Destacados
La memoria
Lluís Companys, el President de la República Catalana
Cuentan que una vez situado frente al pelotón de fusilamiento, pidió quedarse descalzo para poder tocar con los pies la tierra catalana antes de morir
Nos enfrentamos, en este caso, a la que quizá sea una de las figuras más contradictorias e importantes de la primera mitad del siglo XX español. Solo mentar su nombre puede influir en el devenir de una tranquila cena entre amigos, y no es para menos, pues este político catalán ha sido considerado, a partes […]
La memoria
La verdadera història de La Tipografia Moderna
El darrer mes d’Agost va aparèixer a la revista Valencia Plaza un interessant article del periodista, guionista y director de documentals Fèlix Tena, sobre la impremta La Tipografia Moderna probablement la impremta més antiga d’Espanya que encara continua en funcionament al carrer de l’Olivereta de València sota el nom de Artes Gráficas Soler.
La memoria
Josep Sanus Tormo, veus de la Transició (I)
Jordi Ortiz Gisbert entrevista a Josep Sanus, l'alcalde alcoià de la transició
‘Era el moment d’acabar amb un Alcoi apuntalat. Va haver consens, havíem de treballar perquè Alcoi tornara a ser admirat. I ho va ser’. Josep Sanus Tormo (Alcoi, 1945) alcalde de la Transició que revalidaria el seu càrrec fins al juliol de l’any 2000. A L’Escenari, un pub històric de Santa Rosa entrevistem un personatge […]
La memoria
Coalició Democràtica, Partit del Treball i Lliga Comunista Revolucionaria, les candidatures del 1979 que esdevindrien extraparlamentàries
Un nou article divulgatiu de la sèrie 'Escriure la transició entre tots'
Foto: Paco Grau

A banda d’UCD, PSPV-PSOE i el PCPV, que entrarien en el primer Ajuntament de la democràcia, tres partits petits oferirien els sues projectes a la societat alcoiana. Cap dels Tots tres no traurien cap escó, però entre ells sumaven 1795 vots.

El que més recolzament tingué, Coalició Democràtica, era un partit vinculat a la democràcia cristiana. A més, estava format per famílies provinents de la burgesia industrial alcoiana. El seu líder va ser Octavio Terol, reputat metge de 47 anys vinculat a l’Aliança Popular de Fraga. De fet, CD, era la marca electoral d’AP per als comicis de 1979.

Els de Terol es presentarien sota el lema “Alcoyano, tu voto para estos hombres. Los hombres que Alcoy necesita. Sin promesas: OFRECEMOS A ALCOY LO UNICO QUE TENEMOS TRABAJO Y HONRADEZ. La derecha que Alcoy necesita”. El seu pressupost de Campanya va se de 150.000 pessetes, malgrat que el Ciutat anunciara 1.500.000 després indicarien que era una errada en la transcripció dels ceros. Eren la candidatura més conservadora i basarien la seua campanya en la defensa de la seua capacitat de treball.

Per altra banda, pel que fa al partits de més enllà de l’esquerra del Partit Socialista i del PCE, concorrerien a les eleccions municipals el Partit del Treball del País Valencià i la Lliga Comunista Revolucionaria. Tots dos presentarien unes candidatures molt joves. L’alcaldable del PTPV, era un jove de 20 anys, Rafael Jordá. Jordá, havia estat vinculat a moviments antifranquistes com la Jove Guàrdia Roja o l’Assemblea Democràtica de la Joventut. Els del PTPV es proposaren aplacar a les forces conservadores i dotar a la ciutat d’infraestructures per al poble com el transport públic, les escoles o els centres de Salut. El seu cap de llista fou el candidat a l’alcaldia més jove.

L’última de les candidatures va ser la de la Lliga Comunista Revolucionària. Va ser l’única partit que va presentar una dona a la alcaldia. Pilar Ropero Peñafiel, qui esdevindria la primera dona alcaldable de la ciutat d’Alcoi. Estava vinculada a les Comissions Obreres i es dedicava al tèxtil. També era una de les cares visibles del moviment veïnal, essent la presidenta la “Mistera” de Santa Rosa. També era una candidatura amb una mitjana d’edat jove.

Les tres candidatures quedarien com a forces extraparlamentàries una vegada passades les eleccions d’abril de 1979. Els de Terol (CD) obtindrien 1044 sufragis, el que representava un 3’23% dels vots. El Partit del Treball arribaria als 590 vots, un 1’83% dels totals. Per últim, la Lliga Comunista Revolucionària obtindria poc més d’un centenar de vots (142) el que es traduïda al 0’44%.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios