Destacados
La memoria
Ray Davies y Camilo Sesto: encuentro accidentado en Madrid
El cantante alcoyano actuó de telonero con los Botines en el primer concierto de The Kinks en Madrid
Los caminos del rock and roll son imprevisibles y a veces propician encuentros que hoy nos pueden parecer imposibles. El 13 de junio de 1966 Camilo Sesto y Ray Davies compartieron escenario en una siniestra sala musical de Madrid.
La memoria
Caroline
La primera dona que va fer de cap batedor a les festes de moros i cristians d’Alcoi
Conten que als anys seixanta va viure a Alcoi una noia daurada anomenada Caroline. Caroline era filla d’un oficial nord-americà destinat a la base Aitana, i durant alguns anys va ser el somni americà de la joventut alcoiana.
La memoria
Un lugar de la memoria
...un documento ya no sólo es un viejo expediente de letra cursiva y de difícil lectura, sino que son espacios para los testimonios de la actividad humana con información y contenido fidedigno
El 9 de junio se celebra anualmente el día internacional de los Archivos. La celebración se debe a que en 1948 se crea el Consejo Internacional de Archivos, de la mano de la UNESCO, suponiendo un gran avance para para la protección del patrimonio documental.
La memoria
La Sultana y El Soldado
La Sultana y El Soldado” completa l’estudi del comerç local alcoià mitjançant documents i fotografies de les botigues i personatges que han marcat les últimes dècades. “Tejidos Pepito”, “Sederías Juan Payá”, “Paños Pastor”, el Kiosko Gadea, Agudo, Simago... formen ja part de la memòria col•lectiva d’Alcoi.

El dijous 30 de novembre es presenta la segona part del projecte editorial sobre el comerç local que han dut a terme Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja. Com en el volum anterior, l’edició ha estat possible gràcies al patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua de Levante. Aquest volum continua la narració que els autors van començar en “Del Globo al Avión” combinant la història documentada de desenes de comerços mítics de la ciutat, amb centenars de fotografies d’aquests comerços que formen part de la nostra memòria.

La narració comença després de conclosa la Guerra Civil, amb una situació de fam generalitzada, crisi econòmica i paràlisi industrial que pateix la ciutat. Tanmateix, després de més d’una dècada d’economia de guerra i un comerç de subsistència –que dóna peu a “l’estraperlo”–, la recuperació econòmica europea i els plans d’estabilitat que posa en marxa el Règim –amb un increment de salaris– permeteren una recuperació progressiva del consum intern.

L’expansió urbanística d’Alcoi i l’arribada de centenars d’immigrants també afavoriren els comerços locals, sobretot els dedicats a la venda d’electrodomèstics, mobiliari, roba de llar, etc. La popularitat de la roba de prêt-à-porter (perquè abans tot era de confecció a mida) va permetre que les famílies gaudiren de més varietat de roba de vestir, abans reduïda a canviar de trage cada dos anys, i fins i tot de donar-li la volta a la jaqueta o l’abric perquè durara més.

Durant els anys 60, la “milla d’or” comercial continuava sent Sant Llorenç i Sant Francesc, però poc a poc els comerços s’escampaven pels nous barris que anaven poblant-se de cases i veïns: San Mauro, Juan XXIII, Santa Rosa, Eixample…

Els comerciants animaren aquest consum amb quantitat d’iniciatives populars: els cupons blaus i rojos, la venda a ratlla, la venda a crèdit gràcies a Crediventa,… Els cupons blaus de “El Sobre de Oro” foren una creació alcoiana, idea de l’empresari Juan Bautista Vañó, el qual els distribuïa amb la seua “Lejía Mi Cupón”. Poc després va cedir la comercialització d’aquests populars cupons a Pepe Tormo, qui va obrir el mític establiment “El Sobre de Oro” on anaven tots a canviar les llibretes de cupons.

Hi ha una anècdota d’una veïna a qui un periodista li va preguntar si tots els avanços que havien viscut les famílies d’Alcoi (com la nevera, la “tele” i la llavadora) eren gràcies a Franco, i aquella li va contestar: “No, senyor…, gràcies a Agudo”. Paco Agudo va omplir Alcoi d’electrodomèstics. Quan arribaren els primers televisors Radiola en color, Agudo en venia quatre o cinc al dia, que després havia de repartir-los a poqueta nit. L’arribada de la furgoneta d’Agudo era tot un esdeveniment per al carrer. Hi baixaven els veïns i també s’hi presentaven tots els parents del comprador.

Les “botiguetes” de tota la vida donaven pas als autoservicis, com “La Extremeña” i “El Faro”, als “economatos” i, finalment, a les grans superfícies, com Simago. El “boom” del transport revolucionava l’abastiment de productes, però també posava punt i final a la llotja d’“abastos”, mentres la majoria d’hostals i hotels tancaven perquè transportistes i viatjants ja no feien nit a Alcoi.

Aquest llibre, com anteriorment “Del Globo al Avión”, pretén rescatar, d’una forma amena i sobretot visual, el record d’aquells comerços que han marcat època en la història recent d’Alcoi.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario