Desembre, últim mes de l’any, aquest mes ens fa pensar sobre tot el que el 2019 ens ha aportat, per a bé i per a mal. Però, el que més destaca de la finalització de l’any és la festa de la nativitat, festa de caràcter religiós i perteneixent de la cultura occidental, encara que alguns no la celebren pel seu caràcter purament cristià.
Aquesta festivitat té el seu origen en una festivitat romana que es remunta fins al segle III a. C. Es celebraven unes festes que duraven una setmana en honor al déu Saturn, es feien sacrificis en honor a ell i plegaries per a la collita del any nou vinent, ja que la festivitat coincidia en el solstici d’hivern. Temps després quan el cristianisme va tindre una gran importància en tots els àmbits occidentals, van despaganitzar aquesta festa i la van fer coincidir amb el naixement de Jesús, l’actual aniversari que celebrem any rere any.
Si parlem de la història del nadal, no pot faltar parlar de la història del nostre poble vinculada a aquest acte. Alcoi és la ciutat on es celebra la Cavalcada més antiga de tot el territori Espanyol. Per a trobar en el temps quan va començar aquest acte, em d’endinsar-nos en el segle XIX, concretament a l’any 1866, però l’any en el que es consolidaria l’acte fou el 1885. L’aparició de la cavalcada està vinculada al personatge del tio Piam, va ser el primer que jugava amb els nans amb el tema de l’arribada dels reis i el que va començar a pensar un recibiment a l’altura de la visita dels Reis d’Orient. Les fonts parlen d’ell a finals del segle XIX en una nota de premsa.
A part del dia gran de la cavalcada també té altres dies marcats en el calendari. Les Pastoretes, acte aportat per la societat “El Panerot” al 1889, s’escenifica la història bíblica de l’adoració dels pastors al xiquet Jesús. El dia anterior a la cavalcada, popularment anomenat “la burreta” “el bando”, entre altres, aquest acte es remunta al 1924, és l’arribada de l’ambaixador dels reis que baixa a la ciutat per a arreplegar les cartes de tota la ciutadania alcoiana. Altre acte que hi ha dintre del nadal és la representació del Betlem de Tirisiti, als xiquets els encanta i als més majors ens porta, com una màquina del temps, a la nostra infància, els retaules de betlems eren molt normals a la vida quotidiana del nadal a finals del segle XIX, a la plaça principal de la ciutat es situaven diferents retaules que tenien tots la seua pròpia manera de veure els episodis de la Epifania cristiana. Ara l’únic que queda és el de “Tirisiti” que, a part de contar el que hi ha en la Bíblia, també fa una crítica política i social del que passa a l’actualitat renovant-se algunes frases del guió any rere any. Per últim hi ha que comentar l’aparició d’un nou acte què és la representació del campament per part de la Societat Cultural Samarita, on es pot veure la faena que han fet els pajes reials durant tota la nit i matí del dia 5 preparant tots els regals per a la gent que ve a veure las reis eixa mateixa vesprada.
El nadal és una festa que ens apropa a la gent que volem. Estem junt als nostres familiar i amics, deixem a un costat el que ens diferència i es sentem tots a la mateixa taula amb cordialitat per a cantar algunes cançons nadalenques i riures una bona estona. Açò és el que realment representa el nadal, ajuntar-se amb la família i els amics riure i deixar a banda per un moment les preocupacions que ens atormenten en la quotidianitat.
Un servidor vos desitja Bon Nadal, Feliç any nou, que passeu bones festes i que vinguen carregats!
