Destacados
La memoria
José García Llopis (Alcoy, 1913 – El Verger, 1997)
Maestro, locutor de radio, diplomado en Turismo y escritor
No se podría entender la historia de Radio Alcoy sin este carismático y polifacético locutor alcoyano que entró en la emisora con 20 años y que llegó muy lejos dadas sus inquietudes. En su infancia y adolescencia estudió en la popularísima «Escola Ribera del Carrer la Casablanca», con el director José Ribera Montes y los […]
La memoria
Josep Albert Mestre Moltó (Alcoy, 1946-2011)
Fue licenciado en Historia y doctor en Estética y Teoría de las Artes por la Universidad de Valencia. Profesionalmente, después de ser profesor de Historia y Ciencias Sociales en La Salle, sería profesor de Historia de la Escola d’Art i Superior de Disseny d´Alcoi, desarrollando el cargo de jefe de estudios de la Enseñanza Superior.
La memoria
Alcoi: estampes i opinions a l’inici del segle XX
Tots els detalls d'una crònica anomenada “Desde Alcoy”, publicada en la portada del desaparegut diari 'El día', de Madrid
Als alcoians ens agrada la crítica, xafardejar, opinar de qualsevol tema, ja siga local, nacional o internacional. Supose que serà una de les conseqüències de viure a un lloc que, ho vulguem o no, és híbrid de poble i ciutat.
La memoria
Un recorregut per la història del comerç d’Alcoi
Els mercolins s’instal·laven en plena plaça d’Espanya amb els gèneres arran de terra, en modests cabassos d’espart i protegits amb uns para-sols

El dijous 1 de desembre es presentà un nou llibre, escrit ensems amb Ricardo Canalejas, sobre el nostre benvolgut comerç local, gràcies al patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua de Levante. Una narració mitjançant textos i imatges que recorre més de sis segles d’història, tot i que el punt fort es concentra en els segles XIX i XX, quan naix el comerç detallista tal com el coneixem actualment.

A principis del segle XIX, abans que el país es dessagnara en la guerra contra Napoleó, Alcoi amb prou faenes comptava amb uns pocs comerços. Eren temps de monopolis i regalies que no acabarien fins a l’arribada de la Constitució de Cadis, la famosa “Pepa”, que va donar pas a la llibertat de comerç i indústria.

Alcoi al llarg del segle XIX viurà una explosió demogràfica gràcies a l’arribada de veïns d’altres poblacions i es convertirà en la segona ciutat més poblada del País Valencià. Però, aquesta població s’ha de vestir i alimentar, per la qual cosa generarà una gran demanda comercial, demanda que provocarà a la vegada l’arribada de quantitat de comerciants d’altres localitats de l’Estat per a iniciar ací una nova aventura empresarial i vital, fins i tot formant vertaderes dinasties locals, com els Mestre, els Gadea, els Cano, els Orquín, els Laliga etc.

Però Alcoi també era en aquelles dates una ciutat sense infraestructures comercials: no tenia mercats ni llotges, ni escorxadors. Els mercolins s’instal·laven en plena plaça d’Espanya amb els gèneres arran de terra, en modests cabassos d’espart i protegits amb uns para-sols. Els animals eren sacrificats en ple carrer, per a escàndol del veïnat. I què dir del subministrament de llet. Era tot un problema de salut pública perquè les vaqueries compartien portal amb cases de veïns, o perquè els ramaders portaven les cabres de casa en casa per a ser munyides. La llet, tan necessària per a la cria de la infància, era un perill perquè es feia malbé de seguida. L’aparició de la llet condensada o la pasteurització de la llet fresca van acabar amb aquest problema, i van convertir la Granja Cecilia en el comerç on tot el veïnat acudia a comprar llet o els moderns iogurts.

Una espècie de “milla d’or” comercial s’articula al voltant dels carrers de Sant Llorenç, Mossén Torregrossa, Sant Francesc i Sant Nicolau: basars, ultramarins, botigues de teixits, llenceries, drogueries, farmàcies, ferreteries, sabateries, hostals i barreters. A Alcoi es podia comprar de tot i de qualsevol punt del món. Moda de París i Londres i cacau de Sud-amèrica. Les populars adrogueries d’abans donaren pas a moderns ultramarins que dispensaven cervesa que arribava en barrils des d’Estrasburg, tenien el seu propi torrador de café, la seua envasadora de vi i venien caviar a orri. Blayet inventa el pan Bimbo. Els escriptors Juan Gil-Albert, Jordi Valor i Rafael Coloma recrearan en les seues memòries aquests anys daurats del comerç alcoià.

Aquest llibre pretén rescatar, d’una forma amena i sobretot visual, el testimoniatge d’aquells comerços que han marcat petjada en la història col·lectiva d’Alcoi. El llibre es basa en una mostra seleccionada de més de 300 imatges, que recorre de forma gràfica els principals establiments comercials d’Alcoi. El llibre, tanmateix, no és únicament una recopilació de fotografies i material gràfic sinó un ampli estudi històric del comerç a Alcoi, des dels seus orígens fins a 1939, basat en un exhaustiu treball documental en l’Arxiu i l’Hemeroteca Municipal d’Alcoi.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario