Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
L’ABC dels Reis
Tornant als reis mags, no seria millor parlar de diferències, i no de “millor” o “pitjor”? És necessari replicar a tothom que afirme que la cavalcada d'on siga és la més antiga?
Guillermo Pérez, 16/12/2015

S’acosta el Nadal i un pensament ronda el meu cap: valorem com toca les tradicions nadalenques d’Alcoi? Pareix una pregunta de resposta fàcil, d’eixes que s’acompanyen amb gestos de suficiència i exclamacions com les següents: “clar, home!”; “el Nadal alcoià és únic!”; “ja els agradaria als madrilenys tindre al Tirisiti i la resta de personatges!”.

La realitat no és tan dolça com pot parèixer. És veritat que el Tirisiti forma part de la tradició betlemera del País Valencià, i també que gràcies a les representacions escolars és conegut pels infants no alcoians… encara que només durant l’etapa d’educació infantil. El Tirisiti és un bé d’interès cultural, el seu èxit és indubtable (només s’han de vore les cues que es formen tots els anys), però queda per a nosaltres, dins de les muntanyes. El mateix ocorre amb la Cavalcada dels Reis Mags. Com a espectacle és una meravella, no es pot comparar amb la resta de cavalcades de l’Estat, sovint patrocinades per centres comercials, dibuixos animats i marques de caramels. La nostra és motiu d’orgull i està reconeguda, però no sé si és tan coneguda. Es veritat que les televisions generalistes ofereixen trenta segons (si arriba) on és condensen imatges de l’adoració i dels patges, i després connecten amb Madrid o Barcelona.

La meua impressió es que no s’insisteix en el caràcter únic del nostre Nadal. Això explicaria que no haja trobat notícies rellevants sobre el Tirisiti a la premsa històrica. S’ha de deixar clar que no es només un betlem de titelles; és una part de la nostra idiosincràsia, d’eixa alcoiania tan difícil d’entendre per als forasters. Pel que fa a la Cavalcada, pense l’error està en discutir qüestions formals i no entrar al vertader fons, al fet de que any rere any s’utilitza un mateix engranatge que ha patit pocs canvis.

Els retalls que he triat pertanyen a l’ABC, un diari que sempre ha estat molt pendent de la monarquia. Després d’este acudit sense cap gràcia (demane humilment el perdó del públic lector), presente la primera instantània del passat: una crònica de la Cavalcada de 1907.

reis01

reis02

Si peguem la volta a la fulla –cal dir que la notícia apareix en les dos primeres pàgines–, trobem una escena molt familiar:

reis03

Si els alcoians i les alcoianes d’eixe any pogueren viatjar al nostre present, les escales de fusta no els semblaria un element exòtic i curiós, i tampoc es sorprendrien de la devoció que ací desperta Baltasar (o Gaspar), el rei negre.

En conte de destacar estos elements tradicionals que no es veuen enlloc, molts hem caigut en dos errors: el primer, obrir debats estèrils que compararen la cavalcada amb altres; el segon, parlar i parlar i parlar de seua antiguitat. La gent d’Alcoi té una certa tendència cap este tipus de discussions. Pensem, si no, en les festes i en arguments com: “Ací les festes són de veritat, no com en els poblets”. Tornant als reis mags, no seria millor parlar de diferències, i no de “millor” o “pitjor”? És necessari replicar a tothom que afirme que la cavalcada d’on siga és la més antiga?

Respecte a la segona pregunta, Adrián Espí Valdés –un habitual del món cultural alcoià– tenia molt clar el que s’havia de fer. Ací teniu un extracte d’una carta que va enviar a Blanco y Negro, la revista de l’ABC:

reis04

No es tracta de posar en dubte les investigacions d’Espí Valdés. De fet, pareix documentat que la d’Alcoi és la més antiga que es coneix, o almenys una d’elles, però no crec que la competició per encapçalar el rànquing de cavalcades de reis haja de ser una prioritat.

Fixeu-vos que la carta és de 1969, fa quasi mig segle. El debat, com ja he avançat, no està ni molt menys esgotat. L’any passat, un altre alcoià va escriure una carta a l’ABC –pareix una tradició, no?– on exposava uns arguments pareguts a l’altra queixa.

reis05

S’ha de dir que tots dos van explicar amb detall, a les seues missives, les particularitats de la festa dels Reis Mags d’Alcoi. L’exactitud històrica –i açò ho diu un doctor en Història– no sempre ha d’ocupar el primer lloc de qualsevol discussió. És preferible anar a les essències, al contingut i no al continent, a les explicacions i no a l’anècdota. Dit açò, sóc conscient de que una rèplica amb certa dosi de polèmica té moltes més possibilitats de ser publicada en un diari nacional que no una carta sobre les bondats d’una celebració única. Pensem en el vertader “ABC” de la cavalcada, en eixes tres qualitats que la fan tan diferent. A que no apareix una xifra amb quatre dígits?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario