Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
La recuperació de la memòria democràtica a Alcoi
Després de més de quaranta anys del final de la Dictadura franquista i huitanta anys de la Guerra Civil, la publicació d’una imponent obra d’investigació com Tiempo de sombras: la represión en Alcoi desde la Guerra Civil a los años 70 suposa que encara hi ha molt camí per recuperar la memòria dels alcoians que van perdre la vida o van patir per defensar la democràcia

Àngel Beneito Lloris, Francisco Moreno Sáez i qui açò subscriu hem treballat en els últims anys sobre la documentació que el pas del temps anava deixant al descobert i desvetllant els patiments que va provocar la Guerra Civil i la repressió posterior.

Cal dir que quantitat d’investigadors i arxivers estem dia a dia facilitant informació als familiars de les víctimes de la guerra i la repressió, a falta d’una oficina o agència pública ad hoc. Açò ocasiona que els afectats hagen de contactar directament amb els arxius buscant, a ulls clucs, informació sobre el seus parents. En el cas valencià, la recentment aprovada Llei 14/2017, de 10 de novembre, de Memòria Democràtica i per la Convivència, pretén facilitar tota aquesta informació, tot i que malauradament, donada la crítica situació en mitjans i personal dels arxius valencians resultarà molt difícil l’aplicació real d’aquestes mesures d’informació i recerca.

Alcoi, encara que va ser una ciutat de rereguarda, va viure des del primer moment l’aixecament militar. El Comitè Revolucionari de Defensa va assumir el govern local en els primers mesos de guerra: Alcoi, a més d’en estat de guerra, hi havia en entrat en revolució. Es col·lectivitzaren i socialitzaren empreses, i es van confiscar béns i propietats. Els treballadors, la majoria cenetistes, van vore que hi havia arribat el moment de fer realitat la revolució social tant temps esperada.

Tres anys després s’hi va imposar una altra crua realitat. Alguns alcoians, fugint fe la persecució dels nacionals, van marxar a l’exili per Europa, Àfrica i Amèrica. Molts d’ells es van trobar amb camps de treball francesos i alemanys, emprats com a mà d’obra esclava. Als alcoians que s’hi van quedar els va caure damunt la justícia dels vencedors. Hi van arribar els consells de guerra, els judicis sumaríssims, les execucions, les llargues condemnes, els camps de presoners, els batallons disciplinaris i les depuracions. També la fam i les privacions, i la falta de llibertats, que es va perllongar durant dècades que, per a molts, es van fer eternes.

Hui, passats més de vuitanta anys de l’aixecament militar, hi ha quantitat de llibres escrits sobre la Guerra Civil a Espanya, encara que són molt pocs els que parlen sobre aqueixos anys de guerra a Alcoi, i menys sobre la repressió. En 1980, més de quaranta anys després de finalitzat el conflicte, Rafael Coloma va editar el seu llibre Episodios alcoyanos de la Guerra Civil española, basat fonamentalment en la informació que va publicar al llarg de la guerra el diari Humanidad, així com el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant i les dades que va poder recaptar de testimonis orals. Anys més tard, en 1993, Miquel Pascual va publicar Horas robadas, a manera de novel·la documentada sobre la Guerra Civil a Alcoi, en la qual va incloure un annex documental amb algunes sentències de consells de guerra. Altres autors, testimonis que van viure la guerra en primera persona, com Mario Brotons, Ricardo Baldó o Álvaro Seguí, entre d’altres, van deixar escrits alguns passatges i impressions del conflicte. I més recentment, s’han publicat diversos estudis sobre els bombardejos que va patir la ciutat i sobre els vestigis de la guerra a Alcoi –a càrrec de Paco Blay i Àngel Beneito–, mentres Jordi Doménech, en la seua obra Las iglesias de Alcoy, sus orígenes, destrucción y reedificación, ha inserit un llistat d’assassinats per la repressió republicana.

Encara que a nivell estatal ja existeix una abundant bibliografia sobre la repressió, tant republicana com franquista, a Alcoi no s’havia dut a terme fins ara cap treball que superara l’aspecte merament quantitatiu. A més de saber la quantitat de morts, calia intentar conèixer també la quantitat d’empresonats, de depurats, de vigilats, d’investigats, de perseguits i d’exiliats, així com els que van passar per camps de treball o van estar en batallons disciplinaris repartits per mitja Espanya, així com altres aspectes de la repressió.

La durada de la dictadura franquista i les circumstàncies que van donar pas a la transició i l’actual democràcia, han condicionat els estudis sobre la repressió. L’accés als arxius en general, i de manera més concreta als judicials i militars, ha estat i està encara replet de dificultats. Fins fa poc no ha sigut possible la consulta sistematitzada dels consells de guerra. A açò s’ha afegit la desaparició, fortuïta o interessada, d’una gran quantitat de documentació, com va ser el cas de la desaparició programada durant la transició dels arxius de la Guàrdia Civil, de la Policia i de Falange. Així, doncs, tenim una documentació incompleta.

A més, durant els anys de dictadura un mantell de silenci va caure sobre totes aquestes qüestions. Ni els vencedors van parlar dels seus excessos ni els vençuts volien parlar de les condemnes i patiments als seus descendents. Les entrevistes que es van fer en el seu moment a alguns d’aquests protagonistes són molt escasses i avui és molt difícil, si no impossible, cercar noves fonts orals de primera mà. Per aquesta raó, aquest treball és sobretot arxivístic, a partir de dues fonts bàsiques. D’una banda, la documentació conservada en l’Arxiu Municipal d’Alcoi, generada tant per l’administració local (com és el cas dels informes políticosocials), com per l’administració de Justícia. Els informes políticosocials, elaborats per diverses instàncies locals, feien constar els antecedents de les persones o institucions subjectes a informació. Pel que fa a la documentació judicial, es conserven els procediments instruïts en aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques, així com les actes i llibres de registre gràcies als quals la Junta de Llibertat Vigilada realitzava el seguiment dels alliberats que tornaven a Alcoi. D’altra banda, s’ha consultat la documentació que es troba en l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant, bàsicament en dos fons, el del Govern Civil, amb informes políticosocials, i el d’Institucions Penitenciàries, amb els expedients dels qui van passar per les presons de la província. També s’ha recaptat informació puntual en altres arxius, com l’Arxiu General i Històric de Defensa i en el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

El llibre es completa amb un extens índex biogràfic d’investigats, depurats i represaliats, amb l’estudi de prop de 4.000 persones afectades pels fets relatats al llarg del llibre. Sens dubte, Tiempo de sombras és una obra magna en el seu desenvolupament i contingut, que servirà de punt d’inici per a futures recerques sobre el tema, així com per a l’establiment d’un cens de víctimes de la guerra, així com estableix l’esmentada Llei 14/2017

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario