Destacados
La memoria
Josep Albert Mestre Moltó (Alcoy, 1946-2011)
Fue licenciado en Historia y doctor en Estética y Teoría de las Artes por la Universidad de Valencia. Profesionalmente, después de ser profesor de Historia y Ciencias Sociales en La Salle, sería profesor de Historia de la Escola d’Art i Superior de Disseny d´Alcoi, desarrollando el cargo de jefe de estudios de la Enseñanza Superior.
La memoria
Alcoi: estampes i opinions a l’inici del segle XX
Tots els detalls d'una crònica anomenada “Desde Alcoy”, publicada en la portada del desaparegut diari 'El día', de Madrid
Als alcoians ens agrada la crítica, xafardejar, opinar de qualsevol tema, ja siga local, nacional o internacional. Supose que serà una de les conseqüències de viure a un lloc que, ho vulguem o no, és híbrid de poble i ciutat.
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
El forn morú
Un emotiu exercici de memòria al voltant d'aquesta històrica instal•lació abandonada
Pedro Guillem, 2/10/2016
Foto: Pablo Bernabéu

Ara que està de moda parlar del Forn Morú del carrer Sant Josep, el Forn per a mi, vull contar-vos la història del Forn, ma casa.

Jo vaig néixer al Forn, un dia d’hivern de postguerra, quan les cartilles de racionament encara feien més gelades les nits de l’hivern alcoià. Allà al mig del barri obrer, jo no tenia fred, vaig ser un xiquet privilegiat a les nits fredes, jo tenia la ‘calefacció central’ del forn.

Jo vaig néixer al Forn, allà on a les nits senties els crits dels veïns quan els guàrdies civils entraven amb una puntada de peu a la porta i s’enduien els pares de família un parell de dies, si hi havia sort. Quan jo vaig néixer el pa es coïa amb foc de llibres i demés documents que entraven d’amagat sota la foscor de la nit o sota la roba de veïnes que ja només els quedava la por.

Jo vaig néixer al Forn, i allà una nit el meu pare, després de pegar-me una bona bufetada, va cremar uns cartells de propaganda de l’Església que jo, un xiquet de 10 anys atret pels dibuixos, vaig furtar del carrer i que, després pagaria el senyo Torró el barber, com no… amb una bona pallissa. Em sap molt de greu Torró, només tenia 10 anys…

Jo vaig néixer al Forn, i allà la iaia Teresa de vegades, quan podia, perquè no es podia sempre, desapareixia una vesprada pel barri amb una barra de pa sota el mantó, en plena època de racionament pensava que ningú s’adonaria d’una barra, de les poques que hi havia…

Jo vaig néixer al Forn, al barri obrer com molts altres d’Alcoi, quan estava completament ple, i sembla impossible que tanta gent capigués en dos carrers, algú ho haurà oblidat, però jo no. Allà els xiquets fèiem balons de futbol amb restes de roba vella, jugàvem a les xapes i els dies de neu, els xiquets venien al Forn a escalfar-se i passar la vesprada.

Jo vaig néixer al Forn, i de vegades veia com un xiquet li deia a mon pare “senyo Guillermo, pot ajudar-me a dur a mon pare a casa?” aquell obrer destrossat per la guerra i l’alcohol que no podia ni arribar amb les seves pròpies cames a sa casa. Allà on ma mare, va ajudar a alguna veïna a llevar-li els trossos de camisa enganxats a l’esquena del seu home, després que els guàrdies civils el tornaren a casa.

Jo vaig néixer al Forn, i vaig veure a mare, a qui les olives li feien un fàstic impensable, aguantar al vigilant, menjant olives negres poc a poc al mig de la saleta i mentre, anava tirant els pinyols de la boca per tot el terra. Allà on de vegades, els homes de la fiscalia (aquells que racionaven el menjar) portaven a coure civada prohibida en eixos dies, els mateixos que controlaven el mercat negre i els mateixos que et denunciaven per coure la civada prohibida.

Jo vaig néixer al Forn, soc Pedro Guillem, fill d’Enriqueta, l’ultima fornera del Forn Morú.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. miguel luis verdu says:

    Pedro,muy grande lo publicado,gracias por los recuerdos.

  2. Jose Luis Boronat says:

    Pere, fantastic, sols li falta la musica i la veu del’Ovidi per a fer una gran canço.

  3. Miquel says:

    Molt bo i molt bonic.

  4. Ricard Pla i Perales says:

    Estimat amig Pere: estig orgullós d’haver compartit amb tu aquells temps i aquells espais. Amb molt de carinyo i estima recorde als teus pares, que no podien tindre millors fills.

    Una abraçada.

    Ricard

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario