L’any passat es va descobrir que els exercits liderats per George Washington durant la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica es van servir de draps produïts a Alcoi. Mitjançant un sèrie de documents que justifiquen la col·laboració “extraoficial” d’Espanya ho veiem plasmat.
La independència de les 13 colònies angleses al nord d’Amèrica va ser un fet clau per a la història de la humanitat, obrint camí a un període de liberalisme. Molts serien els motius que generarien que el descontent dels ciutadans de les colònies acabara amb la seua independència. Cal tindre en compte que la majoria dels colons eren d’origen burgès i que creuaren l’Atlàntic amb un objectiu comercial. Les grans protestes s’inicien a l’any 1765 baix la consigna “No taxation without representation” (no impostos sense representació) amb la qual els colons mostraren la seua oposició a haver de pagar una sèrie d’impostos i, a més, exigien tindre representació a l’hora de prendre decisions. Més avant, a partir de 1767 les protestes davant el tracte de la metròpoli serien violentes, arribant a haver morts a la Massacre de Boston de 1770, fet que es faria ressò a la premsa de les colònies conscienciant a la població i marcant als exercits de la metròpoli com a enemics i assassins, la tensió ja era total. Ja al 1773 els “Fills de la llibertat” -l’organització secreta- convocaria el Motí de Boston, on es van disfressar d’indis, van atacar vaixells i van tirar a la mar part dels sues carregaments. El Regne Unit va respondre de manera opressiva. Seguint amb el descontent, al 1774 es duria a terme el Primer Congrés Colonial a Filadèlfia, on els congressistes mostraren la seua voluntat i exigien el seu dret d’autodirigir-se, quelcom intolerable per a la corona de Geroge III del Regne Unit. Tanmateix, al 1775 es produiria el Segon Congrés Colonial, sent ja la situació molt tensa i amb atacs de l’exèrcit britànic, on ja es crearia un exèrcit propi liderat per Geroge Washington. I, el 4 de juliol de 1776 es declararia unilateralment la independència. Fet que l’Imperi Britànic no acceptaria fins la Pau de Versalles de 1783. Mentre tant, a la corona espanyola li interessava la debilitat l’Imperi Britànic, tot i no estar en condicions d’entrar oficialment en guerra, per això es posaria de part dels insurrectes.
L’historiador Vicente Ribes al llibre Don Juan de Miralles y la Independencia de los Estados Unidos, ens mostra els diversos mètodes d’ajuda espanyola que es poden resumir de la següent manera:
Ajuda financera que arribava als independentistes per mitjà de l’ambaixador a França- que sí que va participar “oficialment” del conflicte- i ajuda financera que arribava des de les colònies espanyoles d’Amèrica. A part, també van col·laborar amb material bèl·lic, medicina, roba etc. També durien a terme feines militars de distracció a les tropes angleses i ajuda per a transportar a les tropes franceses de França a Amèrica.
És a l’apartat de la roba militar on apareix Alcoi registrat a documents de primera mà, on es troba un escrit en el que s’informa que el Congrés dels EUA envia al Capità Willing i a Oliver Pollock una donació espanyola:
“9.000 varas de paño azul y diez y ocho mil varas de paño tinto de lana de las fabricas de Alcoy 1.700 varas de paño blanco de íd., 2.992 varas de estameña blanca…”(sic)
Tot i ser un fet anecdòtic, significa un gran reflex de l’esplendor industrial alcoià i de la seua fama. Els independentistes i el seu moviment revolucionari marcarien el destí de la humanitat amb fets tant importants com ara la Declaració de Drets de Virginia al 1776, o escrivint la primera Constitució del món al 1787 (dos anys abans de la Revolució Francesa) en la que es posaven l’objectiu de promoure el benestar general i assegurar per a nosaltres mateixos i per als nostres descendents els beneficis de la Llibertat. Amb el recent descobriment d’aquest document tenim un capítol nou per a justificar l’auge i la importància que va arribar a tindre la industria d’Alcoi.
