Han passat ja molts anys i moltes coses des de la mort del dictador. Alcoi ha canviat pràcticament en tots els aspectes, tant al panorama polític com al social, l’econòmic, l’urbanístic, el laboral, etc. Amb el propòsit de treure a la llum molts capítols de la Transició a la nostra ciutat, començarem amb una sèrie d’articles i entrevistes sobre els fets que es van viure en aquesta etapa.

El 20 de novembre de 1975 moria Franco i les ànsies de canvi de règim arribaven a la majoria de la població. Alcoi, una ciutat amb gran tradició obrera que havia patit molt la repressió franquista, tenia articulats en la clandestinitat als grans sindicats de l’època (CC.OO, UGT i CNT), partits i, a més, posseïa un sector considerable de dreta i centre-dreta més partidari de l’aperturisme, encapçalats per Rafael Terol, l’alcalde en eixe moment. Malgrat tot, hi haurien mostres de poder de l’organització dels Guerrilleros de Cristo Rey, partidaris del feixisme més opressor.

Al 1976 hi va haver una serie de manifestacions tant al camp laboral com al social o com homenatges a la identitat valenciana,  els que estudiarem. Va coincidir amb el naixement de les associacions de veïns, sent la primera a la Zona Nord, que també seran analitzades. Aquest fou l’any en el que Adolfo Suárez va ser designat President, iniciant amb la Llei de Reforma Política el camí cap a la Democràcia.

El segon any de la Transició, el 1977, marcat per les eleccions generals del 15 de juny, seria clau. L’alcalde Terol, abandonaria el Movimiento i s’agruparia a la Unió Democràtica del País Valencià. A més, deixaria l’alcaldia en mans de Emilio García Rodríguez. A abril, en dissabte Sant, es va legalitzar el Partit Comunista d’Espanya, i amb ell tots els grans partits ja formaven, legalment, part de la vida pública. Les eleccions de juny van fer vore que la població d’Alcoi recolzava al PSOE i a UCD (amb un 35% i un 30% de vots respectivament) seguits del PCE (18%) i d’Aliança Democràtica (6%), entre altres. Suárez revalidaria la seua presidència amb l’objectiu posat en l’elaboració d’una nova Constitució. Estudiarem com va ser aquesta tornada a les urnes democràtiques.

El 1978 seria un any de consolidació i normalització de la vida política del nous col·lectius, a l’espera d’unes imminents eleccions municipals. Al referèndum constitucional del 6 de desembre de 1978, els alcoians van recolzar la Constitució amb un 89% dels sufragis. L’any 1979, en el panorama polític es va centrar en les eleccions municipals del 3 d’abril, d’on eixiria el primer Alcalde democràtic des de la Segona República, Josep Sanus Tormo. Amb els fets que envolten aquests comicis començarem als primers capítols d’aquest projecte a la primera quinzena de gener.

Abordarem molts temes, parlarem del Club d’Amics de l’UNESCO, de sindicats, d’UCD, del PCPV, del PSOE, d’Aliança Popular, dels moviments veïnals, de les diferents convocatòries electorals, de persones transcendents, del Colp d’Estat del 23-F, de l’Estatut d’Autonomia, de la situació de crisi econòmica… entre molts altres aspectes. No obstant, volem que vosaltres, els lectors, participen. Volem que ens digau el que recordeu, que ens escrigau comentaris o es poseu en contacte. Tot testimoni és important.

Ha arribat el moment d’una ampla investigació sobre el que es va viure a Alcoi al procés de transició del franquisme cap a la democràcia. És el moment d’una investigació diferent i tan col·lectiva com siga possible. Són molts els alcoians que van viure aquest període, per això demanem la vostra col·laboració. El vostre testimoni és crucial per repassar allò que van viure els alcoians des de la mort de Franco fins a la consolidació del sistema eixit de la Constitució de 1978. Amb eixe objectiu iniciem, per mitjà de Tipografia la Moderna, una sèrie d’articles i entrevistes que de manera quinzenal posarem al vostre abast