La voluntat de continuar oferint diverses propostes culturals a la sala a l’igual que succeïa quan encara era teatre o cinema d’estiu a meitat dels anys 40, es troba amb la limitació que ofereix el petit escenari. Això obliga, al marge de les projeccions cinematogràfiques, a una programació escènica de petit format com concerts o conferències.
Els muntatges teatrals són impensables en aquestes instal·lacions i fins i tot quan alguna banda realitza un concert, es té l’obligació d’instal·lar un supletori de fusta i a la supressió de les primeres files del pati de butaques. Tot això malgrat l’existència de tres teatres en aquells anys, encara que sempre s’ha argumentat que el motiu principal és l’acústica de la sala que era especialment excel·lent per l’altura de l’edifici. Aquesta és una de les raons per la qual la Corporació Musical Primitiva realitza el seu primer enregistrament fonogràfic de música festera en aquesta sala, el mític Ecos del Levante español, el juny de 1960 sota la direcció de Fernando de Mora Carbonell. A la dècada dels 50, la mateixa banda realitza dos concerts especials el 1953, uno benèfic per recaptar fons per al sanatori de Fontilles, i un altre en el mateix any pel cinquantenari de la mort de Juan Cantó Francés.
Les altres dues bandes també tenen el seu moment al Goya com el cas de José Carbonell García que veu estrenar el seu pasdoble Suspiros del Serpis, interpretat per la Nueva del Iris en 1956 i la Unió Musical també realitza els seus concerts de repàs de pasdobles durant aquesta dècada. La pianista alcoiana reconeguda a nivell internacional, Consuelo Colomer, realitza els primers concerts com a solista al Goya després de la seva presentació especial al Calderón juntament amb la Primitiva l’any 1947, a l’igual que ve a Alcoi la pianista russa Xenia Prochorowa en la gira de concerts per Europa. Actes socials de diversa índole es donen cita a l’escenari del Goya com a concursos de ‘belens’ patrocinats pel Frente de Juventudes, festivals organitzats pel Centre Excursionista, concursos radiofònics i conferències com la de l’escriptor Vicente Carredano. Altres agrupacions locals com la Coral Polifónica Alcoyana també realitzen concerts, a l’igual que programes de varietats amb algunes orquestrines tan populars de l’època com la de l’Iris acompanyades amb les veus d’Amanda Gisbert i Jimmy Baldó o la cantant i vedette Lia Delby, la qual fora després esposa del compositor murer Francisco Esteve Pastor.
Amb alternança en el Monterrey, les últimes actuacions al Goya són el juny de 1964 amb la celebració dels ‘Festivales de España’ que organitza el Ministeri d’Informació i Turisme [13] i en els quals s’inclouen un concert de música espanyola de l’Harmònica Alcoiana i representacions de sarsuela de la companyia Amadeo Vives, aquesta ja al recinte del Monterrey.
Continuarà…
[13] El programa d’aquests festivals es pot consultar al Ciudad, 02/06/1964.
FOTOGRAFIES (per ordre d’aparició)
1. Programa del concert de Consuelo Colomer (Foto cedida per Juan Javier Gisbert Cortés)
