He aprofitat els dies de calma -i també de pluja- d’aquestes setmanes per donar un cop d’ull a la fototeca, especialment des de l’any 2000, època on les càmeres digitals van començar a popularitzar-se. Ara, tot és mòbil! Tenia una Olympus de 2 megapíxels que déu-n’hi-do quines fotos nocturnes feia! Millor que moltes càmeres rèflex, això sí, sempre que foren escenes estàtiques: amb moviment no hi ha res a fer.

Una de les troballes ha estat la remembrança d’unes eleccions municipals, d’un temps polític, transcendent per a la ciutat. Em refereix a les de 2003, aquelles on el PP i Miguel Peralta van aconseguir la primera majoria absoluta, que després es va ratificar en 2007, encara que l’alcalde va ser transitori: sis dies després de prendre possessió del càrrec va renunciar perquè havia estat nomenat conseller d’Indústria del president del govern autonòmic de Francesc Camps. Pocs dies més tard, Jordi Sedano es va convertir en el tercer batlle d’Alcoi de l’etapa democràtica, si deixem de banda la setmana que Quico Carbonell va estar en funcions el juliol de 2000.

La història política és coneguda i aquesta entrada -la mania de pensar en «article» en clau periodística- no va d’això. Va de fotos de 2003 analitzades des de la perspectiva de 2022. La primera, molt representativa d’un cicle del PSPV-PSOE d’Alcoi, és impactant: Amando Vilaplana, Joan Lerma i Josep Albert Mestre. El tercer fa onze anys que va deixar aquest món, el segon continua la seua trajectòria al Senat i el tercer, allunyat de la política activa local des de fa anys, acaba d’encetar l’etapa contemplativa de la vida, almenys teòricament. Gaudeix de l’oportunitat, Amando!

La segona, en la Llotja de Sant Jordi, ens mostra a Eduardo Zaplana, llavors ministre de Treball, en animada discussió amb Pere Major, del Bloc, ambdós sota la mirada de Miguel Peralta, alcalde en aquell moment. Al fons, a la dreta, s’observa al batlle de Muro, Rafa Climent, que dotze anys més tard va esdevenir conseller d’Economia i Indústria, comesa que encara desenvolupa.

En la tercera, en la tribuna oficial de les Festes de Moros i Cristians, contemplem al president de la Generalitat Francesc Camps i al regidor de Festes Jordi Sedano,  que quatre mesos després seria escollit alcalde, encara que en eixe moment no podia saber-ho, o sí? Perquè en política res és segur!.

La quarta i darrera recull una imatge característica de l’època, és a dir, els temps on Alcoi era la capital Europea de la legionel·la, una situació tremendament incòmoda per als governants municipals i autonòmics, i també per als responsables de Salut Pública, especialment els locals, que tenien la política informativa com una prioritat molt secundària. Aquesta fotografia presenta a Miguel Peralta, el conseller de Sanitat Serafín Castellano, el director general de Salut Pública, Manuel Escolano, que és la persona que més va col·laborar amb els mitjans informatius en aquells dolorosos temps. Al fons, dempeus, el director local de Salut Pública, el gerent de l’Àrea de Salut, la directora de Primària i el regidor de Sanitat.

Un temps, una època.