El 3 d’abril de 1979 s’anaven a produir eleccions municipals a tota Espanya. Els ciutadans espanyols no anaven a triar l’alcalde i els regidors des del 12 d’abril de 1931. Els partits polítics ho tenien tot preparat per tal de presentar la millor candidatura; PSPV-PSOE, UCD, PCPV, Coalició Democràtica, Partit del Treball del País Valencià i la Lliga Comunista Revolucionaria, oferirien les seus candidatures a l’electorat alcoià.
Per a aquests comicis el Partit Socialista del País Valencià i el PSOE ja s’havien unificat. El procés de fusió havia provocat l’arribada de Josep Sanus i altres membres que no havien format part del PSOE en els anys clau de la transició i la clandestinitat. Els socialistes es presentaven baix el lema; si tot està per a fer en l’Ajuntament, té que fer-ho el poble. Vota PSOE: gent del poble. El PSPV-PSOE presentava un equip jove i renovat, liderat per Josep Sanus Tormo, amb 33 anys, seguit de Rafael Cantó Berenguer, de 40 anys. Entre els candidats socialistes hi havia dos dones: Concepción Martínez Sánchez, qui ostentava el quart lloc, i Nereida Company, la número 13. El seu pressupost de campanya va ser de 250.000 pessetes. L’acte més important va ser la presentació de la candidatura a la que va assistir el president del Consell Preautonòmic del País Valencia Josep Lluís Albiñana. El cartell de campanya ens presenta a un Sanus jove, mirant a l’infinit i amb l’antiga Casa de la Vila (actual Museu Arqueològic) de fons, envoltat de les paraules; José Sanus. Un ALCALDE joven para una ciudad con historia. Tot i que s’endinsaren en l’anàlisi dels resultats a les pròximes entregues, cal dir que el PSPV-PSOE va obtindre 13.418 sufragis, 11 regidors i un 41,58% dels vots.
La UCD de Suárez acabava de guanyar les eleccions generals de l’1 de març, tot i que a Alcoi havien vençut els socialistes. El cap de llista va ser Vicente Boronat Vercet, a qui presentaven com un home en l’edat justa per a ser alcalde (en al·lusió als lemes del PSPV-PSOE que venien la seua candidatura com a jove). Si bé és cert, UCD, va fer una campanya que enfocava més en l’equip que en els líders. Als cartells electorals del cap de llista apareixia Vicente Boronat al centre amb la mirada posada en l’espectador sota el lema: A más problemas, mejores hombres. UCD Alcoy. Vicente Boronat…Un alcalde en la edad justa, en su plenitud. Preparado, competente, eficaz…VOTA UCD. De número dos presentaven a María Julia Miró Borrás, secretària d’UCD a Alcoi i un dels eixos de la campanya, l’oferien com a la futura primera regidora de la ciutat. El número tres dels de Suárez era Miguel Valor, qui iniciaria ací una dilatada carrera política tant a UCD com al PP, entre els càrrecs que ha obtingut destaca el de Vicepresident de la Diputació d’Alacant, diputat a les Corts Valencianes o Alcalde d’Alacant. El pressupost de campanya va ser 800.000 pessetes. El principal cartell de campanya era una foto dels 25 candidats a regidors sota el lema: estos son los 25 hombres para un Alcoy mejor. Obtingueren 11.428 sufragis, 10 regidors i un 35,41 % dels vots.
El Partit Comunista, el millor articulat durant l’època de la clandestinitat, es presentava amb certa incertesa per l’auge inesperat del PSOE que els estava començant a eclipsar. El cap de llista va ser, amb 32 anys, Josep Albert Mestre, qui també viuria una intensa vida política essent durant quatre legislatures regidor pel PCE i EU i, més tard, diputat autonòmic pel PSPV-PSOE. Havia estat també president del Club d’amics de l’UNESCO. A més va ser fundador de Associació per a la Integració del Nen (AIN). De número dos es presentava Francesc Valor, destacat líder sindical de les Comissions Obreres. El principal lema de campanya era: entre en l’ajuntament d’Alcoi. Vota PCE. JOSE ALBERTO MESTRE MOLTO. Nuestro Alcaldable. Les despeses de campanya van ser de 150.000 pessetes. Els de Mestre van obtindre 5.326 vots, sent el 16’55% de la totalitat dels sufragis. Foren 4 els regidors del PCE d’entre els 25 del primer ajuntament democràtic d’Alcoi.
La resta de partits, que van resultar extraparlamentaris, foren: la Coalició Democràtica, encapçalada per Octavio Terol. Aquest va ser el partit que va fer un campanya més cara, amb un milió i mig de pessetes. El seu lema era: Alcoyano, tu voto para estos hombres. Los hombres que Alcoy necesita. Sin promesas: OFRECEMOS A ALCOY LO UNICO QUE TENEMOS TRABAJO Y HONRADEZ. La derecha que Alcoy necesita”. CD va ser recolzada amb 1044 sufragis que representaven un 3’23 % dels vots. Altres dos partits minoritaris optarien a les regidories, el Partido del Trabajo País Valencia, liderat per Rafael Jordà, i la Lliga Comunista Revolucionaria. Obtindrien un 1’83% i un 0’44% respectivament.
Ja sonaven noms d’alcoians que destacarien en la seua carrera política. El líder dels socialistes al 1979, Josep Sanus va ser alcalde d’Alcoi fins l’any 2000 i obtingué una acta de diputat, tant al Congrés com a les Corts Valencianes. El cap de llista del PCPV, Josep Albert Mestre es convertiria en un referent d’Alcoi, no només per la seua dilatada carrera política, sinó per la seua faceta filantròpica i de professor de l’Escola d’Art. Per últim, el regidor d’UCD Miguel Valor, també ha arribat a ser un reconegut polític tant a UCD com al PP posteriorment. D’aquesta convocatòria d’eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 eixirien els vint-i-cinc regidors que pilotarien la transició institucional a Alcoi, els alcoians havien de triar entre: LCR, PTPV, CD, PCPV, UCD i PSPV-PSOE.
