, manara a un fuster que treballava en la ciutat imitar-la, i que al 1793 es posara en marxa la primera ‘màquina’ que, per cert, no va triomfar -no se sap si per la ineficàcia o per alguna mena de resistència per part dels treballadors- i ràpidament es va deixar d’usar.

Les anotacions de Cavanilles, no són més que una mostra del gran canvi que estava vivint Alcoi. El segle XVIII va ser essencial per al futur de la ciutat i per al desenvolupament industrial. Després de la guerra de Successió i la victòria borbònica, que va suposar el fi dels furs i privilegis amb els decrets de Nova Planta, Alcoi es va convertir en capital d’un Corregiment -la nova divisió territorial- que s’estenia des de Banyeres fins a la Vila Joiosa, els paraires s’unirien amb l’objectiu de potenciar-se i al 1755 els germans Albors consegueixen la llicencia per a convertir un Molí de Batà en un Molí Paperer i amb això s’inicia la industria paperera que ràpidament viuria un important auge, ja que al 1790 la quantitat de molins ascendiria fins 33. Tot açò era el principi d’un gran futur industrial, que faria d’Alcoi protagonista de fets històrics transcendentals com ara el primer episodi del ludisme a Espanya al 1821.