Alcoi va ser escenari, el 9 de maig de 1694, d’un miracle, el miracle de la plaga de llagosta, produït arran la intervenció de Sant Gregori d’Ostia, més precisament d’aigua beneïda amb les seues relíquies, dipositades en Navarra, un episodi no excessivament conegut de la història local i molt apropiat de recuperar en aquests dramàtics i tristos dies que vivim.

Com explica la «Historia religiosa de Alcoy», de José Vilaplana Gisbert Pbro., els anys 1693 i 94 la ciutat va patir una plaga de llagosta de tal magnitud «que visiblemente desaparecían las cosechas», la qual cosa va provocar un enorme problema humà, com és lògic. La ciutat disposava des de «tiempo inmemorial» d’un subministrament d’aigua de Sant Gregori d’Ostia, que es renovava amb la que es portava de Navarra «pasada por las Reliquias del Santo», però que, desgraciadament, «se habia concluido». Així que es va enviar una comisió al santuari de Sant Salvador de Peñalva perquè en portara de nova.

Oportunament, la comissió va tornar el 9 de maig que era la festa de Sant Gregori i es va trobar amb la processó amb la image en la lloma del «Parahis», al costat del convent de Sant Francesc, y de seguida «bendijo el Cura desde aquella altura los campos rociándolos con agua bendita de San Gregorio y refiere el Cronista (P. Picher) que con asombro de todos, veíase como nubes de compacta langosta levantaban el vuelo en dirección hacia el mar, quedando milagrosamente libres de aquel castigo».

La ciutat va quedar molt agraïda a Sant Gregori i li va renovar els homenatges, col·locant solemnement la seua imatge en una capella del temple de Sant Jordi a la volta que es va renovar la promesa de fer-li una festa anual en el seu dia, la qual cosa es va formalitzar els anys posteriors.

Un miracle ens fa falta ara, per descomptat!