Destacados
La memoria
El fotógrafo alcoyano «transgresor»
José Miguel Oriola soler / Miguel Oriola (Alcoy, 1943-2020)
Cursó estudios de arte y música, trabajando durante tres años con el fotógrafo alcoyano José Vicens, el cual tuvo su máximo apogeo en la época del Modernismo. Vicens era un hombre culto, que le hizo ver que la fotografía era una cosa seria, hablándole también de música y de arte, enseñándole que la fotografía no […]
La memoria
Francisco Castell Miralles (1842, Alcoy – 1917, Valencia)
Nacido en Alcoy, hijo de farmacéuticos, Francisco Castell Miralles fue una personalidad muy reconocida en la ciudad de Valencia al convertirse en uno de los líderes demócratas y mano derecha del periodista y político José Peris y Valero, exgobernador de Valencia. Un personaje muy poco conocido en su ciudad natal, al cual, la Ciudad del Turia, le dedicaría una calle y una placa conmemorativa
Doctor en Ciencias Físicas y en Farmacia por la Universidad Central, fue catedrático de Química orgánica en la Facultad de Ciencias de Valencia desde el año 1896 hasta 1914.
La memoria
Maquetes històriques d’Alcoi
La ciutat presentava a la fira “Urbe Desarrollo” 2.500 habitatges en procés de gestació
Imatge de projecte original de l’Estambrera
València, la Fira de Mostres, allí on anaven els nostres “industrials” anys enrere carregats amb cortines i altres productes tèxtils que venien arreu del món per quilòmetres o milers d’unitats, va canviar de cara a finals de 2006. Un migdia de finals de novembre, en una fira anomenada “Urbe Desarrollo” es va produir un acte […]
La memoria
L’oficialitat de la pesseta a les nostres vides
Aquesta paraula que tantes vegades hem utilitzat prové del català peceta, per fer referència la disminució de la paraula peça

Fou en un 19 d’octubre quan es decretés en 1868 la utilització d’aquella moneda tan propera per a alguns i tan llunyana per als altres: la Pesseta. Des d’aquell any l’utilitzarem fins l’1 de març del 2002 data en la qual l’Euro seria la moneda de curs legal.

Aquesta paraula que tantes vegades hem utilitzat prové del català peceta, per fer referència la disminució de la paraula peça i es en el segle XVIII quan apareixen referències en llengua castellana com a peseta.

Encara que fora oficiosa abans d’hora, passarà a ser oficial precisament pel mateix motiu que va desaparèixer: un interès d’integració econòmica entre estats. En el segle XIX, el franc francès era molt paregut en valor i pes a la pesseta i per aquest motiu possibilitava que estigués integrada en la Unió Monetària Llatina, encara que esta voluntat d’integració mai arribés a materialitzar-se. No obstant, també va ser motiu de fer-la oficial pel fet que circulaven per Espanya unes 97 classes de monedes diferents.

El moment en el que es decreta la pesseta,  és un moment de canvis, ja que feia tan sols un mes de la revolució de setembre fera destronar a Isabel II i portés l’etapa coneguda com el Sexenni Democràtic.  Per aquest fet, el Govern Provisional, va decidir en les primeres encunyacions de 1869 que les monedes canviaren d’imatge, deixant pas l’efígie Reial a una matrona d’origen clàssic representant d’Hispania, acompanyada al revers per un escut d’Espanya.

Tal i com l’historia ens demostra, aquesta moneda que tant hem utilitzat, no ix de la simbologia clàssica que sempre l’ha acompanyada, ja que des de l’antiguitat les monedes, a banda de ser utilitzades com a un valor segur de canvi, també han sigut un important element de propaganda per als òrgans emissors. Per aquest motiu, la pesseta efectuarà variants en quan a la simbologia, sent el revers la representació del escut espanyol, canviant segons el moment històric en que es trobem, i en quant al anvers, representarà al sistema de govern o persona que l’encarna en el qual s’emet cada moneda, encontrant figures de monarques, simbologies republicanes o busts de governants com Franco, fins arribar a les últimes dècades del segle XX que farien combinar el rostre de Juan Carlos I amb alguns esdeveniments esportius, motius artístics o culturals.

De la mateixa forma, els bitllets acompliran la mateixa funció, des de que en 1874 el paper moneda de pesseta prengués curs. Així, els populars bitllets de 25, 50, 100, 500 ó 1.000 pessetes, entre altres, representaran al igual que els seus inferiors, les persones, esdeveniments, cultura i art del país.

D’aquelles reformes que portaren els canvis del segle XIX, també en trobem, lligat a acabalar les pessetes, exemples molt propers com la creació a partir dels anys 50 d’aquest segle de les Caixes d’Estalvi i Montes de Pietat. En el seu moment, amb una funció filantròpica, però també de negoci, per fomentar l’estalvi de les classes mitjanes i populars de la societat, fomentant la utilització de cartilles i oferir la possibilitat d’empenyorar els bens de la classe popular mitjançant el Monte de Pietat. En Alcoi hi tenim un exemple ben proper amb la creació del Monte de Pietat i Caixes d’estalvis, que si bé es a partir de 1875 quan es funden, el magnificent edifici del centre de la ciutat es un vestigi associat a la història econòmica i la pròpia vida de la pesseta.

Veient aquest recorregut, ens adonem de l’arrelament que han tingut les pessetes a la vida de molta gent que encara atresora aquest testimoni del passat i que podran ser canviades per euros al Banc d’Espanya fins 2020. O qui sap? Amb la quantitat de qüestions que estan presentant-se entorn a la Unió Europea i el seu sistema econòmic, tal vegada caldria no canviar les últimes monedes que tinguem per les butxaques per un futurible us, després de 134 anys al nostre dia a dia.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario