Destacados
La memoria
Bicentenario del descubrimiento del fonendoscopio
Comentarios a la Exposición del descubrimiento hace 200 años del estetoscopio por René Théophile Hyacinthe LAËNNEC (1781-1826) (1)
Laënnec falleció a los 45 años por una tuberculosis que había contraído mientras realizaba una autopsia a un enfermo y al explorar una vértebra del mismo, se produjo un corte en el dedo índice de la mano izquierda infectándose, lo que le llevo a la muerte. (2)
La memoria
Aparició de l’Estetoscopi o fonendoscopi, ara fa 200 anys
Exposició en Fundació Mutua de Levante (21 febrer- 23 de març 2019)
Pintura de Théobald Chartran (1849-1907) que representa l’auscultació directa o inmediata de Laënnec a un malalt tisic (tuberculós) en l’hospital Necker de París. En la ma Esquerra sosté l’estetoscopi inventat per ell. A la part dreta del quadre es veu un grup d’estudiants de medicina que observa atentament l’escena. La Sorbona, 1891
Quan en 1816 el francés René Laënec va concebre un instrument que anava a revolucionar amb el pas del temps el diagnòstic de moltes malalties, principalment respiratories i cardíaques, no imaginava la importància i l’us que tindria arreu del mon.
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti
Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar […]
La memoria
Salvador García Muñoz, la vida d’un home que va voler llibertat
Una aproximació a aquest cirurgià que va ser director de l'Hospital Civil d'Oliver i candidat a la llistes del Front Popular, l'any 1936, per la circumscripció electoral d'Alacant
Montaje: Xavi Cortés

Deia l’Ovidi Montllor que Alcoi és un “poble d’Història d’homes que han volgut llibertat” i realment trobem a molts alcoians que van dedicar la seua vida per aquesta empremta. Uns ho van pagar amb l’exili, altres amb la mort, molts amb la presó injusta, i, fins-i-tot, alguns internats a un Camp de Concentració Nazi… i altres, malauradament, en l’oblit.

Salvador García Muñoz, va ser un personatge clau en la història recent alcoiana. Tot i no haver nascut a la localitat -va nàixer a l’Orxa en 1868- va destacar molt el seu treball per Alcoi, des de ser un reputat metge que va dirigir l’Hospital Civil d’Oliver durant dècades, fins a ser un d’aquells que va fer possible que els militars del Regiment Biscaia 21 no es rebotaren contra la legitimitat republicana, i que Alcoi es mantingués fidel al règim democràtic.

Aquest home va vindre al món un 17 de maig de 1868, mesos després del seu naixement es duria a terme a Espanya la “Gloriosa” una revolució que canviaria el destí de la història del seu país. Va poder estudiar i va triar dedicar-se a la medicina especialitzant-se en cirurgia i aconseguint ser elegit director de l’Hospital Civil d’Oliver. Al diari de caire municipal “Proa al Sol”, editat durant els primers anys de la Segona República, es va publicar una entrevista a García Muñoz, mentre ostentava el càrrec de director. En aquesta entrevista fa un breu repàs sobre allò que té l’hospital; comença recordant que l’objectiu d’aquest es que fora un hospital per a pobres, continua la seua explicació defensant que quan al 1877 es va inaugurar aquest centre de salut contava amb dos metges; un dedicat a la medicina i un altre que s’ocupava de la cirurgia, mentre que en eixos moments -l’entrevista és de 1933- tenien quatre metges, dos vinculats a la cirurgia, un dedicat a la medicina i un últim que s’encarregava de l’electroteràpia, els rais X i els massatges. Prosseguint en l’entrevista, recorda que s’ofereixen consultes gratuïtes per a les infermetats de pell, secretes, otorinolaringologia i per a xiquets, a més, afegeix que tots els serveis són sufragats per “distinguidísimos colegas de nuestra Ciudad” (SIC).

Al “Proa al Sol” García Muñoz, assumeix que l’hospital que dirigeix pateix grans problemes i defectes, malgrat comptar ja amb maquinària avançada, vol mostrar a l’opinió pública la necessitat d’instal·lar un ascensor i d’obrir una sala per a xiquets, a més recorda l’imminent inauguració d’un pavelló “Anti-tuberculosi.” Seguint amb l’entrevista, demana una major implicació de l’Ajuntament diu: “sin duda alguna el Ayuntamiento sin gran esfuerzo podría hacer mucho por el hospital. Tenemos tres cuestiones por resolver: primero, un solárium para niños. Segundo, una sala para mujeres. I tercero, un parque sanitario donde se puedan instalar aparatos médicos, desinfectar la ropa, etc.” (SIC)

La faceta mèdica del personatge que hui analitzem ja ens ha mostrat una voluntat de treballar per a la gent que més ho necessita, el seu esforç per fer de l’Hospital d’Oliver un centre de qualitat, dotat de material i de les infraestructures necessàries, no és ni més ni menys que la seua obstinació imparable per que la gent d’Alcoi -en especial la que menys recursos tenia, que no era poca- tingueren un centre de salut digne.

Per aquesta línia va començar un altra faceta, la política. Va ser un destacat membre del PSOE, dintre d’un sector considerat com a l’ala esquerra. Al novembre de 1933, després d’un any de conflictes i en el que ja havien passat pel Govern tres presidents (Azaña, Lerroux i Martínez Barrios) es van convocar les segones eleccions generals des de la proclamació de la Segona República Espanyola, una cita electoral històrica ja que per primera vegada en Espanya les dones formaven part del sufragi i podien exercir lliurement el seu dret al vot. Van ser aquestes eleccions a les que Salvador García Muñoz es va presentar a diputat per la circumscripció d’Alacant en la candidatura socialista, però en aquesta ocasió els resultats no van ser favorables i no va aconseguir l’escó.

Després d’uns anys convulsos (Revolució d’Astúries, suspensió de la Generalitat de Catalunya, manca de llibertat, corrupció, paralització de reformes, etc.), coneguts com a Bienni Negre o Conservador, el Govern va convocar de nou eleccions generals per al 16 de febrer de 1936, en aquesta ocasió les esquerres espanyoles van decidir aliar-se formant el Front Popular, del que va formar part García Muñoz per mitja de la participació del seu partit, el PSOE. En aquesta ocasió sí, eixiria elegit diputat, i tal i com indica la seua acta al Congrés dels Diputats, el 3 d’abril de 1936 el director de l’Hospital d’Oliver prenia possessió del càrrec.

A aquestes altures de la vida de Salvador García Muñoz, Espanya anava a embarcar-se en un dels capítols més negres de la història, la Guerra Civil. Un grup de militars revoltats contra la legitimitat republicana van dur a terme un colp d’Estat entre els dies 17 i 18 de juliol, aquesta decisió d’acabar amb la República d’un sector reaccionari de l’exèrcit i el fracàs del seu colp d’Estat van donar inici a un conflicte bèl·lic. Amb açò, va arribar un dels moments més importants de la vida d’aquest polític en relació a la història d’Alcoi, l’actitud de García Muñoz i de l’alcalde Evaristo Botella, van ser crucials per evitar que el Regiment Biscaia 21, assentat a la localitat, donara suport als feixistes i es fera amb el domini de la ciutat. Aquests fets van desembocar en la creació d’un Comité Revolucionari composat per partits i sindicats, que van armar als seus militants, van retindre als sospitosos de pertànyer a corrents feixistes, i, el més destacat, van cercar la caserna militar i la van assetjar fins que a principis d’agost, aquestes milícies popular van entrar sense trobar-se cap resistència.

Només va esclatar el conflicte, García Muñoz es va posar al servei de la República. Durant els anys de guerra també va exercir com a inspector dels hospitals de sang (tal i com era l’Hospital Sueco-Noruego que es va instal·lar a Alcoi). L’1 de febrer de 1939 va assistir al Castell de Figueres a l’última sessió de les Corts Republicanes, triades democràticament. El 28 de març, a tres dies del final del conflicte a tot l’Estat, es va veure forçat a abandonar Espanya fugint de les terribles represàlies que hauria d’assumir davant el nou govern de Franco, va abandonar per sempre la seua terra partint des del port d’Alacant cap al nord d’Àfrica.

Es va exiliar a Orà (Algèria) on va morir al 1946. Allí va exercir clandestinament la seua professió i en molts cassos gratuïtament cap a la resta d’exiliats. Per la seua lluita per la democràcia, per la justícia i per la llibertat, Salvador Garcia Muñoz és, sense cap dubte, un d’eixos homes que definia l’Ovidi, uns dels del “poble d’història d’homes que han volgut llibertat.”

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Lluís Vidal says:

    Bon article Jordi, desconeixia aquest personatge.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario