Destacados
La memoria
Alcoi: estampes i opinions a l’inici del segle XX
Tots els detalls d'una crònica anomenada “Desde Alcoy”, publicada en la portada del desaparegut diari 'El día', de Madrid
Als alcoians ens agrada la crítica, xafardejar, opinar de qualsevol tema, ja siga local, nacional o internacional. Supose que serà una de les conseqüències de viure a un lloc que, ho vulguem o no, és híbrid de poble i ciutat.Este costum sempre ha estat present gràcies als altaveus que han permès que es canalitzara l’opinió […]
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
La memoria
Un acudit sobre Franco

Sentint a la Cadena SER el programa sobre el cinema espanyol que  el tres de gener van dedicar a Ava Gardner, recorde haver llegit en algun lloc que un dels seus amants espanyols va ser el torero Luís Miguel Dominguín (el cognom vertader és González).

Aquest, la veritat siga dita, duia una vertadera vida de cràpula però el Règim el deixava fer, li era simpàtic a Franco ja que representava el genuí “macho español” i perquè el seu germà havia ajudat molt a la causa franquista durant la Guerra Civil, però també és veritat que tenien un germà comunista que mai el franquisme va molestar. Bé, el Luís Miguel González – perdó, Luís Miguel Dominguín – era assidu participant de les caceres del franquisme, i sempre acompanyat per una noia diferent de l’anterior munteria. Luís Miguel Dominguín – perdó, Luís Miguel González- presentava a l’acompanyant de torn a Franco amb la fase, “es una prima mía”. Clar, tots eren coneixedors que era mentida però com que a Franco li feia gràcia, tots callaven. Ja finalment era el propi Franco qui s’ avançava a la presentació i li deia “¿su prima, no?”. A la Generalíssima no li feia gens de gràcia ja que ella representava les essències més pures de la rígida moral catòlica i li feia pagar a Franco el “pecaet” amb dos rosaris extres per la nit. Per cert que Franco, que quan volia tenia sentit de l’humor, a voltes li preguntava per la salut del seu germà comunista, Domingo Dominguín – perdó, Domingo González- que també era torero. i Luís Miguel li responia, “Bien gracias, me ha dado saludos para usted”. Clar, tot era fals i Franco era el primer en saber-ho però li feia gràcia, esclatava a riure i tota la colla que l’ envoltava feia el mateix. Tot açò és sabut perquè ha estat publicat moltes voltes.

El que no es coneix tant – millor dit, no es coneix res i és tracta de tota una primícia- és que servidor i el metge Rafael Climent ens va pegar una volta per entrevistar a personatges il·lustres alcoians i conèixer la seua versió sobre la Guerra Civil. Una vesprada, prèvia cita, ens plantifiquem en la casa d’ Enrique Oltra Moltó, que havia estat alcalde d’Alcoi, Director General i governador civil d’algunes províncies ( a València era conegut com “altra multa” per la sua afició a imposar-ne’n al món democràtic i nacionalista: la llibreria Tres i Quatre i Eliseu Climent ho poden dir; al mateix temps ens enviava a la mínima als grisos a la universitat, i nosaltres quan hi veiem el desplegament dèiem “tiempo gris y cubierto sobre València”) . Aquest senyor estava carrejant mobles perquè s’acabava d’instal·lar a la seua ciutat natal, malgrat açò ens va rebre molt amablement i ens va fer passar al seu despatx. Ja d’entrada ens va dir que no volia que enregistrarem res amb el magnetòfon que dúiem però vam estar parlant vora d’una hora i servidor – com a tia Maria que és – va començar a interrogar-lo sobre anècdotes del Règim i de personatges locals; hui sols parlaré d’ un acudit sobre Franco que el mateix al·ludit va escoltar. Sobre l’ opinió que tenia Enrique Oltra sobre certs personatges locals de l’època ho deixarem estar per a una altra ocasió però avance que no eren gens elogiosos.

Bé, l’acudit en qüestió el va oïr Enrique Oltra durant una cacera a la que era molt aficionat Franco. Durant el dinar, i ja alguns ‘axispats’, de sobte un dels comensals davant de Franco va comença a dir: “Excelencia, el ministro de Agricultura sabe un chiste sobre usted” y el dictador va donar permís per a escoltar-lo. L’acudit venia a dir així:

Tenemos una jaula y dentro un loro que no tiene pico ni patas pero que se sostiene derecho. ¿Cómo lo consigue? Se sostiene como su Excelencia, con un par de cojones.

Tots van esclatar a riure i el propi Franco va esbossar un lleuger somriure pensant amb la colla que l’envoltava i que eren molt pilotes més que amb l’acudit, que és dolentíssim. Alguns d’ells ara són “demócratas de toda la vida” i, fins i tot, han donat o donen lliçons de democràcia.

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario