‘Era el moment d’acabar amb un Alcoi apuntalat. Va haver consens, havíem de treballar perquè Alcoi tornara a ser admirat. I ho va ser’. Josep Sanus Tormo (Alcoi, 1945) alcalde de la Transició que revalidaria el seu càrrec fins al juliol de l’any 2000. A L’Escenari, un pub històric de Santa Rosa entrevistem un personatge històric que recorda, amb emoció, els primers passos de la democràcia a l’any 1978.
‘Jo m’involucre en política -comenta Josep Sanus- als primers moments de la transició. Era mestre dels Salesians i alguns alumnes que havien arribat a la Universitat de València van parlar de mi a promotors del PSPV com Vicent Soler, Josep Lluís Albinyana, Alfons Cucó i Ernest Lluch’. Parlem de l’any 1978, als mesos previs a la fusió del Partit Socialista del País Valencià i el PSOE. Abans, a les eleccions constituents de 1977 recorda que havia votat, i amb molta il·lusió, al Partit Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván. Fins i tot va anar a Madrid amb una futura companya de partit, Concha Martínez, a viure un míting del vell professor.
En aquestes eleccions del 1977 el govern recauria en Suárez i es començaria a redactar la Constitució. Els partits socialistes es presentaven molt fragmentats i va arribar el moment de fusionar-se. ‘Abans de la fusió van vindre a Alcoi dirigents del PSPV a parlar amb algunes persones i amb mi. Vam iniciar un grup de gent que simpatitzàvem amb el valencianisme del PSPV’. Amb el temps, el PSPV entraria en contacte amb el PSOE a nivell local i començarien a fer reunions continues per tal de fusionar-se. A Alcoi, el PSOE estava en crisi, fragmentat en sectors i sense una fulla de ruta clara.
‘El primer contacte amb el PSOE va ser complicat. El tracte d’ells davant la fusió era conflictiu. Un dels líders d’eixe moment em va dir que estava en un partit socialista i obrer, on no cabien els nacionalismes. Jo vaig dir que, a més de socialista, era nacionalista. Era valencianista. Eixe líder ho veia incompressible, fins i tot ho va arribar a relacionar amb el vell nacional-socialisme dels nazis. Jo no podia consentir això. Érem socialistes obrers, com ho era el PSPV’.
La presa de contacte va ser conflictiva, però les executives nacionals d’ambdós partits pressionaven perquè s’uniren. El 25 de juny de 1978 el PSPV, PSP-PV i el PSOE es van fusionar creant el PSPV-PSOE. Totes les agrupacions locals es van unificar. El ara PSPV-PSOE d’Alcoi seguia en conflicte intern.
‘Va haver un moment en que em vaig indignar molt amb els promotors del PSOE. S’havia format una comissió mixta dels nous partits i el govern local que -no ho oblidem – venia del franquisme. El PSOE havia acceptat formar part d’ell. Per a mi era intolerable que un partit tan oprimit llegira la transició com un simple traspàs de poders. La vinguda de la democràcia havia de ser alguna cosa més decent’.
La comissió mixta va aconseguir que, en la següent assemblea del partit, Josep Sanus demanara el torn de paraula i expresara la seua disconformitat absoluta. ‘Jo deduïa que allí hi havia gent que havia sigut víctima de la repressió. Vaig dir clar que la democràcia havia de vindre des del poble i que era indigne del PSOE estar en eixa comissió’. Recorda emocionat que va ser interromput en eixe parlament per un veterà del partit que va mostrar les ferides per la repressió que encara tenia a la pell. ‘Els militants em van donar la raó i la crisi en el si del partit es va incrementar més encara’, afirma Sanus.
L’executiva va acabar per dimitir i es va formar una gestora. Des de les direccions nacionals es van produir set expulsions de membres del PSOE, que van deixar la comissió mixta. Finalment al novembre de 1978 -a cinc mesos de les eleccions locals- l’Agrupació Socialista Alcoiana va triar una nova executiva. La lideraria Josep Sanus Tormo.
‘Van ser els veterans del PSOE els que em van proposar i els que em van recolzar després. Al eixir la nova executiva ens vam posar directament a treballar de cara a les eleccions municipals’. El 3 d’abril estava assenyalat amb roig al calendari. Els alcoians, que majoritàriament estaven votant al PSOE, havien de triar el seu ajuntament.
No obstant, l’alcalde recorda que fóra del seu partit hi havia ganes d’un Alcoi diferent. Recorda les seues relacions amb les associacions de veïns, nascudes no feia molt i amb elements com ‘la Colla’, un grup jove que volia dinamitzar la societat i que havia creat esdeveniments com la ‘Nit de festa’ en les festes de Sant Jordi. Alguns d’aquests grups van recolzar a Sanus. Per això ara, quasi 40 anys després, el que va ser alcalde remarca que es va sentir molt emparat pels moviments socials de l’època.
Les eleccions municipals s’apropaven i Sanus volia fer una llista de consens dintre de l’ASA (Agrupació Socialista d’Alcoi). ‘Jo volia donar visibilitat a la UGT, que va obtenir el número dos. De la resta em van assessorar els veterans. Fins i tot, malgrat ser els anys 70 vam incloure un candidat homosexual i no va haver cap problema. Va ser una llista feta pel partit i no únicament per al candidat’ afirma l’ex-alcalde
L’1 de març de 1979, dia de les eleccions generals, es va viure com un parèntesi de cara a les municipals d’un més després. Per a l’alcalde Sanus la prioritat de l’ASA estava en les municipals, era inevitable. Malgrat això, es van involucrar i van celebrar els resultats del PSOE a nivell local. La campanya municipal va continuar. Sota el lema Un alcalde jove per una ciutat amb Història es presentava l’alcaldable Sanus a l’ultima fase de les eleccions. Recorda els resultats: ‘vam guanyar perquè a part del PSOE teníem un equip involucrat en Alcoi. Crec que l’últim factor no el va tindre en compte la UCD’.
La candidatura de Sanus va obtenir un 13.416 vots i 11 regidors. UCD, 11.428 i 10 regidors i, per ultim, el PCPV, 5.326 i 4 actes de regidor. ‘La nit va ser de celebració, però el dia després s’havia de negociar. Amb tots’.
Malgrat haver un pacte nacional entre socialistes i comunistes per donar a l’esquerra els màxims ajuntaments possibles, a Alcoi el líder de la llista més votada, Josep Sanus, va seguir una estratègia diferent. ‘Era al moment d’unir-nos tots, podria ser una legislatura de consens i més avant ja començaria el joc democràtic’ recorda l’entrevistat.
La idea de Sanus era fer un govern de coalició on PCPV, UCD i PSPV compartiren les tasques del govern. No seria fàcil, degut a que el PCPV havia anunciat la seua voluntat d’allunyar a UCD del poder i amb la suma dels regidors de les dos formacions d’esquerra (15/25) hi havia majoria.
‘Primer vaig parlar amb Vicent Boronat (UCD) i després amb el PCPV. Amb els comunistes va costar més, però amb els dies vam arribar a un acord de consens i es va conformar un ajuntament que s’havia d’enfrontar a un Alcoi apuntalat’.
Fins ací la primera part d’una entrevista intensa. A la pròxima entrega abordarem temes com el primer govern democràtic, el colp d’Estat del 23-F o les següents legislatures.
Continuarà …