Destacados
La memoria
A. Rolcest: l’Asimov alcoià
Darrere aquest pseudònim s’amagava Arsenio Olcina Esteve, un alcoià anarquista, escriptor des d’abans de la guerra civil
El prolífic escriptor nord-americà Isaac Asimov, gran mestre de la ciència-ficció clàssica, va deixar una obra magna de més de 500 llibres de tota mena… Tothom ho sap, encara que la seua figura s’ha eclipsat, com tantes altres coses, d’un temps a aquesta part. Res a veure amb l’oblidada personalitat d’A. Rolcest, que va publicar […]
La memoria
Trenta anys del Campus d’Alcoi
En aquells temps es va concebre la necessitat de renovar i ampliar el recinte universitari, llavors limitat a l’històric edifici del Viaducte
Encara que no ho semble, el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV) està de commemoració: en aquests temps hauria de bufar els trenta ciris al pastís d’aniversari, encara que la data precisa de concepció siga ignota.
La memoria
Les runes de la memòria (II) : El col•legi que no va arribar a ser
Edifici inacabat on hi havia el projecte de construcció del CPEE Tomàs Llàcer. Partida de Gormaget. Zona Nord. Alcoi
Recorde les vesprades de joc quan anàvem al barri de la Font Dolça a casa d’un amic. En vindre el bon temps aprofitàvem per jugar pels carrers d’aquella petita barriada de pisos modestos dintre un conjunt arquitectònic dissenyat amb originalitat i amplitud d’espais.
La memoria
Aparició de l’Estetoscopi o fonendoscopi, ara fa 200 anys
Exposició en Fundació Mutua de Levante (21 febrer- 23 de març 2019)
Joan LLoret Pastor, 19/02/2019
Pintura de Théobald Chartran (1849-1907) que representa l’auscultació directa o inmediata de Laënnec a un malalt tisic (tuberculós) en l’hospital Necker de París. En la ma Esquerra sosté l’estetoscopi inventat per ell. A la part dreta del quadre es veu un grup d’estudiants de medicina que observa atentament l’escena. La Sorbona, 1891

Quan en 1816 el francés René Laënec va concebre un instrument que anava a revolucionar amb el pas del temps el diagnòstic de moltes malalties, principalment respiratories i cardíaques, no imaginava la importància i l’us que tindria arreu del mon.

Tot va començar de forma fortuïta quan va veure jugar a uns xiquets al joc de xiuxiugeig, per tal de transmetre els sons a través de diversos materials (tronc de fusta, cilindre de paper, etc). Açò va moure a investigar al científic francés per tal d’obtindre una milloria en la detecció dels sorolls respiratoris i cardíacs, i així, primer amb paper i després amb fusta va crear un objecte en forma de tub cilindric que milloraba la captació dels sons provinents de l’interior humà.

També hi havia un interés personal en com poder superar la situació que ell patia cada dia quan passava consulta, ja que fins eixe moment la forma d’escoltar o més be auscultar els sorolls respiratoris i cardiacs era aplicar de forma directa l’orella del metge sobre el pit o l’esquena de homes i dones. Es en aquest últim cas, sobretot, el que més avergonyiment li causava a més d’un problema d’higiene pel contacte amb la pell del malalt o malalta.

Tot i que al principi va rebre diversos noms, al final es va quedar amb el d’estetoscopi, encara que molts anys després va ser conegut també com a fonendoscopi, que com la gran majoria de les paraules de les ciències biomèdiques tenen el seu origen en el grec i el llatí. Així la paraula estetoscopi es descomposa en steto (“pit”) i scop (”visió”)

Hem de dir també que l’instrument que presentem en l’exposició, a l’igual que altres ferramentes de la ciencia, la tècnica o la medicina, ajuda a comprendre el context històric en el qual aparegueren i com van evolucionant al pas del temps. El cas concret de l’estetoscopi o fonendoscopi,  que está intimament relacionat amb la professió mèdica, va jugar un paper clau en els inicis de la medicina clínica allà per les primeres dècades del segle XIX, on Paris, junt a d’altres capitals europees, representava l’avantguarda dels sabers mèdics i cientìfics.

En aquesta medicina hospitalaria moderna, que estaba deixant darrere la visió predominantment caritativa d’estes institucions, l’estetoscopi del metge francés Laënnec estava cridat a ser el propulsor d’un canvi en profunditat per tal de trobar l’explicació a moltes de les malalties.

En la Exposició, que es farà als locals de la Fundació Mutua Levante que hi ha a la plaça d’Espanya d’Alcoi entre el 21 de febrer (inauguració a les 20 h.) i el 23 de març,  al voltant de l’aparició d’este instrument, es vol mostrar la trajectòria evolutiva i context històric de com apareix, en quin lloc, i la seua utilitat a partir d’aleshores. Però també exposar una selecció d’estetoscopis o fonendoscopis antics i moderns que representen alguns dels models emprats en la consulta diaria de molts professionals sanitaris.

Un aspecte que considerem important, gràcies a les noves tecnologíes, es poder oferir al públic en general l’auscultació respiratoria i cardíaca a través d’un auricular que estará instalat en la propia sala d’exposicions i que ajudará a entendre el significat de la transmissió de sorolls tant comuns com la respiració o els làtids cardíacs.

Institucions i persones que col.laboren en l’ Exposició:
Institut Hª de la Medicina i de la Ciencia “López Piñero”. Universitat de València
Fundación Mutua Levante
Facultat de Medicina de València
Il·lustre Col.legi Oficial de Metges de València
MedicalMarquet Levante S.L.

Equip:
Pep Jordá, Xavi Cortés (Fundación Mutua Levante)
Maite Ibañez(coordinació Universitat de València)
Joan Lloret (comissari)
Antonio Pastor, Àngel Beneito, Paco Blay

Per ampliar coneixements sobre l’estetoscopi i la seua historia:
Carrasco Mora, C. F. (2014). Diseño y construcción de un estetoscopio electrónico de bajo costo con filtrado de frecuencias para la detección de afecciones pulmonares y cardiacas (Tesi doctoral inèdita). Universidad Nacional Autónoma de Méjico, Mèxic.

Danón, J. (1986). Sobre los inicios de la medicina clínica en España, 1801-1850. Medicina e Historia, 12, 1–16.

Duffin, J. (2010). Technology and disease: stethoscopes, hospitals, and other gadgets. En History of medicine. A scandalously short introduction (pp. 221–244). Toronto: University of Toronto.

López Piñero, J. M. (1960). Francisco Javier Laso de la Vega y la introducción de la auscultación en España. Archivo Iberoamericano de Historia de la Medicina y Antropología Médica, 11, 157–167.

Lloret Pastor, J. (2016/17) L’estetoscopi: escoltar els sons del cos. Origen i trajectòria de l’instrument mèdic inventat per Laënnec. Mètode, nº 92; 7-11

Saravi, F. D. (2014). El estetoscopio revoluciona la obstetricia. Revista Médica Universitaria, 10(2), 1–31.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario