Destacados
La memoria
75 anys de la mort del ministre Juan Botella Asensi
El pròxim divendres, 23 de juny, a les 19:30h s’inaugurarà un monòlit en record de Juan Botella Asensi que va morir el 19 de juny de 1942 a l’exili. El lloc escollit es la Font de l’Estrela, al jardí del Reis Mags, on durant la dictadura va haver un homenatge als opressors i ara, en […]
La memoria
Coalició Democràtica, Partit del Treball i Lliga Comunista Revolucionaria, les candidatures del 1979 que esdevindrien extraparlamentàries
Un nou article divulgatiu de la sèrie 'Escriure la transició entre tots'
Foto: Paco Grau
A banda d’UCD, PSPV-PSOE i el PCPV, que entrarien en el primer Ajuntament de la democràcia, tres partits petits oferirien els sues projectes a la societat alcoiana. Cap dels Tots tres no traurien cap escó, però entre ells sumaven 1795 vots. El que més recolzament tingué, Coalició Democràtica, era un partit vinculat a la democràcia […]
La memoria
Veus de la Transició: Francesc Valor (PCE-CC.OO.)
Foto portada: Xé que foto - Fotos interiors: Paco Grau y Xavi Terol
Ens veiem en la Plaça de Dins. Fa 40 anys, ací mateix, Francesc Valor va presentar un multitudinari míting del PCE abans d’anar-se’n a la mili. Un escenari adient per dialogar sobre els vells temps de la concòrdia. Valor va ser membre de les joventuts i del Partit Comunista durant els últims anys del franquisme […]
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti

Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar cap a una democràcia, diguem-ho així, més genuïna. Per altra banda, l’estament militar feia anys que trobava a faltar la seua –clàssica– participació en els afers civils. Era 1923 i ja tocava.

Durant els set anys i mig que durà la dictadura, el general i el seu equip van tractar de posar en pràctica un programa nacionalista, regeneracionista i molt proper al que anys després es coneixeria com a nacionalcatolicisme. Al mateix temps, no és casualitat que en este període històric es desenvoluparen els dos espectacles de masses capaços de despolititzar la ciutadania: em referisc al futbol i al toreig, als toros.

Si ens centrem en el món taurí, la dècada de 1920 és deutora de la rivalitat entre Juan Belmonte i Joselito que es va encetar uns anys enrere. Hi havia una gran constel·lació de figures i una quantitat prou interessant de festejos. No sóc un expert en tauromàquia –ni ganes–, però només fent un cop d’ull a la premsa de l’època és fàcil adonar-se que els toros eren l’espectacle preferit. Sí, per damunt d’un futbol que, això sí, començaria a créixer sense límits a les acaballes dels anys 20.

Una de les noves figures de la festa nacional va ser Andrés Coloma, Clásico, el torero alcoià que transcendí la seua època. Ara forma part del nostre imaginari col·lectiu, encara que només ens adonem d’això quan anem a la representació del Tirisiti. Sabem qui és el personatge: una titella-torera que ens brinda el bou –que de manso no té res– que vol fer malbé l’agarrat posader d’Alcoi. En canvi, amb la persona tenim més problemes. Qui va ser Clásico?

Clásico 01

El nostre torero va assolir una notable notorietat sobre tot durant la seua etapa de noveller. Per als que no controlen el lèxic tauri, podríem dir que l’etapa de noveller equival a la segona divisió del futbol. Durant els seus primers anys, Andrés Coloma obtingué el reconeixement del públic i part crítica. A Alcoi, fins i tot, es va crear un club taurí amb el seu malnom. Es pot dir, sense exagerar, que Clásico va exercir d’ambaixador de l’alcoiania. El fet de nàixer a Ibi no va ser cap problema, encara que la notícia del seu origen va tindre una certa repercussió:

Clásico 02

En realitat, la notícia sobre el seu lloc de naixement és una anècdota. Els alcoians som, en este sentit, molt pareguts a la gent de Bilbao. Millor dit, a un dels tòpics de la ciutat biscaïna: els alcoians naixem on volem. El “Chiquet” –un dels malnoms d’Andrés Coloma– era de la vila joguetera, sí, però es va criar al carrers de la “lleial ciutat”. Ja en 1925, quan estava començant la seua carrera, era motiu d’orgull per als seus veïns:

clásico 03

Alcoi era coneguda, en l’època daurada de Clásico, per tres coses: les fàbriques, la qualitat del seu paper de fumar i les peladilles. Dels tres elements només queda l’últim, però això és una altra història. Estos tòpics estaven presents en un text satíric que atribuïa als principals pensadors de la història sentències com ésta:

Clásico 04

Estos llocs comuns també eren habituals a les cròniques sobre les faenes. Especialment en els textos dels crítics que no admiraven l’estil de Clásico:

Clásico 05

Sí, es cert, el crític no pareix massa entusiasmat amb Clásico, però no és l’únic exemple. Si busquem en les hemeroteques, trobarem que molts experts opinaven que el torero alcoià –nascut a Ibi– no era el fenomen del que es parlava uns anys enrere.

Andrés Coloma va perdre poc a poc la seua aura de torero jove i valent, però a Alcoi continuà gaudint de la fama i carregant amb el pes de ser un personatge conegut i, diguem-ho així, amb els seus estalvis. Com alguns ídols populars, Clásico també va ser víctima d’un atemptat que quasi li costa la vida. Salvant les distàncies, podríem dir va faltar poc per a que el torero alcoià es convertira en el nostre John Lennon particular. Els fets van ocórrer, per si calia més dramatisme, al seu club taurí.

Clásico 06

Quan no arribava ni a un pam a terra, Andrés Coloma somniava amb ser Morenito de Alcoy. Després es va canviar el nom artístic per un més seriós, i també va contribuir a modificar la quotidianitat d’una ciutat industriosa però en blanc i negre, amb només tres dies de colors i pólvora. Clásico va ser el Quisco de l’època, l’Ovidi, Camilo, Nico Terol, Garson… Va ser un ídol de masses i, fins i tot, la imatge d’Alcoi. Un d’eixos consensos que a vegades apareixen en la nostra individualista ciutat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Vicent says:

    Tan sols aclarir, que el segon congnom de Calsico era Sanjuan, com veem, Coloma Sanjuan, congnomns molt comuns a la foia de Castalla, tambe puc dir que era germa de la meu avia paterna, Trinidad Coloma, tenien un altre germa, Ramon, que tambe va intentar ser torero, del cual encara queda una filla, Blanca, el fill fa faltar fa un parrel de setmanes, Julian Coloma, que va esser primer tro de la filá vascos, fa alguns anys.
    Jo recorde que el mue pare contava quant Rafael “El Gallo”, va anar a la casa on vivien en el tossal, de que al pareixer andrés va marxar d’Alcoi, per motius uns diuen profesional i altres que poolitics, el van vore apegan propaganda electoral a favor de la CEDa crec, al llegir lo del atentat ha pensat que tambe podria ser per el mateixos motius, ell es va exilar a Valencia on vivia en la seua dona i un fill que tambe va fer el seus pinets en el mon taurí.
    A mi com al autor del article el mon tauri me la porta al pairo.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios