Destacados
La memoria
L’altre tren Xitxarra
Algunes coincidències entre dos trens amb noms d’insecte
Archivo: Paco Breva
Diu l’Eclesiàstic que no hi ha res nou baix del sol. Cert. I no només això. No es que no hi haja res nou baix del sol sinó que, moltes vegades, el que hi ha està repetit. Aquest és el cas del tren Xitxarra, la joia de la corona de la memòria ferroviària alcoiana.
La memoria
Ray Davies y Camilo Sesto: encuentro accidentado en Madrid
El cantante alcoyano actuó de telonero con los Botines en el primer concierto de The Kinks en Madrid
Los caminos del rock and roll son imprevisibles y a veces propician encuentros que hoy nos pueden parecer imposibles. El 13 de junio de 1966 Camilo Sesto y Ray Davies compartieron escenario en una siniestra sala musical de Madrid.
La memoria
Caroline
La primera dona que va fer de cap batedor a les festes de moros i cristians d’Alcoi
Conten que als anys seixanta va viure a Alcoi una noia daurada anomenada Caroline. Caroline era filla d’un oficial nord-americà destinat a la base Aitana, i durant alguns anys va ser el somni americà de la joventut alcoiana.
La memoria
Dia Internacional de la Dona Treballadora
Aquesta jornada reivindicativa se celebra el 8 de març de cada any, dia en què es commemora la lluita de les dones per la seua participació plena en l’àmbit laboral i, per tant, del dret a la independència econòmica. Fundación Mutua Levante i l’associació Alcoi Industrial-LHIA (de recent creació) celebren aquesta efemèride amb una exposició gràfica i una taula redona sobre les dones en la història del treball a Alcoi.
Modistillas alcoianes de principis del XX

La primera celebració del Dia de la Dona Treballadora va tenir lloc el 19 de març de 1911 a diversos països europeus, però va tardar molt (amb dos guerres mundials pel mig) perquè el 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides declarara el 1975 Any Internacional de la Dona i que el 1977 animara tots els Estats a declarar el Dia Internacional pels Drets de la Dona.

En l’origen d’aquesta commemoració s’han destacat, tradicionalment, diversos fets històrics: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857 o l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York, el 25 de març de 1911, en què van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

L’exposició que podrà veure’s en la sala d’exposicions de la Fundación Mutua Levante consisteix en una selecció de fotografies a partir de diversos fons històrics locals, gràcies a la qual es reflecteix gràficament l’evolució del paper de la dona en el món del treball al llarg de la història d’Alcoi. Les imatges es distribueixen en diferents àrees temàtiques on el visitant pot contemplar l’aportació femenina en els diversos àmbits de l’activitat econòmica i de la societat: professionals, comerços i mercats, indústria alimentària, tèxtil i paper, i oci.

Des dels inicis de la revolució industrial, quantitat de població femenina es va incorporar al treball assalariat, tot i que això no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

Pel que fa a Alcoi, no podem entendre tampoc la seua revolució industrial sense valorar la importància que va tindre l’aportació femenina a un sistema basat en una gran quantitat de mà d’obra que treballava en llargues jornades laborals i amb salaris baixos per a fer rendible la producció en el marc d’unes indústries, especialment la del paper, amb una baixa mecanització. Les cícliques crisis industrials que patia Alcoi se superaven, bàsicament, mitjançant una sobreexplotació de la mà d’obra que feia jornades laborals esgotadores que oscil·laven entre les 12 i 18 hores al dia.

Així, al mes de febrer de 1912 començaren les protestes entre els treballadors alcoians per l’exagerada jornada laboral que havien de complir. Foren els treballadors del ram de la llana qui convocaren una multitudinària assemblea, a la qual assistiren prop de 800 obrers, que reclamaven una reducció de la seua jornada setmanal, que aleshores era de 63 hores setmanals. Entre aquests obrers, hi havia moltíssimes dones. Davant la resistència dels empresaris a reunir-se amb els representants obrers, s’acordà de no treballar el 2 de febrer. Després de la intervenció de l’alcalde, els empresaris acordaren presentar una oferta, encara que ridícula ja que suposava una reducció de mitja hora setmanal en les 63 hores que treballaven els obrers.

Per la seua banda, les obreres de les fàbriques de mistos protagonitzaren, l’any 1914, una de les imatges més insòlites de la història obrera d’Alcoi quan es manifestaren de forma nombrosa al llarg del carrer de Sant Nicolau. L’any següent, la jornada diària encara anava de sis del matí a sis de la vesprada, amb descansos enmig per a esmorzar i dinar, mentre el torn de nit ocupava les restants dotze hores. Els operaris i operàries no tenien establert cap període de vacances i els dies festius que podien descansar al llarg de l’any eren ben pocs. Solament amb la promulgació de la llei del Descans Dominical, efectuada el 3 de març de 1914, va quedar prohibit treballar en diumenge, excepte en casos excepcionals.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario