Destacados
La memoria
Vicente Moya López (1934-2010)
Pintor romántico y social
Autorretrato. Vicente Moya
En mayo de 1958, la Casa Municipal de Cultura de Alcoy organizó una exposición de pintores noveles alcoyanos, siendo en total 34 obras las expuestas, creadas por nueve jóvenes artistas de los cuales cabe destacar a Ismael Belda Carbonell, Rafael Lloréns Ferri y sobre todo a Vicente Moya López, el pintor que nos ocupa y […]
La memoria
L’estació de Gandia
Les runes de la memòria (III)
Fotografía de Trevor Rowe. Archivo EuskoTren/Museo Vasco del Ferrocarril
Des del grup de vivendes dels “Llençolets” fins arribar al Col·legi, tot era una successió de terrenys erms i alguns bancals abandonats que s’estenien a ambdós costats de la carretera de València que travessava la part nord de la ciutat en una recerca desesperada amb un món que semblava haver donat l’esquena a una ciutat […]
La memoria
A. Rolcest: l’Asimov alcoià
Darrere aquest pseudònim s’amagava Arsenio Olcina Esteve, un alcoià anarquista, escriptor des d’abans de la guerra civil
El prolífic escriptor nord-americà Isaac Asimov, gran mestre de la ciència-ficció clàssica, va deixar una obra magna de més de 500 llibres de tota mena… Tothom ho sap, encara que la seua figura s’ha eclipsat, com tantes altres coses, d’un temps a aquesta part. Res a veure amb l’oblidada personalitat d’A. Rolcest, que va publicar […]
La memoria
Quan Alcoi va intentar contractar els «Beatles»
La Societat l’Iris es va mobilitzar per a oferir un concert del grup de Liverpool a la ciutat
Mario Candela, 29/12/2019

El 1965 van passar moltes coses en Alcoi i algunes molt importants. El pintor Mataix va protagonitzar l’operació “500 horas bajo tierra”, es va crear la marca de gasosa “Yola” -que va marcar tota una generació-, va tocar el segon premi de la Grossa de Nadal, amb 10 sèries del número 06989 que van alegrar la vida de molta gent, i el príncep Juan Carlos va fer una visita oficial. Per cert, Rafael Terol va fer un brindis pel futur rei i el governador civil li va dir que era un “ingenu”, perquè tal cosa no arribaria mai a produir-se (evidentment, el “nostre” D. Rafael tenia més clarividència que el cap provincial de la Governació).

A més a més, aquell any l’Ajuntament va tenir l’ocurrència de posar en venda el Teatre Principal, amb la finalitat d’aconseguir fons per a la construcció del poliesportiu; per sort per a la cultura alcoiana (i també per al Tirisiti) l’operació no va quallar, de la mateixa manera que per primera vegada es va fer l’acte de l’Himne de Festes, que, per cert, no va resultar satisfactori per a tothom i va haver-hi crítiques contundents.

I podríem continuar moltes pàgines amb la descripció dels esdeveniments de l’any, com el principal èxit cinematogràfic, que no va ser altre que la pel·lícula “Franco, ese hombre”, fins a l’extrem que es van esgotar les localitats (sembla que l’alcalde passava llista…) en el Teatre Calderón.

Però, allò que interessa avui és un fet que no es va produir; una cosa que es va intentar sense èxit… I haguera estat la notícia de l’any i qui sap si de la dècada o del segle. En aquell moment, Alcoi era una ciutat dinàmica, amb notori creixement industrial i una població que no parava d’augmentar, fins a superar els 58.000 veïns (és a dir, més o menys com ara, però amb la tendència contrària); gaudia d’una societat molt viva, que no parava de dissenyar i gestar activitat, iniciatives de tota mena, socials, solidàries, econòmiques, esportives, etc.

Cap a la primavera d’aquell any, es va anunciar que el grup anglés “The Beatles” anava a fer concerts per Espanya, la qual cosa va resultar interessant. Encara que el 1965 Lennon i companyia no eren el mite que coneixem en l’actualitat, gaudien d’una popularitat immensa i, a més a més, del rebuig absolut del règim franquista: el seu concepte de joventut no casava amb aquells xicots melenuts i capaços de fer qualsevol bogeria.

Com passa sempre, hi ha qui té una idea i no para fins a materialitzar-la, i això li va ocórrer a l’empresari Enrique Bermúdez -que a l’època representava diferents artistes, com per eixample Raphael- que volia portar els “Beatles” a Espanya fos com fos. El problema era que a Espanya hi havia en 1965 només 1.500 tocadiscos registrats, la qual cosa feia que les vendes de discs fores molt reduïdes, encara que, amb la col·laboració de José Luis Àlvarez, es va poder convéncer a Brian Epstein, representant del grup de Liverpool.

I on està Alcoi en tot açò? Molt senzill. En aquell temps hi havia a Alcoi un milió de societats, montepios i penyes de tota classe, i una, concretament de la Societat l’Iris, es va mobilitzar per a oferir un concert dels “The Beatles” a la ciutat. Mobilitzar-se vol dir contactar amb els promotors de la gira espanyola i veure la possibilitat d’incloure-la en el programa, però les gestions no van resultar positives, fonamentalment perquè el concert hauria de celebrar-ser en dia feiner, i ací la penya veia un problema a l’hora de rendibilitzar el concert o com a mínim de cobrir les despeses. Per això el projecte es va desestimar, tal com em va relatar un dels membres d’aquesta entusiasta penya.

Allò que resulta més divertit és el lloc que s’havia previst per a fer el concert que, probablement, hauria atret milers de persones. La proposta de la penya incorporava un espai que combinava la seguretat per als artistes amb la visibilitat i audició del concert, i no era altre que el Templet de la Glorieta. Allí s’havia contemplat que Lennon, McCartney, Harrison i Ringo Starr oferiren el concert, encara que amb certa inquietud per si hi hauria Glorieta l’endemà del massiu espectacle.

Finalment, “The Beatles” van arribar a Espanya l’1 de juliol i van fer dos concerts a les places de bous de Madrid i Barcelona, entre les crítiques del règim i la presència massiva dels tristament coneguts “grisos” a l’exterior dels concerts. Un episodi que forma part de la història d’Espanya i en el que Alcoi podia haver tingut una participació destacada.

P. D. Podem pensar que aquestes persones eren “il·luminades” de barra de bar, però a la mateixa època l’Alcoyano havia de disputar un important partit a Gandia i van parlar de llogar el tren Xitxarra per a desplaçar còmodament els aficionats. De les dependències de l’Iris marxaren a l’estació i ho feren. N’he vist la factura!

Fonts: Diario El Mundo, Libertad Digital, La ciudad de tu vida.

Del Blog Allò que ix del teclat / Lo que sale del teclado. https://elblogdemarioc.blogspot.com/

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario