Destacados
La memoria
Bicentenario del descubrimiento del fonendoscopio
Comentarios a la Exposición del descubrimiento hace 200 años del estetoscopio por René Théophile Hyacinthe LAËNNEC (1781-1826) (1)
Laënnec falleció a los 45 años por una tuberculosis que había contraído mientras realizaba una autopsia a un enfermo y al explorar una vértebra del mismo, se produjo un corte en el dedo índice de la mano izquierda infectándose, lo que le llevo a la muerte. (2)
La memoria
Aparició de l’Estetoscopi o fonendoscopi, ara fa 200 anys
Exposició en Fundació Mutua de Levante (21 febrer- 23 de març 2019)
Pintura de Théobald Chartran (1849-1907) que representa l’auscultació directa o inmediata de Laënnec a un malalt tisic (tuberculós) en l’hospital Necker de París. En la ma Esquerra sosté l’estetoscopi inventat per ell. A la part dreta del quadre es veu un grup d’estudiants de medicina que observa atentament l’escena. La Sorbona, 1891
Quan en 1816 el francés René Laënec va concebre un instrument que anava a revolucionar amb el pas del temps el diagnòstic de moltes malalties, principalment respiratories i cardíaques, no imaginava la importància i l’us que tindria arreu del mon.
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti
Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar […]
La memoria
Coalició Democràtica, Partit del Treball i Lliga Comunista Revolucionaria, les candidatures del 1979 que esdevindrien extraparlamentàries
Un nou article divulgatiu de la sèrie 'Escriure la transició entre tots'
Foto: Paco Grau

A banda d’UCD, PSPV-PSOE i el PCPV, que entrarien en el primer Ajuntament de la democràcia, tres partits petits oferirien els sues projectes a la societat alcoiana. Cap dels Tots tres no traurien cap escó, però entre ells sumaven 1795 vots.

El que més recolzament tingué, Coalició Democràtica, era un partit vinculat a la democràcia cristiana. A més, estava format per famílies provinents de la burgesia industrial alcoiana. El seu líder va ser Octavio Terol, reputat metge de 47 anys vinculat a l’Aliança Popular de Fraga. De fet, CD, era la marca electoral d’AP per als comicis de 1979.

Els de Terol es presentarien sota el lema “Alcoyano, tu voto para estos hombres. Los hombres que Alcoy necesita. Sin promesas: OFRECEMOS A ALCOY LO UNICO QUE TENEMOS TRABAJO Y HONRADEZ. La derecha que Alcoy necesita”. El seu pressupost de Campanya va se de 150.000 pessetes, malgrat que el Ciutat anunciara 1.500.000 després indicarien que era una errada en la transcripció dels ceros. Eren la candidatura més conservadora i basarien la seua campanya en la defensa de la seua capacitat de treball.

Per altra banda, pel que fa al partits de més enllà de l’esquerra del Partit Socialista i del PCE, concorrerien a les eleccions municipals el Partit del Treball del País Valencià i la Lliga Comunista Revolucionaria. Tots dos presentarien unes candidatures molt joves. L’alcaldable del PTPV, era un jove de 20 anys, Rafael Jordá. Jordá, havia estat vinculat a moviments antifranquistes com la Jove Guàrdia Roja o l’Assemblea Democràtica de la Joventut. Els del PTPV es proposaren aplacar a les forces conservadores i dotar a la ciutat d’infraestructures per al poble com el transport públic, les escoles o els centres de Salut. El seu cap de llista fou el candidat a l’alcaldia més jove.

L’última de les candidatures va ser la de la Lliga Comunista Revolucionària. Va ser l’única partit que va presentar una dona a la alcaldia. Pilar Ropero Peñafiel, qui esdevindria la primera dona alcaldable de la ciutat d’Alcoi. Estava vinculada a les Comissions Obreres i es dedicava al tèxtil. També era una de les cares visibles del moviment veïnal, essent la presidenta la “Mistera” de Santa Rosa. També era una candidatura amb una mitjana d’edat jove.

Les tres candidatures quedarien com a forces extraparlamentàries una vegada passades les eleccions d’abril de 1979. Els de Terol (CD) obtindrien 1044 sufragis, el que representava un 3’23% dels vots. El Partit del Treball arribaria als 590 vots, un 1’83% dels totals. Per últim, la Lliga Comunista Revolucionària obtindria poc més d’un centenar de vots (142) el que es traduïda al 0’44%.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario