Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
La banda del cinema
Moltes vegades busquem un culpable o una solució ràpida a un problema en compte de cercar múltiples factors o explicacions més denses.
Guillermo Pérez, 2/12/2015

Fem un exercici ràpid de memòria: penseu en una desgràcia, o en un comportament que no ens agrade particularment. Quantes vegades culpem el nostre entorn sociocultural d’estes situacions? Amb uns exemples esclaridors s’entendrà millor el que vull dir: si un assassí juga habitualment a videojocs violents, sempre eixirà algú –normalment un d’eixos cunyats que saben de tot– demanant la seua prohibició.

Uns joves fan una partida de rol al carrer i, com a resultat d’això, maten un desconegut. El nostre cunyat afirmaria sense cap dubte que tots els que juguen a rol són uns psicòpates en potència. Si ja teniu una edat, estos casos vos seran familiars, però no són els únics. Només cal viatjar mentalment al París de fa tres setmanes. Si no coneixeu algú del vostre entorn que culpara a la religió musulmana dels atacs terroristes, és que sou afortunats.

La veritat és que no m’interessa aprofundir en este assumpte –ací hem vingut a publicar retalls de premsa històrica relacionats amb Alcoi. Només faré una reflexió: crec que moltes vegades busquem un culpable o una solució ràpida a un problema en compte de cercar múltiples factors o explicacions més denses.

Això és precisament el que va ocórrer a l’Alcoi de principis de 1930. El día 15 de gener, als principals diaris de tirada nacional, és va publicar una notícia d’eixes que podríem catalogar com sensacionalista.

banda01

Així és com va informar El Imparcial. Les cròniques aparegudes a ABC, La Libertad o El Sol són molt similars. Totes assenyalen com a causa principal l’afició dels cinc menors d’edat al cinema, que es trobava a la seua primera època daurada. La creació d’un star system sòlid, uns arguments propis de l’American Way of Life –amb certes dosis de violència i romanticisme– i, sobretot, l’aparició del so, van contribuir a la popularització d’este entreteniment.

Qui o què era el culpable d’esta situació? A la vista del que es va publicar als darrers dies –o fins i tot el mateix dia 15–, sembla que es va optar per tres interpretacions diferents i complementàries al mateix temps. En l’exemplar del dia 18 de gener, El Siglo Futuro, un periòdic de caire ultracatòlic –per dir-ho d’una forma suau– va aprofitar una notícia similar per acusar a la joventut en general de no tindre cap, una afirmació que està present a totes les èpoques:

banda02

Ai, quina joventut! Pareix que culpar als joves és el recurs fàcil, veritat? El Luchador d’Alacant va aportar un nou punt de vista, encara que no massa innovador. Es pot trobar al periòdic del dia 16:

banda03

Clar, en vista de que les pel·lícules podien destorbar les innocents ments infantil, l’autor del breu proposa que es limite l’entrada de xiquets a certes projeccions de contingut no apropiat. Sembla una proposta raonable i és el que hi ha ara. Dit açò, l’autor conclou la seua reflexió carregant durament contra els pares, als que acusa de ser els responsables últims de la moda d’imitar les bandes juvenils de les pel·lícules. Ai, els pares, que no saben educar els seus fills!

banda04

Només quedava acusar el cinema de ser la causa principal de la decadència moral dels adolescents. D’això es va encarregar un periòdic regional, El Nuevo Día de Càceres, que el mateix dia 15 va publicar un incendiari article a la portada en el s’insistia repetidament en que la banda alcoiana no era ni molt menys un fet aïllat, sinó una constant que posava en perill la “sanidad social” del país.

banda05

La notícia no tingué més recorregut i fou ràpidament oblidada. L’última referència important la he trobat al setmanari Mundo Nuevo, que va tractar la notícia el dia 12 de febrer a una secció anomenada “Un rato de broma”. El to és irònic i humorístic, com es pot comprovar en este fragment:

banda06

Reconec que he gaudit recollint la informació d’esta història. Ja avance que, en un futur –quan tinga temps. Ai, el temps!– m’agradaria consultar la hemeroteca municipal per comprovar com es va informar d’este assumpte als diaris de la ciutat i per saber dos coses: el títol de la pel·lícula i les circumstàncies familiars de la banda de delinqüents. Els noms ja els conec gràcies a El Diario de Alicante, però no els publicaré. Si em deixeu unes línies, explicaré per què: este diari alacantí va ser el primer a informar dels robatoris i, en un breu, va citar els cinc membres de la banda amb nom i cognoms. Si atenem a les seues edats, en l’actualitat podrien tindre entre 96 i 98 anys, unes edats molt respectables però possibles, no sé si m’explique. Sóc historiador i no vull fer sensacionalisme, però també entenc que l’accés a les fonts històriques ha de ser públic i per a tot el món. Si algú és curiós i vol comprovar si té avantpassats amb una adolescència interessant, que prove a buscar esta publicació a esta web posant com a data el 14 de gener de 1930.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario