Destacados
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti
Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar […]
La memoria
Mendiko ahotsa o l’animat cim del Puig Campana
Una aproximació a la història d’un cim amb menys activitat que el campament base de l’Everest però amb prou més que casc històric d’Alcoi
Fotos del Puig Campana: Carles Vilaplana
Què succeeix al cim del Puig Campana? Hi ha tanta activitat com diuen? O com acostuma a passar a la majoria dels cims només està ple de pedres, sargantanes i matolls? És una muntanya màgica o és una muntanya maldita? És cert que hi va haver una base d’OVNIS? Què hi ha de veritat en […]
La memoria
Adéu, senyor Paco
Paraules d’acomiadament d’Àngel Beneito i Paco Blay al funeral d'un alcoià imprescindible
Francisco Aura ―Paco Aura, com tots el coneixíem― és tot un símbol, doncs en la seua vida podem veure reflectida gran part de la història d’Europa del segle XX. Malauradament, li va tocar viure els millors anys de la seua vida, la joventut, en un món difícil i convuls. Va néixer a Alcoi el 30 […]
La memoria
Com va arribar el PSOE-Alcoi a les municipals de 1979?
El candidat a l’alcaldia Josep Sanus va defensar que faria una acció de govern oberta, democràtica i protagonitzada per les associacions de veïns
Foto: Paco Grau

El PSOE, present a Alcoi com a agrupació des de desembre de 1903, afrontava les eleccions municipals en un context intern força complex, protagonitzat per la unió del PSOE amb el PSPV i pel canvi de ritme ideològic en el que s’adaptà el socialisme espanyol a les mutacions viscudes al conjunt d’Europa d’aquells partits que no participaren de la tercera internacional.

L’activitat política del PSOE durant els anys del franquisme va ser menor que la del PCE, però no inexistent. Als anys 60 es va produir una reordenació a una reunió clandestina celebrada a una masia de Gormaig de la qual va eixir elegit com a secretari general Mario Brotons. En eixa comissió executiva clandestina ja apareixen noms d’històrics socialistes com el d’Octavio Jordà Laliga, recentment desaparegut. Brotons protagonitzaria diversos conflictes i fins i tot una escissió amb la direcció clandestina exiliada del PSOE (federal), liderada per Rodolfo Llopis, per considerar que s’apropava massa a les idees socialdemòcrates (dissensió que augmentaria, més tard, al Congrés de Suresnes de 1974 amb l’elecció de Felipe Gonzalez com a Secretari General i l’abandonament del marxisme).

Alguns dels socialistes alcoians van patir la presó per motius polítics. Octavio Jordà, al tornar de l’exili i sent detingut per la Guardia Civil duent pamflets dels Estatuts de les Joventuts Socialistes, va ser empresonat a Jaén durant dos anys. Al març del 1972 detindrien a cinc membres de les Joventuts Socialistes d’Alcoi entre ells moltes figures històriques del PSOE alcoià (Mario Aurelio Brotons, Ángel Company, Laureano Francés, Francisco Gimeno i Hèctor Rubio).

Al 1975 Brotons computaria un centenar de militants. Al juny de 1976 el líder estatal Alfonso Guerra visitava el cinema de Caramanxel, promulgant les idees d’un reformat PSOE. Al 1977, després de la legalització de la majoria dels partits polítics fins ara en la clandestinitat, l’Agrupació Socialista d’Alcoi va organitzar una campanya d’afiliats. El mapa del socialisme es veia difuminat, per a les eleccions generals d’eixe mateix any els socialistes es presentaven en multitud de plataformes separades: el PSP (Partit Socialista Popular), el PSPV, el PSOE-Històric, la Unió Socialista, la Federació de Partits Socialistes i el propi PSOE. No obstant això, dintre de la llista per la circumscripció d’Alacant (del PSOE de Felipe González) hi havia al 7è lloc la alcoiana Maria del Carmen Jover. Aquesta primera cita amb les urnes suposaria un bolc per a la política local, on el PSOE (tot i les fragmentacions abans esmentades i el domini del PCE) s’imposaria al primer lloc amb el 35 % dels vots. La candidata alcoiana no obtindria l’escó.

Malgrat l’esperançador resultat de juny del 1977, el PSOE alcoià no tenia una estructura estable. La direcció del partit va passar per diverses mans. La victòria havia propiciat que membres d’alguns col·lectius catòlics progressistes, com la Joventut Obrera Catòlica o la Hermandad Obrera de Acción Católica, s’adheriren al col·lectiu. L’any 1978 estaria protagonitzat per la difícil fusió del PSOE i el PSPV. L’últim representat a Alcoi per Josep Sanus Tormo. L’entrada dels membres del PSPV va ser complexa, part dels representants del PSOE s’oposaven de manera rotunda a cedir espai als nouvinguts, des de la direcció de València es van decretar set expulsions de membres del PSOE que duien anys treballant per consolidar-se a Alcoi. Arribats a moments d’una tensió insuportable, l’assemblea va decidir deixar el partit en mans d’una gestora formada pels socialistes més veterans. Després de que la solució passara per aquesta comissió gestora, al novembre es va celebrar una assemblea del PSPV-PSOE, ja fusionats i reorganitzats, de la que eixiria com a Secretari General Josep Sanus, un dels nouvinguts de la formació valencianista. Tot pareix indicar que a aquesta última executiva, els sectors del PSOE des de la clandestinitat van quedar una mica al marge, obtenint un fort protagonisme el PSPV, el sector de la UGT i els catòlics progressistes, després de l’assemblea de novembre de 1978.

Organitzada ja l’Agrupació Socialista d’Alcoi i convocades eleccions municipals per al 3 d’abril del 1979, les forces del reformat PSPV-PSOE posarien el seu focus en l’arribada a l’alcaldia. Sabien que tenien moltes possibilitats de tornar a ser la força més votada. Presentarien una llista integradora, que tenia l’objectiu de donar una imatge d’unió, d’haver abandonat les velles disputes i d’estar tots els socialistes centrats en entendre, convèncer i ser els millors representats de la societat alcoiana. Els 25 candidats a regidors i les sues professions (símbol de la diversitat laboral regnant a l’Alcoi de 1979) serien, segons publicava el Ciutat, els següents:

1- Josep Sanus Tormo, amb 33 anys, Mestre d’EFP i Secretari General de  la Agrupació Socialista d’Alcoi (ASA).
2- Rafael Cantó Berenguer, amb 40 anys, encarregat tèxtil i Secretari de Relacions Sindicals de l’ASA.
3- Ángel Company Guillem, amb 40 anys, teixidor i president de l’ASA.
4- Concepció Martínez Sánchez, amb 30 anys, metgessa.
5- José María Escrigas Galán, amb 27 anys, advocat.
6- Rafael Carlos Ferri Vallès, amb 33 anys, de professió ‘representant’ i Secretari d’Assumptes Municipals de l’ASA.
7- Juan Santamaría Alonso, amb 34 anys, professional de les arts gràfiques.
8- Francisco Giner Castillo, amb 23 anys, en eixos moments obrer a l’atur i representant de les Joventuts Socialistes d’Alcoi.
9- José Antonio Seller Abad, amb 30 anys, metal·lúrgic.
10- Miguel Rubio Rubio, amb 28 anys, metal·lúrgic.
11- Francisco Bustos Gómez, amb 25 anys, escayolista (guixaire) i vocal a l’executiva local de l’ASA.

Aquests últims obtindríen la seua acta de regidors.

12- Ángel Rubio Rubio, amb 26 anys, guixaire.
13- Nereida Company, amb 41 anys, auxiliar de clínica i vocal de l’executiva local de l’ASA.
14- Francisco Pérez Armiñana, amb 31 anys, administratiu.
15- Ramón Pérez Conca, amb 34 anys, dedicat al sector tèxtil.
16- Rafael Montblanch Joan, amb 48 anys, dedicat al sector tèxtil.
17- Ocatavio Jordà Laliga, amb 50 anys, professor.
18- Mario Oltra Agulló, amb 49 anys, dedicat al tèxtil.
19- Francisco Javier Pastor Pastor, amb 21 anys, dedicat al sector metal·lúrgic.
20- Francisco Barroso Velardiez, amb 22 anys, dedicat a la metal·lúrgia.
21- Eugenio García Pérez, amb 38 anys, professional del tèxtil.
22- Salvador Blanes Pons, amb 31 anys, dedicat a les telecomunicacions.
23- Rafael Gisbert Llinares, amb 19 anys, dependent.
24- Vicente Carchano Moltó, amb 24 anys, professional de la metal·lúrgia.
25- Miguel Jaén Bas, amb 44 anys, tècnic tèxtil.

Aquestes persones que formarien part de la candidatura del PSOE, de els quals els 11 primers, fins a Francisco Bustos, obtindrien un escó de regidor. Cal mencionar que a aquesta llista es va presentar a dues dones, Nereida Company i Concepció Martínez. L’última va resultar elegida. Fins eixe moment, cap dona havia professat eixe càrrec. Concepció Martínez i María Julia Miró de la UCD serien les pioneres en ser regidores.

La campanya electoral va costar als socialistes alcoians 250.000 pessetes i es van distribuït prop de 3.000 cartells. L’acte central va ser la presentació de la candidatura, celebrat a principis de març a la Casa de la Cultura, assistirien diverses personalitat del PSPV i del govern preautonòmic, entre ells el President Albiñana, el conseller de cultura José Beviá i el director general d’administració local  (i actual Consell d’Hisenda) Vicent Soler. L’acte va desbordar totes les previsions. El President Albiñana va defensar que els socialistes estaven preparats per a governar els ajuntaments i que, a més, la llista d’Alcoi estava composada per gent del poble allunyada del franquisme. Per altra banda, el candidat a l’alcaldia Josep Sanus va defensar que faria una acció de govern oberta, democràtica i protagonitzada per les associacions de veïns. El fet d’obrir l’Ajuntament al poble va ser el fonament de la campanya socialista. Els lemes més sonats van ser dos: el del partit com a col·lectiu ‘si tot està per fer en l’Ajuntament té que fer-ho el poble. VOTA PSOE: gent del poble’ i un altre focalitzant en el líder ‘José Sanus, un alcalde joven para una ciudad con historia’.

El 3 d’abril de 1979 els socialistes alcoians es configurarien com els grans vencedors de la nit, quedant a 2.000 vots i tan sols un regidor d’UCD. El periòdic el Ciutat definiria la nit electoral del PSOE com ‘una fiesta’, quan ja se sabien els resultats quasi oficials els socialistes reunits al seu vell local del carrer Góngora van envoltar a Sanus amb crits d’alcalde i ell els va dir ‘no m’heu de felicitar a mi, sinó a tot el partit. Tots hem guanyat’.  Dels 32.270 vots, el PSPV-PSOE va obtindre 13.418 vots, que representa un 41’5%, açò es va traduir un 11 regidors, a tan sols 2 de la majoria absoluta.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario