Destacados
La memoria
El TOP10 d’esquadres especials dels últims 20 anys
Des de Tipografia La Moderna t’oferim les que, per a nosaltres, han sigut les 10 millors esquadres de les dos últimes dècades
Any rere any, el poble d’Alcoi es testimoni de la ‘competició’ que ofereixen les filaes de càrrec mostrant tot el seu potencial amb les esquadres especials. I gràcies a  l’extens arxiu d’AlcoiVisual, podem ajudar-te a recordar aquelles que més van enlluernar al seu moment, encara que, de segur, tu també recordes algunes altres que haurien […]
La memoria
El día en que la Batalla de Valencia se vino a Alcoy
Se cumplen cuarenta años del atentado con bomba en el Cine Goya durante el estreno de “La portentosa vida del Pare Vicent”
Foto de Paco Grau en la que se muestra el destrozo provocado por la bomba
El 26 de septiembre de 1978, hace cuarenta años, Alcoy vivía el único atentado terrorista de su historia reciente. Una bomba hacía explosión en los lavabos del Cine Goya, mientras en la sala se estrenaba la película “La portentosa vida del Pare Vicent”. Esta acción, que milagrosamente no causó ningún herido, se atribuyó a grupos […]
La memoria
Ramon Paterna, Quini y la Subida a la Font Roja
Fotos: Paco Grau
El  próximo domingo 11 de marzo de 2018 se celebra la subida a la Font Roja una carrera popular que recorre el paraje natural y que este año celebra su cuarenta aniversario. Para conmemorar la efeméride la organización de la carrera ha recuperado el itinerario original con salida desde la Plaza de España, totalizando un recorrido de 11 kilómetros con un desnivel acumulado de […]
La memoria
Coalició Democràtica, Partit del Treball i Lliga Comunista Revolucionaria, les candidatures del 1979 que esdevindrien extraparlamentàries
Un nou article divulgatiu de la sèrie 'Escriure la transició entre tots'
Foto: Paco Grau

A banda d’UCD, PSPV-PSOE i el PCPV, que entrarien en el primer Ajuntament de la democràcia, tres partits petits oferirien els sues projectes a la societat alcoiana. Cap dels Tots tres no traurien cap escó, però entre ells sumaven 1795 vots.

El que més recolzament tingué, Coalició Democràtica, era un partit vinculat a la democràcia cristiana. A més, estava format per famílies provinents de la burgesia industrial alcoiana. El seu líder va ser Octavio Terol, reputat metge de 47 anys vinculat a l’Aliança Popular de Fraga. De fet, CD, era la marca electoral d’AP per als comicis de 1979.

Els de Terol es presentarien sota el lema “Alcoyano, tu voto para estos hombres. Los hombres que Alcoy necesita. Sin promesas: OFRECEMOS A ALCOY LO UNICO QUE TENEMOS TRABAJO Y HONRADEZ. La derecha que Alcoy necesita”. El seu pressupost de Campanya va se de 150.000 pessetes, malgrat que el Ciutat anunciara 1.500.000 després indicarien que era una errada en la transcripció dels ceros. Eren la candidatura més conservadora i basarien la seua campanya en la defensa de la seua capacitat de treball.

Per altra banda, pel que fa al partits de més enllà de l’esquerra del Partit Socialista i del PCE, concorrerien a les eleccions municipals el Partit del Treball del País Valencià i la Lliga Comunista Revolucionaria. Tots dos presentarien unes candidatures molt joves. L’alcaldable del PTPV, era un jove de 20 anys, Rafael Jordá. Jordá, havia estat vinculat a moviments antifranquistes com la Jove Guàrdia Roja o l’Assemblea Democràtica de la Joventut. Els del PTPV es proposaren aplacar a les forces conservadores i dotar a la ciutat d’infraestructures per al poble com el transport públic, les escoles o els centres de Salut. El seu cap de llista fou el candidat a l’alcaldia més jove.

L’última de les candidatures va ser la de la Lliga Comunista Revolucionària. Va ser l’única partit que va presentar una dona a la alcaldia. Pilar Ropero Peñafiel, qui esdevindria la primera dona alcaldable de la ciutat d’Alcoi. Estava vinculada a les Comissions Obreres i es dedicava al tèxtil. També era una de les cares visibles del moviment veïnal, essent la presidenta la “Mistera” de Santa Rosa. També era una candidatura amb una mitjana d’edat jove.

Les tres candidatures quedarien com a forces extraparlamentàries una vegada passades les eleccions d’abril de 1979. Els de Terol (CD) obtindrien 1044 sufragis, el que representava un 3’23% dels vots. El Partit del Treball arribaria als 590 vots, un 1’83% dels totals. Per últim, la Lliga Comunista Revolucionària obtindria poc més d’un centenar de vots (142) el que es traduïda al 0’44%.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario