A banda d’UCD, PSPV-PSOE i el PCPV, que entrarien en el primer Ajuntament de la democràcia, tres partits petits oferirien els sues projectes a la societat alcoiana. Cap dels Tots tres no traurien cap escó, però entre ells sumaven 1795 vots.

El que més recolzament tingué, Coalició Democràtica, era un partit vinculat a la democràcia cristiana. A més, estava format per famílies provinents de la burgesia industrial alcoiana. El seu líder va ser Octavio Terol, reputat metge de 47 anys vinculat a l’Aliança Popular de Fraga. De fet, CD, era la marca electoral d’AP per als comicis de 1979.

Els de Terol es presentarien sota el lema “Alcoyano, tu voto para estos hombres. Los hombres que Alcoy necesita. Sin promesas: OFRECEMOS A ALCOY LO UNICO QUE TENEMOS TRABAJO Y HONRADEZ. La derecha que Alcoy necesita”. El seu pressupost de Campanya va se de 150.000 pessetes, malgrat que el Ciutat anunciara 1.500.000 després indicarien que era una errada en la transcripció dels ceros. Eren la candidatura més conservadora i basarien la seua campanya en la defensa de la seua capacitat de treball.

Per altra banda, pel que fa al partits de més enllà de l’esquerra del Partit Socialista i del PCE, concorrerien a les eleccions municipals el Partit del Treball del País Valencià i la Lliga Comunista Revolucionaria. Tots dos presentarien unes candidatures molt joves. L’alcaldable del PTPV, era un jove de 20 anys, Rafael Jordá. Jordá, havia estat vinculat a moviments antifranquistes com la Jove Guàrdia Roja o l’Assemblea Democràtica de la Joventut. Els del PTPV es proposaren aplacar a les forces conservadores i dotar a la ciutat d’infraestructures per al poble com el transport públic, les escoles o els centres de Salut. El seu cap de llista fou el candidat a l’alcaldia més jove.

L’última de les candidatures va ser la de la Lliga Comunista Revolucionària. Va ser l’única partit que va presentar una dona a la alcaldia. Pilar Ropero Peñafiel, qui esdevindria la primera dona alcaldable de la ciutat d’Alcoi. Estava vinculada a les Comissions Obreres i es dedicava al tèxtil. També era una de les cares visibles del moviment veïnal, essent la presidenta la “Mistera” de Santa Rosa. També era una candidatura amb una mitjana d’edat jove.

Les tres candidatures quedarien com a forces extraparlamentàries una vegada passades les eleccions d’abril de 1979. Els de Terol (CD) obtindrien 1044 sufragis, el que representava un 3’23% dels vots. El Partit del Treball arribaria als 590 vots, un 1’83% dels totals. Per últim, la Lliga Comunista Revolucionària obtindria poc més d’un centenar de vots (142) el que es traduïda al 0’44%.