Destacados
La memoria
Jorge Silvestre Andrés (1921-2008)
Empresario y fester
Vino al mundo en Alcoy un 10 de enero de 1921, siendo sus padres Rafael Silvestre Abad (-el del Bambú-1885-1963) y Marcela Andrés Gisbert (1888-1923). Sus primeras  enseñanzas las realizaría en la Academia Tecnos, y ya con 14 años comenzaría sus estudios de francés y alemán en Suiza. En 1943 se licenció en Derecho por […]
La memoria
Rafael Casasempere Juan (Alcoy, 1909 – Alicante, 1995)
Concertista de piano
El 4 de febrero de 1909 nace en Alcoy este concertista de piano y director que fue de la Orquesta Sinfónica Alcoyana, fundada por él en 1953. A Rafael Casasempere, como a su hermano Gregorio, la música les vino de herencia. Su padre, el notable pianista don Rafael Casasempere Moltó, es quien le inicia en […]
La memoria
El meu carrer
Carrer Carrascal fa una pila d'anys
Davant de casa un Barranquet, una perruqueria de senyores, una carnisseria, a mà dreta una caseta de la Hidroelèctrica i al costat un descampat. Més avall com un horitzó «la Via”, la van fer perquè passaren trens, que mai van passar. I de ma casa a la via “el món”. La meua ubicació en la […]
La memoria
Les altres suspensions de la Festa o ¿Açò no s’ha vist mai? 
Un apassionant recorregut per les suspensions de la Festa de Moros i Cristians
FOTO: PACO GRAU

Si històricament el pitjor malson d’un alcoià (o alcoiana) en Abril ha sigut la pluja, no per la pluja en sí a la qual li reconeixen el valor que té com a fertilitzadora de camps i reposadora d’aigües, sinó per la capacitat de provocar la suspensió d’algun acte de la Trilogia, imagineu-vos el que haurà suposat el COVID-19 que no només ha aconseguit suspendre tots els actes, des de la Glòria fins els Soparets, sinó que a més dibuixa un panorama tèrbol sobre com serà d’ací en endavant l’assumpte del ‘colze a colze companys’.

Per tot arreu se senten plors, cruixir de dents, laments i clams al cel repetint la coneguda afirmació que, ara sí té tot el sentit del món: ¡Açò no s’ha vist mai! O aquella altra amb la que cal anar amb peus de plom ¡Ara ja puc morir-me! Però… això és cert? Es veritat que açò no s’ha vist mai? Que les festes d’Alcoi s’han celebrat ininterrompudament des de 1276 sense conèixer cap situació com la que patim enguany a causa del coronavirus? Doncs… no exactament.

De fet entre els anys 1706 a 1741, durant trenta cinc anys (el temps que tarda un individu normal en fer esquadra) per culpa de la Guerra de Successió no es van celebrar festes; només actes litúrgics. Cosa lògica perquè no era qüestió d’anar desfilant pel carrer Sant Nicolau mentre el primer Borbó que va campar per l’Estat espanyol massacrava barcelonins, xativins i enviava a pastar fang, amb el decret de Nova Planta, els nostres Furs i costums tradicionals.

Si no hi havia hagut prou amb Felip V (perquè diguen que ‘no hay quinto malo’) catorze anys després (el temps que tarda un fester normal en fer arrancà de Diana) la Festa va tornar a suspendre’s a causa d’una plaga de llagosta. En realitat van ser tres anys el 1756 i 1757 els que va estar suspesa, i és que a més de la plaga de llagosta els alcoians van patir també una sèrie de catastróficas desdichas com: terratrèmols, fam i un ampli catàleg de penúries.

De fet es pot dir que en qüestions de Festa el segle divuit va estar cagat de la moscarda. Perquè quinze anys més tard (el temps que tarda un fester normal en fer la Diana del Carbonato) la Festa va conèixer una nova paralització degut a la Real Cèdula de Carlos III (sempre el Borbons) que no contemplava les despeses de pólvora per a celebrar les festivitats locals, la qual cosa portava aparellada la prohibició de disparar arcabussos dins dels pobles però no la prohibició de la Festa. Però es veu que els festers alcoians van dir: ‘no, sin mi trabuco’ i van estar des de 1772 a 1784 ¡dotze anys! sense celebrar Festes.

No es penseu que amb el canvi de segle les coses van anar a millor, perquè només començar, es va tornar a viure una nova suspensió de quatre anys, de 1809 a 1813. En part degut a la Guerra del francès però sobretot per epidèmies i infermetats que van tindre gran incidència en l’època com: el tifus, el còlera, el xarampió, la verola, la grip, l’escarlatina i la diftèria. Riu-te del COVID-19.

L’any 1847 Alcoi va viure una gran sequera que va agreujar l’escassesa energètica de moltes fabriques que funcionaven per la força de l’aigua. Això va provocar una important crisi industrial, moltes persones es van quedar sense treball i es va produir una situació general de penúria econòmica per la qual cosa les Festes van estar suspeses entre els anys 1848 i 1849. Només es va celebrar la processó a Sant Jordi que va costejar la corporació municipal.  

Tampoc no es van celebrar els anys següents a la Revolució del Petrolio, 1874 i 1875. Es lògic pensar que després dels incendis de fàbriques i vivendes burgeses, dels assassinats de manifestants, d’empresaris, de l’alcalde Agustín Albors i de la brutal repressió que va vindre després contra la classe obrera; els alcoians no tingueren molta gana de celebrar com reia en l’esfera la primavera.

Després de seixanta sense interrupcions, l’any 1935 les festes van estar a punt de ser suspeses per diferències  polítiques irreconciliables entre l’Ajuntament republicà i l’Associació de Sant Jordi a causa del paper del Patró en la Festa, tot i que finalment es van celebrar. Dos anys després amb l’esclat de la Guerra Civil van conèixer una nova suspensió que va durar el que la contesa bèl·lica fins l’any 1939. Any en que es va realitzar un simulacre de represa, amb entusiastes festers afins règim, que no va ser efectiva fins l’any següent.

Des d’aquell llunyà 1940 fins a 2020 les Festes de Moros i Cristians han conegut, de moment, el període més llarg de la seua història vuitanta anys sense interrupció llevat de l’ajornament d’algun acte (o d’algun dia sencer) a causa de la pluja com va ocórrer l’any 1971. O siga que veure’s, açò si que s’ha vist mai. Com gairebé tot. Ho diu l’Eclesiàstic: ‘El que fou això mateix serà; i el que es va fer, això mateix es farà; no hi ha res de nou sota el sol. Si hi ha una cosa de la qual diuen: ‘Mira, això és nou’ (o aixó no s’ha vist mai) sapigueu que aquesta cosa va existir ja en els segles que ens han precedit. No hi ha record de les coses passades; ni de les futures tampoc hi haurà record entre els que vindran després’. Doncs que això.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Esmeralda Puchades says:

    Si me permiten, querría decir una cosa: si suspenden las fiestas este año me arranco todas las venas de los brazos. Mi marido lleva 12 años de sacrificios para salir en el boato del Alfeiç Cristiano y no hay derecho que las suspendan. Total, lo peor ya ha pasado. Y si es preciso, haremos manifestaciones, o lo que haga falta. Y podemos votar a Vox incluso,, aunque sea lo último que hagamos en la vida.
    Muchas gracias por escucharme.
    Esme

  2. Jose says:

    Mira yo soy alcoyano hasta lo mas hondo de mi ser y festero ya ni te digo. También tenemos Alférez este año y encima vivo a 500Km de Alcoy y no me voy a cortar las venas ni voy a salir a manifestarme ni votare a Vox si al final se suspenden, cosa que veo que sea lo mas razonable por la situación en la que estamos y que por lo visto a ti te la suda. Si tu marido lleva 12 años sacrificándose yo llevo mas de 20 que vivo fuera simplemente asistiendo solo a las fiestas, sin poder ir ningún viernes a ver a los amigos a la fila, cosa que imagino que tu queridisimo marido si que ara. Así que lo ultimo que puedes hacer en esta vida es pedir perdona por tus palabras dichas por aquí y ser un poco mas respetuosa hacia todos. Las fiestas de este año si se suspenden se realizaran al año próximo igual que si se hubiesen celebrado este, así que tu marido tendrá un año mas para disfrutar de todo lo que acontece estar en un boato. Gracias Esme y por favor mide tus palabras. Un saludo.

  3. Esmeralda Puchades says:

    Respetado Jose,
    Contesto, sin enfadarme ni nada, a sus palabras. Lamento mucho que se disguste por mis expresiones, y si en algo he podido ofenderlo le pido disculpas. Nunca querría faltar a nadie, ni a usted que no le conozco.
    Lo de mi marido es muy simple, media vida ahorrando y ahora nada. Una lástima, de veras. Comprendo lo que me dice, mi hijo también vive fuera, y llora cuando no puede venir a sus fiestas. Lo comprendo. Y lo del virus también lo entiendo pero puede ser que todavía estemos a tiempo. Verdad?
    Yo deseo que se arregle todo, y lo de las venas era una forma de hablar. Usted me entiende.
    Bien. Espero que no se ofenda más.
    Esme

  4. Emfamal El Oudret says:

    Doña Esmeralda,
    S’ha arrancat ja les venes, o se les deixa llargues fins l’any que ve?

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario