‘Es fa saber a tots, que per la porta d’Alacant -és impossible escriure-ho sense que el meu cap entone al Tio Piam- arribarà a aquesta ciutat una visita molt important. L’ambaixador de ses majestats: Melcior, Gaspar i Baltasar ve il·lusionat a avisar que els tres reis demà han d’arribar. Donada la importància del que us ha de comunicar pareu batans i telers i les fàbriques de paper. La feina heu de deixar perquè l’ambaixador puga apreciar que Alcoi espera impacient, l’arribada dels Reis d’Orient’.
Amb aquest pregó, amb el que el Tio Piam arreplega als personatges de Tirisiti, es dóna inici a un moment màgic, únic, històric i que mai no a deixat d’il·lusionar; és el desfile de la Burreta.
El 4 de gener és sempre un dia gran, com a preludi de la cavalcada més antiga del món, l’ambaixador dels tres reis arriba a la ciutat per arreplegar les cartes on s’escriuen els desitjos i per entregar-les als mags d’Orient que l’esperen acampats al Preventori. La màgia de la cavalcada del dia cinc de gener, que es celebra ininterrompudament des del 1885, s’avança amb la visita d’un emissari que ens llegeix el seu bàndol.
Per orde de ses Majestats,
els Reys Magos del Orient,
tinc encàrrec de anunciarvos
un gran aconteiximent:
Cansats de pegar trompades
per pobles que no fan res,
han sabut que así en Alcoy
tots son bons y faeners;
y els chiquets y les chiquetes
que son a qui volen més,
ni ploren, ni fan burrades,
ni saben donar quefer;
van a escola, son curiosos,
matinadors y obediens.
Per aixó, els meus Siñors
han carregat els gamells
y cap a Alcoy, a la vesprada,
a les cinc, así es tendreu,
que volen premiar a manta
tan honrats antecedents.
Porten patíns y pilotes,
Nines, carros, cavallets,
pitos, flautes y tambors,
antomóvils, balóns, trens;
caramelos a cabasos,
peladilles, anisetes
que volen tirar al burro
per la finestra al carrer.
Ya eu sabeu, allá a les cuatre
tot lo mon carregadet
de matraques y pandorgues,
asquelles y cheulitets
aneu al pont fen roido
que això es lo que agrada als Reys.
No s’acosteu als cavalls,
que els pobres animalets
no si veuen per darrere
y vos faran un trinchet
no tireu cap de pedrada
ni escorfes ni datilets,
que si vos veu el Rey Negre
vos agarra dels cabells
y ficará dins de un sac
y ya no vos vorem més-.
Conque a les cuatre no falte
fent ruido… y no res més,
cap chic, allá en el pont
a esperar als nostres Reys.
Aquest va ser primer Bàndol que un emissari de Melcior, Gaspar i Baltasar va pronunciar als carrers d’Alcoi. A l’ambaixador li seguien dues burretes conduïdes pels pajes amb bústies on dipositar les cartes que havia d’entregar als reis. Anunciava als xiquets que al sendemà arribarien els reis a premiar a la ciutat d’Alcoi on ‘tots son bons i faeners’, amb regals ‘a manta’. Seria el punt de partida del tercer acte de la trilogia del Nadal Alcoià, sumat a la cavalcada (de 1885) i a les pastoretes (de 1889). El pròleg del Bàndol: el Pregó del Tio Piam, un personatge popular de l’Alcoi del segle XIX, no s’incorporaria fins 1996, amb els personatges del Tirisiti.
L’Alcoi de 1924 estava experimentat el creixement urbanístic de la ciutat; Alcoi s’obria cap a l’eixample, l’any següent es començaria a alçar el Pont de Sant Jordi, el Viaducte de Canalejas duia 17 anys en peu, nous habitants no deixaven de vindre a la ciutat, des de 1892 el ferrocarril Alcoi-Gandia (el Xitxarra) transportava productes de l’Alcoi industrial i feia 20 anys que s’havia obert l’estació que connecta Alcoi amb Xàtiva.
Aquest nou any que encetem, amb un Alcoi molt diferent al de fa 93 anys, el text del bàndol ha estat elaborat pel periodista Daniel Moltó. Hui, dia de la Burreta, 4 de gener de 2017, la màgia de l’arribada de l’ambaixador, enguany encarnat per Lluís Vidal, ens farà tornar a fer viure la nostra Història.
