Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
Caroline
La primera dona que va fer de cap batedor a les festes de moros i cristians d’Alcoi
Pep Jordà, 19/06/2018

Conten que als anys seixanta va viure a Alcoi una noia daurada anomenada Caroline. Caroline era filla d’un oficial nord-americà destinat a la base Aitana, i durant alguns anys va ser el somni americà de la joventut alcoiana.

A Caroline li agradava muntar a cavall i quan ho feia per les rodalies de la Colònia d’Aviació vestida amb uns cenyits jeans (un objecte cobejat com l’or pels aborígens) i amb una suggerent brusa blanca que ni li amagava la silueta dels pits ni contenia els saltirons –ho diu un que ho va veure amb els seus popis ulls-  semblava una d’aquelles noies en flor que amb el seu cos en efervescència precipiten l’estiu.

Pel que diuen a Caroline, tot i ser nord-americana -que a l’any 1962 era com vindre del futur-, no li va costar gens integrar-se en la vida ciutadana que començava a deixar de costat el blanc i negre postguerra per agafar una mica de color. Tenia simpatia i caràcter. Molt de caràcter perquè un dia va li van proposar participar en les festes de moros i cristians – cosa impensable per a una dona de l’època- i ho va fer.

Eren altres temps. Als anys seixanta els moros i cristians encara no havien assolit l’actual caràcter litúrgic i es conformaven amb ser una celebració lúdica i festiva. Tampoc s’invertien quantitats astronòmiques com ara i les filaes, a males penes, aconseguien el personal necessari per completar un càrrec o una esquadra especial.

Es per això que l’any 1962 quan als Judíos els va tocar per sorteig – una mica a traïció-  la responsabilitat de treure al carrer una esquadra del mig més que una alegria es van emportar un disgust. L’economia de l’entitat no estava per tirar coets i a més a més no tenien a ningú que poguera fer el cabo batedor. Una qüestió, lògicament, prioritària.

No es coneixen ben bé els detalls però la qüestió es que algú va contactar amb Caroline i Caroline va dir que sí. ¿Com va anar la cosa? Hi ha qui diu que el contacte el va fer Quico l’Alt mitjançant la intervenció de David Story que era un enginyer d’origen jueu, nascut a Holanda amb nacionalitat americana que treballava a Aitana i que era membre de la filà Judíos. De fet algun testimoni diu que Caroline era la filla de David Story.

D’una manera o d’altra la qüestió és que Caroline es va passar per la costura dels Levi’s 501 vuit segles de tradició i el diumenge 22 d’Abril de 1962 va pujar al cavall per ser la primera dona que feia de cap batedor i, probablement, la primera que tenia una paper actiu en les molt masculines festes de moros y cristians d’Alcoi.

De fet tot i que aquella esquadra suposava altra novetat (era la primera volta que sonava al carrer l’adaptació de l’Èxode que amb el pas del temps s’ha convertit en l’himne oficiós de la filà) va quedar amagada per la presencia a cavall de Caroline. Almenys es pot deduir del relat que,  sobre la participació dels jueus a l’entrada, va escriure, l’aleshores cronista de l’Associació de Sant Jordi, Salvador Domènech.

El desfile de las Comparsas prosiguió normalmente y en el centro del mismo la de Judíos, designada por sorteo, presentó una escuadra de esclavos, cuyo cabo batidor desempeñó la señorita norteamericana Carole Brillon…”

 Relat que, dit siga de passada, planteja alguns dubtes: ¿Carole o Caroline? ¿Francesa o nord-americana? ¿Podia ser filla de Story dient-se Brillon? ¿Podia dir-se Brillon tot i que als papers de la base no figure cap militar amb eixe cognom? ¿Potser va ser una errada del cronista i en lloc de Brillon era Bolin? ¿Seria aleshores filla del capità William F.Bolin crew controller amb categoria C? I altres dos qüestions però no menys importants ¿Es cert que Caroline va continuar vivint durant un temps a Alcoi després que els americans abandonaren la Colònia? ¿Va ser novia d’un germà de Camilo Sesto?

Son qüestions que estan a l’aire i que possiblement es quedaran allí durant una bona temporada però encara ens queda la pregunta definitiva: ¿Serà conscient Caroline Brillon (o Carole Bolin) als seus setanta cinc anys des de l’Oklahoma natal, des d’una bonica població del Midi francès o des d’algun indret perdut a la Ribera Baixa que ella amb la seua melena al vent i els pits enlaire va ser la primera en pegar-li una martellada a eixe mur d’història i flato que rodeja als alcoians, que ens ofega i no ens deixa respirar, o viurà feliç (i indocumentada) sense haver d’arrossegar permanentment el pes de la tradició ni haver de preservar, a cada minut, els seus senyals d’identitat?

AGRAIMENTS
Fernando Moncho Vañó, José Manuel Velázquez Miquel, Kiko Templario de Muro

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Manel Rodríguez-Castelló says:

    Bona crònica, Pep, l’enhorabona. Material per a una bona novel·la.

  2. ximo llorens says:

    El lluminós article sobre Caroline Story o Carole Brillon, que igual té en definitiva, m’ha recordat gratament la vinguda del Pla Marshall a Benilloba. Quan arribaven les festes de Sant Xoxim, els americans de la base d’Aitana baixaven al poble vestits amb aquells uniformes d’un blau intens i causaven més sensació que les esquadres de negres. De fet, hi havia soldats negres, negres autèntics vull dir, i en 1962 els xiquets com jo encara no haviem vist mai cap negre en persona, al natural.
    Quan s’acabava l’entrada de moros els exòtics soldats americans tancaven la desfilada passejant-se darrere dels últims músics, i la gent s’esperava seguda a les cadires per a contemplar-los i fins i tot aplaudir, com si foren una esquadra més. I ells, llançant generosos als xiquets que els perseguien per tot el poble unes làmines finíssimes de goma que no haviem vist mai, d’un sabor intens i perdurable, no com el xicle Bazooka de fresa de regust industrial que era l’únic que coneixiem. Aquells xicles finíssims i deliciosos feien gust a menta bona i no es dien xicles, sino xiwingam.
    Igual que Caroline o Carole, els americans d’Aitana també venien del futur. O això semblava. Però en realitat erem nosaltres els qui viviem en les tenebres d’un present sempre ancorat en el passat més fosc i trist.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario