Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción. El gran incendio de Mariola […]
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
UCD-Alcoi, disposats a tindre un Alcalde
Adolfo Suárez capitanejaria aquesta transició, feta de dalt a baix
Foto: Paco Grau

El partit d’Adolfo Suárez prompte arribaria a Alcoi. Es consolidaria amb força al ser capaç d’aglutinar a la majoria dels sectors del centre i la dreta democràtica de la ciutat.

Amb la mort de Franco i l’arribada al càrrec de Cap d’Estat de Joan Carles de Borbó, es va imposar el sector provinent de l’estructura governativa del règim franquista més partidari de l’aperturisme cap a un sistema democràtic-liberal, com els ja presents a la resta d’Europa. Va arribar el moment de la concòrdia i de fer un sistema en el qual havien de formar part tots. L’objectiu principal era traure Espanya d’un poder absolut dels vencedors de la Guerra Civil al 1939 i refer-la mitjançant l’elaboració d’una Constitució redactada per representants de la població triats a unes eleccions constituents. Tot açò, fugint de qualsevol impuls bèl•lic, ni per part de la vella guàrdia franquista ni per part d’altres tendències; tasca força difícil, impossible de realitzar sense el diàleg, el consens i la concòrdia social. Adolfo Suárez capitanejaria aquesta transició, feta de dalt a baix. Malgrat això, la participació en les Corts Constituents fou completa, representats des del Partit Comunista fins als vessants més tancats de Règim Franquista.

Aquest partit, fundat com a coalició al març del 1977 és una formació de fins 15 partits de tendència demòcrata-cristiana, de centre o demòcrates-liberals, tot i que també alguns sectors social-demòcrates, als que s’ha d’afegir la presència del primer ministre i membres del govern; provinents en la majoria dels casos del ja extint “Movimiento”. UCD s’assenta a Alcoi des les generals de juny del 1977, quan el PSOE i el PCE ja s’havien fet públics. L’introductor va ser Antonio Revert, qui junt a Rafael Company va ser apoderat en les generals de juny. Al setembre, la direcció provincial es va reunir amb diverses personalitats com Vicente Boronat, Maria Julia Miró, Miguel Valor o el propi Antonio Revert. Fruit d’aquesta reunió i amb les idees clares s’organitzaria una assemblea a mitjans de setembre en l’Hotel Reconquista on sota la presencia de més de 100 persones eixiria la primera estructura de la UCD en la comarca en forma de gestora. Formaven part de l’òrgan de direcció, entre altres, els abans esmentats, essent Miguel Valor nomenat delegat comarcal.

1978 seria l’any de la consolidació a Alcoi. Al febrer inauguren seu al carrer Doctor Sempere. A l’acte assisteix Rafael Terol, antic alcalde i distingida personalitat, que fins i tot va prendre la paraula, malgrat que ell estava impulsant la Unió Democràtica del País Valencià, de caire més regionalista que UCD. Més avant, amb la desfeta d’UDPV, Terol es sumaria als de Suárez. Respecte a la seua acció política crearien un grup presidit per Miguel Valor i del que formaven part Vicent Boronat i Maria Julia Miró. Al maig, coincidint a les eleccions parcials a senadors (per defunció de Julián Andúgar del PSOE), el president Adolfo Suárez va visitar Alcoi. Aquest, fou el moment de màxima exposició pública d’UCD-Alcoi. La visita fou el 14 de maig de 1978, el líder va ser aclamat, va passejar pel pont de Sant Jordi fins la plaça d’Espanya, passant a pregar en l’Església de Sant Jordi. El President va ser victorejat al seu recorregut.

Al juny se celebra una assemblea extraordinària per a triar representats al congrés provincial, important cita per veure les cares disposades d’entre el centenar de militants a participar activament de la política. El congrés provincial seria força tens, amb el conflicte es tria un comité per a la província, on es mostrarien les disputes entre les diverses famílies ideològiques d’UCD que fomentaria la seua pròxima dissolució. Per al Congres Nacional, que tingué lloc a l’octubre del mateix 1978, van assistir els alcoians: Rafael Terol, Camilo Cano -sector democristià-, Maria Julia Miró (democristiana), Miguel Valor -sector progressista- i Antonio Revert. A Alcoi, les tensions internes entre la cúpula democristiana i els progressistes social-demòcrates fou més que un reflex de la conflictivitat present a la província i a l’Estat, fou un conflicte intern fort en clau local.

Malgrat la situació interna dels dirigents de la Unió de Centre Democràtic, els centristes es preparaven per unes eleccions a la carrera front al PSOE, al qui podien vèncer. Calia mantindre els vots aconseguits a les nacionals, tant al març del 1979 com al juny de 1977 (quan ni tan sols estaven organitzats com a partit), i augmentar en clau local. Per a això, unes cares populars, així com un PCE fort i amb Mestre con un líder molt carismàtic que no feia competència al seu votant arquetip però sí al del PSOE, podia fer que el primer alcalde de l’Alcoi democràtic fos del partit de Suárez. Segons el Ciutat, els quinze primers candidats a regidors, serien el següents:

01- Vicente Boronat Vercet, 47 anys, advocat. Degà de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats d’Alcoi.
02- Maria Julia Miró Borrás, 34 anys, administrativa. Secretaria local d’UCD i candidata al Congrés.
03- Miguel Valor Peidro, 33 anys, tècnic en segurs. President d’UCD Alcoi.
04- Rafael Moya Bernabeu, 56 anys, executiu. Expresident de la Cazuela, del centre excursionista i de l’Associació de Veïns de Benisaidó.
05- Santiago Payà Llorens, 47 anys, industrial. Membre de la Junta de l’Associació de Veïns de Benisaidó.
06- Camilo Cano Gomis, 38 anys, pèrit agrònom. President de la Càmera Agrària Local, vocal de la càmera agrària provincial i membre de l’executiva provincial d’UCD.
07- Adolfo Seguí Olcina, 35 anys, empleat de la Caixa d’Estalvis.
08- Jorge Peidro Pastor, 57 anys, Graduado Social. President del Círuclo Católico de Obreros.
09- Juan José Tormo Satorre, 38 anys, industrial metal•lúrgic.
10- Antonio Font Gandia, 34 anys, constructor. President del CD Alcoyano.

Aquests 10 últims van obtindre la seua acta de regidor.
11- María del Carmen Valor Olcina, 25 anys, enginyera tècnic tèxtil.
12- José Colomina Valor, 49 anys, empleat de la banca.
13- Francisco Moltó Vilaplana, 37 anys, drapaire.
14- Luís Agulló Llorens, 52 anys, ATS.
15- Rafael Valls Reig, 53 anys, Graduat Social, Delegat a Alcoi del Montepío tèxtil i Diplomat en Segurs.

Aquets serien els protagonistes d’una accelerada lluita pels vots d’una ciutadania que es disposava a triar per primera volta des de 1931 els sues representats a l’Ajuntament. UCD, a diferència de les llistes del PSOE o el PCE, estava compost per candidats provinents o bé de professions liberals o bé de la direcció de fàbriques. Els 10 primers de la llista obtindrien el seu escó al saló de plenaris de l’Ajuntament, quedant a tan sols un regidor de la primera força política, el PSPV-PSOE.

Els de Suárez invertirien en la campanya electoral al voltant de 800.000 pessetes, essent la segona quantitat invertida pels partits polítics (per darrere de la Coalició Democràtica). En la campanya es va centrar en el col•lectiu de persones que formaven la candidatura. A la premsa de l’època hi destaquen dos tipus de cartells; el primer centrat en l’alcaldable Boronat. Una foto del candidat mirant a l’espectador decisivament apareix retolat: A más problemas, mejores hombres. UCD Alcoy. Vicente Boronat… Un alcalde en la edad justa, en su plenitud. Preparado, competente, eficaz… VOTA UCD. A aquest lema apareix una clara al•lusió a la campanya socialista d’impulsar a un candidat jove, contestant a aquesta idea amb les avantatges de tindre un alcalde amb la edad justa, en su plenitud. Per altra banda, l’altre tipus de cartell se centra en l’equip, amb una fotografia on apareixen els vint-i-cinc candidats sota el lema: estos son los 25 hombres para un Alcoy mejor.

Arribarien a les eleccions amb la incertesa de poder quedar primer o segons, acabarien quedant segons a quasi 2.000 vots dels vencedors de Sanus. Eixa nit Boronat declararia a la premsa local que hubiera querido ser Alcalde, mentre que el PCE els posaria en el seu focus d’atenció defensant que frenarien UCD a l’Ajuntament. 11.428 serien els sufragis que aconseguirien els centristes, un 35,41% dels vots que es traduiria en 10 regidors a només un escó dels socialistes.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario