Destacados
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti
Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar […]
La memoria
Mendiko ahotsa o l’animat cim del Puig Campana
Una aproximació a la història d’un cim amb menys activitat que el campament base de l’Everest però amb prou més que casc històric d’Alcoi
Fotos del Puig Campana: Carles Vilaplana
Què succeeix al cim del Puig Campana? Hi ha tanta activitat com diuen? O com acostuma a passar a la majoria dels cims només està ple de pedres, sargantanes i matolls? És una muntanya màgica o és una muntanya maldita? És cert que hi va haver una base d’OVNIS? Què hi ha de veritat en […]
La memoria
Adéu, senyor Paco
Paraules d’acomiadament d’Àngel Beneito i Paco Blay al funeral d'un alcoià imprescindible
Francisco Aura ―Paco Aura, com tots el coneixíem― és tot un símbol, doncs en la seua vida podem veure reflectida gran part de la història d’Europa del segle XX. Malauradament, li va tocar viure els millors anys de la seua vida, la joventut, en un món difícil i convuls. Va néixer a Alcoi el 30 […]
La memoria
Pioners en la discòrdia
Es en aquest context quan la ciutat d’Alcoi debat sobre l’essència de les investigacions, sobre si és possible el evolucionisme o hi ha que mantenir les tesis del creacionisme.

Es trobem a l’Alcoi de 1884, quan les teories sobre l’origen de l’espècie humana estaven a flor de pell tant en el debat científic com en el social. En aquest moment es quan es descobreix la cova de les Llometes, amb presència de cranis humans i varis aparells útils, i que foren investigats per part de prehistoriadors com Juan Vilanova i Piera o l’enginyer Enrique Vilaplana.

Es en aquest context quan la ciutat d’Alcoi debat sobre l’essència de les investigacions, sobre si és possible el evolucionisme o hi ha que mantenir les tesis del creacionisme. Es curiós veure que aquest debat, a banda de ser un precedent clau en la investigació científica prehistòrica, s’estén al debat social alcoià en tots els nivells i per descomptat també en els periòdics, enfrontant-se El Serpis al Eco de Alcoy, o també observant-te tints polítics amb l’enfrontament entre lliberals i conservadors.

L’any 1859 Darwin publicà ‘L’origen de les especies’ i deixà plantejada l’idea de l’evolucionisme consistent en que l’espècie humana prové d’altres especies anteriors que han desaparegut, però front a esta sempre hi ha persistit idees del creacionisme que venen a atribuir l’autoritat de la creació humana a un ser suprem.

Veiem per tant a partir d’octubre de 1884 un enfrontament inicial en considerar de quin temps provenen les restes encontrades en les Llometes, veient una clara discòrdia entre El Serpis i El Eco de Alcoy, observant-se una trentena de referències entre novembre de 1884 i febrer de 1885. El Serpis va defensar que les troballes provenien d’èpoques prehistòriques i comptant amb el seguiment científic que feren els historiadors que portaren endavant aquesta investigació, però per contra El Eco de Alcoy va defensar que provenien de l’època islàmica i oferirien una clara crítica a aquells que anaren en contra del pensament catòlic creacionista: “El Alcoyano, amante siempre de sus gloriosas tradiciones, no puede negar a Dios ni hacer traición a sus creencias” (El Serpis, 1885).

A banda d’aquestos peculiars enfrontaments als mitjans de comunicació, que devem suposar que reflectiren aquella discòrdia que la societat contindria, hi ha que dir que la societat alcoiana, a pesar de no haver una cota alta d’alfabetització a finals del segle XIX, es va veure fortament contrariada respecte a aquest esdeveniment i finalment van prevaler les explicacions creacionistes sobre les que l’església tenia un gran pes, encara que més endavant i fins l’actualitat molts pocs qüestionen les creences evolucionistes, inclòs dins del propi si de l’església, sobre tot a partir del Concili Vaticà II (1962-1965).

La qüestió clau i interessant en aquest aspecte es troba en que a Alcoi veiem una gran confrontació que no es comparable a la de altres llocs on contemporàniament s’estan produint també troballes prehistòriques, com es l’exemple la zona del Segura, en la que no es genera tant debat com en la nostra terra. A partir d’ací també es tenim que plantejar, que no hi ha dubte de la riquesa patrimonial, cultural i històrica que tenim i que és demostrada per l’abast al que arriba i que per tant resulta enriquidor per fer d’aquest un patrimoni col•lectiu, però per l’altra també resulta igualment interesant veure com aquestes troballes arqueològiques tampoc resulten exemptes en el debat polític i prompte amplis sectors socials s’apoderen, com no pot ser d’altra forma, de les reivindicacions ideològiques a l’hora de valorar uns trets a carrera contra-rellotge per a abanderar reivindicacions de tot tipus.

El que no s’adonaren en aquest moment, els que proferiren descrèdit contra els científics de les Llometes, és que gràcies a ells a Alcoi aniria conformant-se una disciplina que molts anys després ens ajudaria a saber, qui som? d’on venim?, és a dir, l’arqueologia, ja que és a partir de la troballa de les Llometes quan la ciutat d’Alcoi comença la seua tasca en matèria arqueològica fins als nostres dies.

Tampoc podem deixar de banda que el segle XIX suposa un clar avanç del liberalisme i la ciència, i que en el cas d’Alcoi aquesta evolució i canvis polítics del segle es vist de primera mà amb la coneguda Revolució de El Petroli de 1873, creant un clar antecedent en tota mena de reivindicacions i moviments obrers. Però a banda també el segle XIX suposa en Alcoi una clara consolidació d’una burgesia il•lustrada que s’interessa, com no, en tota esta sèrie de troballes que resulten claus per a la investigació i per al debat que especialment ací es va generar i crear aquesta discòrdia pionera, però que a la vegada resulta enriquidora per al debat i la importància històrica.

“Alcoy culto, perdonen la grave ofensa (…) pues bien pueden echar de ver que esto es consecuencia inevitable de la indigestión cerebral que le ocasionó la Pre ó Proto-historia al pretender meterla en aquella cabeza no bien preparada para pasta espiritual tan fuerte” (Juan Vilanova i Piera 28 de febrero de 1885)

 

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario