Destacados
La memoria
La via verda
Quatre dades sobre el traçat d’un ferrocarril per on mai va circular cap tren però per on diàriament transiten centenars de persones
Totes les ciutats importants tenen una via verda. New York la High Line, una passarel·la elevada sobre els rails d’una antiga via ferroviària de vora 4,7 quilòmetres de longitud;  Paris la promenade plantée, un recorregut de llargària similar que arrenca en l’Òpera de la Bastilla i conclou a la porta de Montempoivre i Almenara un passeig marítim de 5 quilòmetres que […]
La memoria
25 anys de l’actual Ban Reial
Un acte consolidat com a una escenificació de proximitat entre lo popular i allò màgic que tots esperem
Foto: Paco Grau
Aquest 4 de gener, es commemora el 25é aniversari de l’acte del Ban Reial que avui en dia coneixem. És clar, que aquest acte aprofundeix les seues arrels molt abans, però fou a finals del segle XX quan va prendre el sentit que actualment té, passant d’un format més fred a un altre totalment càlid.
La memoria
El torró de Xixona: la indumentària tradicional com a símbol torroner
Van ser els nostres avantpassats els que van ennoblir el torró i el van donar a conèixer. Però, sabies que la indumentària tradicional era una marca de garantia del torró de Xixona?
Tots coneixem el torró com al dolç nadalenc que endolça els paladars en aquesta època de l’any. No sol faltar en cap casa arreu del món. Però, ¿què coneixem sobre l’origen del torró de Xixona?
La memoria
Coalició Democràtica, Partit del Treball i Lliga Comunista Revolucionaria, les candidatures del 1979 que esdevindrien extraparlamentàries
Un nou article divulgatiu de la sèrie 'Escriure la transició entre tots'
Foto: Paco Grau

A banda d’UCD, PSPV-PSOE i el PCPV, que entrarien en el primer Ajuntament de la democràcia, tres partits petits oferirien els sues projectes a la societat alcoiana. Cap dels Tots tres no traurien cap escó, però entre ells sumaven 1795 vots.

El que més recolzament tingué, Coalició Democràtica, era un partit vinculat a la democràcia cristiana. A més, estava format per famílies provinents de la burgesia industrial alcoiana. El seu líder va ser Octavio Terol, reputat metge de 47 anys vinculat a l’Aliança Popular de Fraga. De fet, CD, era la marca electoral d’AP per als comicis de 1979.

Els de Terol es presentarien sota el lema “Alcoyano, tu voto para estos hombres. Los hombres que Alcoy necesita. Sin promesas: OFRECEMOS A ALCOY LO UNICO QUE TENEMOS TRABAJO Y HONRADEZ. La derecha que Alcoy necesita”. El seu pressupost de Campanya va se de 150.000 pessetes, malgrat que el Ciutat anunciara 1.500.000 després indicarien que era una errada en la transcripció dels ceros. Eren la candidatura més conservadora i basarien la seua campanya en la defensa de la seua capacitat de treball.

Per altra banda, pel que fa al partits de més enllà de l’esquerra del Partit Socialista i del PCE, concorrerien a les eleccions municipals el Partit del Treball del País Valencià i la Lliga Comunista Revolucionaria. Tots dos presentarien unes candidatures molt joves. L’alcaldable del PTPV, era un jove de 20 anys, Rafael Jordá. Jordá, havia estat vinculat a moviments antifranquistes com la Jove Guàrdia Roja o l’Assemblea Democràtica de la Joventut. Els del PTPV es proposaren aplacar a les forces conservadores i dotar a la ciutat d’infraestructures per al poble com el transport públic, les escoles o els centres de Salut. El seu cap de llista fou el candidat a l’alcaldia més jove.

L’última de les candidatures va ser la de la Lliga Comunista Revolucionària. Va ser l’única partit que va presentar una dona a la alcaldia. Pilar Ropero Peñafiel, qui esdevindria la primera dona alcaldable de la ciutat d’Alcoi. Estava vinculada a les Comissions Obreres i es dedicava al tèxtil. També era una de les cares visibles del moviment veïnal, essent la presidenta la “Mistera” de Santa Rosa. També era una candidatura amb una mitjana d’edat jove.

Les tres candidatures quedarien com a forces extraparlamentàries una vegada passades les eleccions d’abril de 1979. Els de Terol (CD) obtindrien 1044 sufragis, el que representava un 3’23% dels vots. El Partit del Treball arribaria als 590 vots, un 1’83% dels totals. Per últim, la Lliga Comunista Revolucionària obtindria poc més d’un centenar de vots (142) el que es traduïda al 0’44%.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios