Destacados
La memoria
Bicentenario del descubrimiento del fonendoscopio
Comentarios a la Exposición del descubrimiento hace 200 años del estetoscopio por René Théophile Hyacinthe LAËNNEC (1781-1826) (1)
Laënnec falleció a los 45 años por una tuberculosis que había contraído mientras realizaba una autopsia a un enfermo y al explorar una vértebra del mismo, se produjo un corte en el dedo índice de la mano izquierda infectándose, lo que le llevo a la muerte. (2)
La memoria
Aparició de l’Estetoscopi o fonendoscopi, ara fa 200 anys
Exposició en Fundació Mutua de Levante (21 febrer- 23 de març 2019)
Pintura de Théobald Chartran (1849-1907) que representa l’auscultació directa o inmediata de Laënnec a un malalt tisic (tuberculós) en l’hospital Necker de París. En la ma Esquerra sosté l’estetoscopi inventat per ell. A la part dreta del quadre es veu un grup d’estudiants de medicina que observa atentament l’escena. La Sorbona, 1891
Quan en 1816 el francés René Laënec va concebre un instrument que anava a revolucionar amb el pas del temps el diagnòstic de moltes malalties, principalment respiratories i cardíaques, no imaginava la importància i l’us que tindria arreu del mon.
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti
Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar […]
La memoria
El torró de Xixona: la indumentària tradicional com a símbol torroner
Van ser els nostres avantpassats els que van ennoblir el torró i el van donar a conèixer. Però, sabies que la indumentària tradicional era una marca de garantia del torró de Xixona?
Laura Arques Ruíz, 19/12/2017

Tots coneixem el torró com al dolç nadalenc que endolça els paladars en aquesta època de l’any. No sol faltar en cap casa arreu del món. Però, ¿què coneixem sobre l’origen del torró de Xixona?

Doncs, cal destacar que aquest dolç fonamentalment està compost per ametlla, mel i sucre. Encara que el sucre no s’incorpora fins al moment en que s’obri el comerç naval del port d’Alacant amb Amèrica. Moment que coincideix amb la manca de mel a les muntanyes alacantines i l’augment de la producció d’aquest dolç en terres xixonenques.

Però, el torró tradicional, el que dóna nom a tots els altres tipus de torrons que van sorgint amb el pas del temps, és el torró d’Alacant i el torró de Xixona, també coneguts com  «torró dur» i «torró bla». Sent l’ametlla la base del torró i sense la qual el torró de Xixona no seria el que és: un producte deliciós i delicat que ha perdurat en el temps gràcies a la cuidada elaboració i la selecció de les matèries primes.

No sabem exactament des de quan es fabrica el torró a la ciutat de Sexona-Xixona-Jijona, però si podem afirmar, basant-nos en els documents conservats a la secció Notarial de l’Arxiu Històric Municipal de Xixona (composta per més de 2.000 protocols), que en el segle XV ja es coneixia el torró. A més, els edils xixonencs ens han transmès informació al respecte, a partir de l’any 1709 en les Actes Capitulars de l’Ajuntament, que ens confirma l’activitat artesanal torronera en tota la població.

Cal destacar que els torroners anaven a vendre torró assistint als porrats i fires dels pobles. Ja en l’any 1588, en un protocol notarial del xixonenc March Antoni Aracil, apareix la paraula llatina «turronerius» quan parla de un tal Sancho Mira que es dedica exclusivament a fabricar i vendre torró.

Pocs són els pobles o ciutats importants d’Espanya on no van arribar els torroners de Xixona. Però, com no eren els únics venedors de torrons i dolços, van tindre que publicitar els seus productes mitjançant l’ús de cartells anunciadors. Encara que també se’ls identificava perquè els venedors xixonencs lluïen la vestimenta típica i tradicional de Xixona, arribant-se a convertir en un autèntic segell de garantia del producte xixonenc.

Podem veure com el Gremi de Torroners, creat en 1903, va utilitzar la vestimenta tradicional xixonenca com a imatge de marca dels torrons i dolços elaborats a Xixona.

 Segell de garantia del Gremi de Torroners. Dècada de 1910. Ajuntament de Xixona

 

L’home vestix amb la indumentària típica xixonenca, sent el més característic l’anomenat barret de «roeta» forrat de vellut negre. Pel que fa a la dona, podem veure com   «La Jijonenca» utilitza la vestimenta tradicional femenina com a imatge de la seua marca, basant-se en la fotografia de Maria Carbonell Coloma on destaca el gipó negre ajustat sobre el pit, el mantó blanc amb flocs i el mocador nugat al coll. A més, als peus porta espardenyes d’espart nugades a les cames amb cintes, al igual que l’home.


A l’esquerra: Maria Carbonell Coloma. Cap a 1920. Fotografia guanyadora del 1er premi del VII Concurs de Documentació i fotografia antiga sobre el torró. Any 2011. Ajuntament de Xixona, Museu del Torró.
A la dreta: Envàs de llauna per a tortes imperials de l’empresa Llorens i Carbonell. Dècada de 1920. Ajuntament de Xixona.

 

Per tant, podem veure com la indumentària tradicional xixonenca ha sigut un recurs publicitari utilitzat al llarg de la història de Xixona, que ha aconseguit difondre el torró xixonenc per tot arreu vinculant el producte a la tradició i les costums.

Laura Arques Ruiz és Historiadora

 

Bibliografia:

– FIGUERAS PACHECO, Francisco (1955). Historia del Turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante. Alicante: Imprenta Botella.

– GALIANA CARBONELL, Fernando (1986). Anales y Documentos históricos sobre el turrón de Jijona. Jijona: Consejo Regulador de la denominación “Jijona”.

– GARRIGÓS SIRVENT, Bernardo (2015). “La marca La Jijonenca y la indumentaria tradicional como emblema del turrón”. En El Programa de Festes de Moros i Cristians de Xixona 2015. Xixona: Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià. pp. 156-165.

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario